Oleksandr Dovjenko

Oleksandr Dovjenko

Biografia
Naixement	29 agost 1894 ^(Julià) Sòsnitsia (Ucraïna)
Mort	25 novembre 1956 (62 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Universitat Econòmica Nacional de Kíev Hlukhiv National Pedagogical University of Oleksandr Dovzhenko ^(en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, muntador, diplomàtic, escriptor, guionista, productor de cinema, realitzador
Activitat	1914 - 1956
Ocupador	Institut Gueràssimov de Cinematografia (1955–)
Partit	Partit Ucraïnès Socialista-Revolucionari Borotbista
Gènere	Documental
Família
Cònjuge	Iúlia Sólntseva (1928–1956)
Premis
(1959)  Premi Lenin, per l'obra Поема про море (1950)  Artista del Poble de l'RSFSR (1949)  Premi Stalin, per l'obra Michurin (13 setembre 1943)  Orde de la Bandera Roja (1941)  Premi Stalin, per l'obra Shchors (1940)  Artista Honorari de la URSS (11 gener 1935)  Orde de Lenin, per l'obra Aerograd  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Artista emèrit d'Ucraïna  Premi Stalin, 1r grau  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Orde de la Bandera Roja del Treball  Premi Stalin, 2n grau

Oleksandr o Aleksandr Dovjenko (en ucraïnès: Олекса́ндр Петро́вич Довже́нко, Oleksandr Petròvitx Dovjenko, Viúnisxe [ara part de la vila de Sósnitsia], óblast de Txerníhiv, Ucraïna, imperi Rus, 1894 - Peredielkino, óblast de Moscou, 1956) va ser un director cinematogràfic ucraïnès i soviètic, amb un gran impuls líric que queda palès en la pel·lícula Zemlya (1930).^[1]També fou guionista, actor, artista, dramaturg i escriptor en llengua ucraïnesa. Com a director de cinema, fou un glossador de grans temes universals, com ara la mort, l'amor i l'esforç humà, expressats dintre dels límits de la seva Ucraïna nadiua. Altres grans pel·lícules d'ell foren: Zvenyhora / Zvenigora (1928), L'arsenal (1929), Alliberament (1939), el documental La batalla per la nostra Ucraïna soviètica (1943) i Mitxurin (1948). Deixà inacabada Poema del mar, obra que la seva dona Iúlia Sólntseva (directora i actora russa i ucraïnesa, Ю́лія Іполи́тівна Со́лнцева, Moscou 1901 — 1989), que també era la seva principal col·laboradora, es proposà d'acabar, sense aconseguir-ho.^[2][3][4][5]

Va guanyar un orde de Lenin, un orde de la Bandera Roja i un orde de la Bandera Roja del Treball, a més del Premi Lenin (1959) i el Premi Stalin (1941 i 1949).

Vegeu també

• Cinema soviètic
• Cinema rus
• Categoria: Ucraïnesos
• Llista d'escriptors d'Ucraïna

Referències

1. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
2. Bird, Robert; Beumers, Birgit (ed.). «Oleksandr (Oleksandr) Dovjenko». A: Directory of World Cinema: RUSSIA 2. Intellect Books, 29 de juliol de 2015, p. 32–33. ISBN 978-1-78320-010-8. 
3. Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine. Ediciones Robinbook, 2006, p. 112–113. ISBN 978-84-96924-23-9. 
4. Borrero, Mauricio. Russia: A Reference Guide from the Renaissance to the Present. Infobase Publishing, 2009, p. 133–134. ISBN 978-0-8160-7475-4. 
5. Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema. Oxford University Press, 1997, p. 394–395. ISBN 978-0-19-874242-5.