Marina Abramović (Belgrad, Sèrbia; 30 de novembre de 1946) és una artista sèrbia de performance que va començar la seva carrera a començaments dels anys 1970. Activa durant més de tres dècades, recentment s'ha autodefinit com l'«Àvia de l'art de la performance». El treball d'Abramović explora la relació entre l'artista i l'audiència, els límits del cos, i les possibilitats de la ment, dins de l'art efímer.[1][2][3]
L'avi de Marina Abramović va ser un patriarca de l'Església Ortodoxa sèrbia. Després de la seva mort, va ser proclamat sant, embalsamat, i col·locat a la Catedral de Sant Sava a Belgrad. Els seus pares van ser partisans a la Segona Guerra Mundial: el seu pare, Vojo, va ser un comandant aclamat com a heroi nacional després de la guerra; la seva mare, Danica, va ser comandant a l'armada, i a mitjan 1960 va ser directora del Museu de la Revolució i Art a Belgrad. El pare d'Abramović va abandonar la família el 1964.
Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Belgrad entre 1965 i 1970. Va completar els seus estudis de postgrau a l'Acadèmia de Belles Arts de Zagreb, Croàcia, el 1972. Entre 1973 i 1975 va ensenyar a l'Acadèmia de Belles Arts de Novi Sad, mentre preparava la seva primera performance en solitari. El 1976 Abramović va deixar Iugoslàvia i se'n va anar a Amsterdam.
Després d'instal·lar-se a Amsterdam, va conèixer l'artista de performance germano-occidental Uwe Laysiepen, que feia servir el nom d'Ulay. Com a dada anecdòtica, tots dos havien nascut el mateix dia.
Quan Abramović i Ulay van començar la seva col·laboració, els conceptes principals que van explorar van ser l'ego i la identitat artística. Aquest va ser el començament d'una dècada de treball col·laboratiu. Tots dos artistes estaven interessats en les tradicions dels seus patrimonis culturals i el desig de l'individu pels ritus. En conseqüència, van decidir formar un col·lectiu al qual van anomenar The Other (L'Altre). Es van vestir i es van comportar com a bessons, i van crear una relació de completa confiança.
Van idear una sèrie de treballs en què els seus cossos creaven espais addicionals per a la interacció amb l'audiència.
El 1988, després d'alguns anys de tensa relació, Abramović i Ulay van decidir fer un viatge espiritual que posaria fi a la seva relació. Tots dos caminarien per la Gran Muralla Xinesa, començant cada un per un dels extrems per trobar-se en el centre. Abramović va concebre aquesta caminada en un somni, i li va proporcionar el que per a ella era un final apropiat i romàntic a una relació plena de misticisme, energia i atracció.
Abramovic és una icona de l'art contemporani i la gran pionera de la performance, un gènere de la modernitat en el qual l'artista actua i treballa amb el seu propi cos per convertir-lo en part de l'obra, esborrant així les fronteres entre el subjecte artista i l'objecte artístic.[4]
El març de 2010 es va presentar al MoMa de Nova York la performance The artist is present, amb motiu d'una retrospectiva dedicada a tota la seva obra, amb més de 50 peces d'exposició que incloïen performances, instal·lacions, vídeos o fotografies. Al llarg de tres mesos, explorant la complexa relació entre artista i públic, Abramović va romandre asseguda en el hall del museu al llarg de l'horari d'obertura, permetent que els visitants, per torns, s'asseguessin en una taula en silenci davant d'ella.[5][6]
L'any 2020 va estrenar a la Staatsoper de Múnic –l'Òpera Estatal de Baviera– l'òpera Les set morts de Maria Callas. que resseguia la trajectòria de la cantant a través de diverses òperes que Abramović interpretà per mitjà del cant, el videoart i la performance. La representà de nou a París el setembre de 2021 i es programà per a la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el març de 2023.[7][8]