Michel-Eugène Chevreul (Angers, 31 d'agost de 1786 - París 9 d'abril de 1889),[1] era un químic francès conegut principalment pel seu treball sobre els àcids grassos, per anomenar cholesterine al colesterol, i per les seves contribucions a la saponificació i a la teoria dels colors. Va rebre la medalla Copley l'any 1857.
Pertanyia a una nissaga de cirurgians. El 1803 va passar a ser ajudant al Museu Nacional d'Història Natural de França, la seu del qual encara es troba al mateix lloc, el Jardí de les Plantes. El 1813 va ser designat professor de química al Lycée Charlemagne, després va ser director de la Manufactura dels Gobelins on va fer recerca sobre els conats dels colors i s'interessa en tints com l'indigo. El 1826 passà a ser membre de l'Acadèmia de ciències francesa i membre estranger de la Royal Society de Londres.
Quan va complir cent anys, el 1886, es va fer una celebració nacional. El reportatge fotogràfic que li va fer Félix Nadar, publicat el 1886 al diari Le Journal illustré es considera el primer reportatge fotogràfic publicat de la història.[2]
Especialment treballà sobre les matèries grasses animals. El 1813 aïllà l'àcid margàric que després (1853) es demostrà que és una part de l'àcid esteàric i l'àcid palmític els quals, l'any 1813, no es coneixien.
Chevreul publicà el 1823 Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale, on s'explica la reacció química de la saponificació i la composició de l'estearina. Demostrà que els greixos estan formats de la combinació entre el glicerol i els àcids grassos. Donà nom als àcids esteàrics i àcids oleics.
Chevreul era partidari de l'escepticisme modern anglosaxó. Escriví el 1854 una crítica científica sobre la vareta del saurí, els pèndols, i altres pràctiques màgiques i pseudocientíques: De La baguette divinatoire, et des tables tournantes, 1854.[3] Eugène Delacroix conegué l'obra de Chevreul. La recerca sobre els colors de Chevreul influí en la pintura posterior, com per exemple en l'impressionisme.