Nicola Piovani

Plantilla:Infotaula personaNicola Piovani

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica i música per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970-present
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnicolapiovani.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0003607 Allocine: 42856 Allmovie: p106563 TMDB.org: 9245
Facebook: 48997597049 Spotify: 11XlNd1KqePugYImzM1ZKJ Apple Music: 26664153 Musicbrainz: ceb470d9-3c0b-4fcc-acda-b67e97bfe00d Songkick: 409161 Discogs: 523696 Allmusic: mn0000868814 Modifica el valor a Wikidata

Nicola Piovani (Roma, Itàlia, 26 de maig de 1946) és un pianista, compositor de cinema i director d'orquestra italià, guanyador d'un Oscar l'any 1998 per La vida és bella.

Biografia

[modifica]

Nicola Piovani va néixer a Roma (Itàlia) el 26 de maig de 1946. Després del batxillerat, Piovani es va matricular a la Universitat Sapienza de Roma, i va obtenir la seva llicenciatura en piano pel Conservatori Verdi de Milà el 1967. Posteriorment va estudiar orquestració amb el compositor grec Manos Hadjidakis.

Començava la seva carrera escrivint música per a documentals a Itàlia durant els últims anys de la dècada del 1960. Componia la seva primera pel·lícula el 1970, i després vingueren títols com Il Profumo Della Signora In Nero (1973), Flavia the Heretic (1974), La Notte di San Lorenzo (1982), Chaos (1984) i Il Camorrista (1985).

Després de la mort de Nino Rota el 1986, Piovani esdevenia el compositor elegit pel director Federico Fellini, escrivint la música per a Ginger and Fred (1986), Intervista (1987) i The Voice of the Moon (1990), que alçaven el seu perfil internacional. A partir de llavors, els seus èxits internacionals han inclòs Dear Diary (1994), La Stanza Del Figlio (2001), Pinotxo (2002), i naturalment la guanyadora d'un Oscar La vida és bella (1997), dirigida per Roberto Benigni.

El 2005 va ser membre del jurat del 27è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[1] Com a curiositat, abans del seu èxit de l'Oscar el 1997, alguns poc informats no es creien que Piovani era una persona real, pensant que era un altre pseudònim utilitzat per Ennio Morricone.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «27th Moscow International Film Festival (2005)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-04-03. [Consulta: 9 abril 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicola Piovani
  • Official Nicola Piovani website
  • Biografia de Nicola Piovani (anglès)