Paranotothenia magellanica

Paranotothenia magellanica

Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Nototheniidae
Gènere	Paranotothenia
Espècie	Paranotothenia magellanica Forster, 1801
Nomenclatura
Sinònims	Gadus magellanicus (Forster, 1801) Notothenia macrocephalus (Günther, 1860) Notothenia magellanica (Forster, 1801) Notothenia maoriensis (Haast, 1873)[1]

Paranotothenia magellanica és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.^[2]

Descripció

• Pot arribar a fer 38 cm de llargària màxima.
• És de color oliva grisenc al dors i groguenc al ventre.
• 3-6 espines i 28-31 radis tous a l'aleta dorsal i 22-25 radis tous a l'anal.
• Superfície dorsal del cap sense crestes prominents.
• Musell camús
• Mandíbula curta.
• La llargada de les aletes pelvianes és més curta que la de les aletes pectorals.
• La línia lateral superior conté entre 36 i 48 escates.^[3][4][5][6]

Depredadors

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris)^[7] i, a l'illa del Príncep Eduard, per l'ós marí subantàrtic (Arctocephalus tropicalis) i l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella).^[8][9]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i de clima temperat (43°S-78°S) que viu entre 0-255 m de fondària (normalment, entre 0-20).^[3][10]

Distribució geogràfica

Es troba a l'oceà Antàrtic: la Patagònia argentina,^[11] l'extrem meridional de Sud-amèrica,^[12] el sud de Nova Zelanda i illes adjacents,^[13][14][15] i les illes Malvines, Geòrgia del Sud, Òrcades del Sud, Shetland del Sud, del Príncep Eduard, Crozet, Kerguelen, Heard i Macquarie. És molt rar al mar de Ross.^[3][16]

Observacions

És inofensiu per als humans i emprat com a aliment.^[17][3]

Referències

1. Catalogue of Life (anglès)
2. The Taxonomicon (anglès)
3. FishBase (anglès)
4. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
5. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
6. Pequeño, G., 1986. Comments on fishes from the Diego Ramirez Islands, Chile. Jap. J. Ichthyol. 32(4):440-442.
7. Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
8. FishBase (anglès)
9. Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
10. Miller, R.G., 1993.
11. Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
12. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
13. Ayling, Tony & Geoffrey Cox, 1982. Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda. ISBN 0-00-216987-8
14. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
15. Francis, M.P., 1996. Geographic distribution of marine reef fishes in the New Zealand region. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:35-55.
16. Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
17. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• BioLib (anglès)
• AQUATAB
• Encyclopedia of Life (anglès)