(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Sylvette Herry 22 febrer 1950 (74 anys) 11è districte de París (França) |
Activitat | |
Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema |
Activitat | 1971 - |
Família | |
Fills | Angèle Herry, Jeanne Herry |
Premis | |
| |
|
Miou-Miou, de nom real Sylvette Herry (París, 22 de febrer de 1950) és una actriu francesa.
Sylvette Herry va començar cafè-teatre parisenc Cafè de la Gare i el seu nom artístic li va ser posat per Coluche, que llavors utilitzava el malnom de "Miau".
Participa en diverses comèdies i destaca sobretot en el paper de la filla de Louis de Funès a la pel·lícula Les aventures de Rabbi Jacob (1973), que té un gran èxit. També fa un petit paper a Les Granges Brûlées, de Jean Chapot, al costat d'Alain Delon i Simone Signoret. Però va ser amb la pel·lícula Les Valseuses, de Bertrand Blier, estrenada a França el 1974, quan es va convertir en una estrella, com van fer els seus companys Patrick Dewaere i Gérard Depardieu. La pel·lícula provoca controvèrsies, però té un gran èxit.[1]
Després de Les Valseuses, Miou-Miou alterna el cinema popular i el cinema d'autor. El costat popular es pot veure en diverses comèdies de Georges Lautner (Pas de problème!, On aura tout vu) i el bon humor occidental Un génie, deux associés, une cloche, produïts per Sergio Leone. També treballa amb Jacques Doillon, Bertrand Blier, Maurice Dugowson, Marco Bellocchio, Alain Tanner…[1]
El 1977 va filmar amb Depardieu Dites-lui que je l'aime, de Claude Miller. Dos anys després, interpreta una prostituta que vol alliberar-se del seu proxeneta a La Dérobade, un paper pel qual obté el Cèsar com a millor actriu. A l'any següent, és una de les primeres actrius a La Femme flic, d'Yves Boisset.
El 1983, amb Isabelle Huppert, va interpretar un dels papers principals a la pel·lícula Coup de foudre, una obra autobiogràfica produïda per Diane Kurys. El 1986, va tornar a treballar amb Bertrand Blier per a Tenue de soirée, una pel·lícula que va reviure l'esperit de Les Valseuses. Dos anys després va interpretar el paper principal en la comèdia La Lectrice, de Michel Deville.[2]
Actriu principal del cinema francès, Miou-Miou segueix la seva carrera, entre primers i segons papers, fidel a la línia dels seus inicis, alternant comèdies i drames. De fet, aconsegueix mantenir-se dins d'un cinema de qualitat, amb rols que van evolucionant segons la seva edat, i es troba tan a gust amb Louis Malle o Claude Berri com amb Claude Zidi o fins i tot Yves Robert.[3]
A principis del 2004, va aparèixer a la televisió a la minisèrie Disappeared in Ambre, de Denys Granier-Deferre.
Tot i que ha estat nominada deu vegades al César com a millor actriu, Miou-Miou mai ha participat a la cerimònia dels César, ni ha buscat cap honor, declarant: «els honors, no m'importen» (entrevistada per Jean-Luc Hees a Radio Classique, el 3 de març de 2009).
Miou-Miou es va casar amb l'actor Patrick Dewaere i va tenir una filla, Angela. L'estiu de 1975, Miou-Miou fou escollida per al film D'amour et d'eau fraîche, i va intentar, sense èxit, imposar Patrick Dewaere per al paper principal. Però el director, Jean-Pierre Blanc, s'hi negà i demanà el cantant Julien Clerc com a cap de cartell. L relació que establiren portà Miou-Miou a trencar amb Dewaere. El rodatge de la següent pel·lícula, F de Fairbanks, va ser estressant i frenètic, ja que havien de compartir l'escenari amb Dewaere, a qui acabava de deixar. La cançó de Julien Clerc Ma Préférence (1978) al·ludeix a Miou-Miou tot i que en aquell moment el cantant no ho va revelar.[4]
El 1978, Miou-Miou tingué una segona filla amb el cantant: Jeanne Herry. El 1992, deu anys després del suïcidi del seu pare, Patrick Dewaere, la seva filla Angela és adoptada oficialment per Julien Clerc. Des de 1998, Miou-Miou viu amb el novel·lista Jean Teulé.[1]