Tipus | estat de Malàisia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Negaraku | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Malàisia | ||||
Capital | Ipoh | ||||
Conté la subdivisió | Bagan Datuk Batang Padang (en) Dindings Hilir Perak (en) Hulu Perak (en) Kampar District (en) Kerian (en) Kinta District (en) Kuala Kangsar District (en) Larut, Matang and Selama (en) Muallim (en) Perak Tengah (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.258.428 (107,37 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | Kedah-Perak-Perlis-Penang Malay (en) Temiar (en) Sabüm (en) Semnam (en) Semai (en) Jehai (en) Kensiu (en) Kintaq (en) Lanoh (en) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21.035 km² | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Nazrin Shah of Perak (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 30000–36999 i 39000–39999 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 05 | ||||
ISO 3166-2 | MY-08 | ||||
Lloc web | perak.gov.my | ||||
Perak (Jawi: ڨيرق) és un dels 13 estats de Malàisia. És el segon estat més gran de la península Malaia i voreja l'estat de Kedah i la província tailandesa de Yala al nord, Penang al nord-oest, Kelantan i Pahang a l'est, Selangor al sud i l'Estret de Malaca a l'oest.
Perak vol dir plata en Malai. El nom ve probablement del color platejat de l'estany. Els anys 1890, Perak, amb els dipòsits al·luvials més rics d'estany al món era una de les joies a la corona de l'Imperi Britànic. Tanmateix, alguns diuen que el nom deriva del fet que els peixos a l'aigua brillen una mica. El nom àrab honorífic de l'estat és Darul Ridzuan, la Terra de la Gràcia.
Ipoh, la capital estatal de Perak, destaca històricament per a les seves activitats de mineria d'estany fins a la caiguda del preu, que ha afectat severament l'economia estatal. La capital reial, tanmateix, és a Kuala Kangsar, on el palau del soldà de Perak està situat.
Les llegendes parlen d'un regne hindú anomenat Gangga Negara al nord-oest de Perak. Les descobertes arqueològiques indiquen que Perak fou habitat des de temps prehistòrics.
La història moderna de Perak començà amb la caiguda del sultanat de Malaca (Melaka). El fill gran de l'últim soldà de Melaka (soldà Mahmud Shah), Raja Muzaffar Shah, que fugia de la conquesta portuguesa de 1511, va stablir la seva pròpia dinastia als bancs del Sungai Perak (riu Perak) el 1528. Com l'àrea de Perak era extremadament rica en estany, era sota amenaça gairebé contínua de poders de fora.
Els neerlandesos van intentar monopolitzar el comerç de l'estany al segle xvii, i construïren forts a la boca del riu Perak i a Pulau Pangkor.
La història de l'arribada holandesa a Perak començà el 1641, quan capturaren els estrets de Malaca per controlar immediatament el comerç de l'estany i les espècies. Els neerlandesos intentaven monopolitzar el comerç de l'estany a Perak influint sobre Sultan Muzaffar Shah, el soldà, però no reeixiren. Llavors van busca l'ajut de Sultanah Tajul Alam Safiatuddin, el soldà d'Aceh, per obtenir permís per comerciar amb Perak. Els esdeveniments obligaren al soldà de Perak a signar el tractat, que permetia als holandesos construir la seva factoria a Kuala Perak el 15 d'agost de 1650, cosa que va provocar insatisfacció entre l'aristocràcia de Perak. El 1651, Temenggung i la gent de Perak atacaren i destruïren la factoria holandesa. Els neerlandesos van haver de marxar de la seva base a Perak.
El 1655, els holandesos enviaren un representant a Perak per renovar l'acord anterior i buscar compensacions per la pèrdua de la seva factoria. Perak tanmateix no va complir el tractat i van quedar assetjats pel neerlandesos. En venjança, la gent de Perak amb Aceh i Ujung Salang, llançaren un atac per sorpresa contra els holandesos que foren expulsats. El 1670, els holandesos retornaren a Perak per construir Kota Kayu, ara coneguda com a Kota Belanda ("Fortalesa Holandesa"), a l'Illa Pangkor. Perak va acceptar la construcció d'aquesta factoria a causa de notícies que el regne de Siam estava atacant l'estat. No obstant això, el 1685, una vegada més Perak atacava els holandesos de l'Illa Pangkor i els forçava a retirar-se i tancar els seus quarters. Els holandesos intentaren negociar un nou tractat però no se'n van sortir.
Al segle xix, els bugis, acehnesos, i siamesos intentaren tots envair Perak. El 1816 Siam hi va imposar la sobirania (fins a 1874). Només la intervenció britànica el 1820 va impedir a Siam annexionar Perak. Encara que els britànics eren inicialment reticents establir una presència colonial a la península Malaia, la inversió creixent a les mines d'estany portava una gran afluència d'immigrants xinesos, incloent-hi Foo Ming, que formaren grups de clan rivals aliat amb caps malais i gàngsters locals, tot els quals lluitaven per controlar les mines. El sultanat de Perak, implicat en una lluita de successió prolongada, era incapaç de mantenir l'ordre.
Al seu llibre The Golden Chersonese and The Way Thither (1892) la viatgera i aventurera victoriana Isabella Lucy Bird (1831-1904) descriu com es Raja Muda Abdullah (com llavors s'anomenava) es va demanar ajut al seu amic a Singapur, Tan Kim Ching. Aquest, juntament amb un comerciant anglès a Singapur, redactà una carta al governador Andrew Clarke que Abdullah va signar. La carta expressava el desig d'Abdullah de posar Perak sota protecció britànica, i "tenir un home d'habilitats suficients per mostrar-li un bon sistema de govern". El 1874, el governador de les Colònies de l'Estret Andrew Clarke convocava una reunió a Pulau Pangkor, en el qual el soldà Abdullah fou instal·lat al tron de Perak en preferència al seu rival, Sultan Ismail. Aquest Tractat de Pangkor (20 de gener de 1874) també exigia que el soldà de Perak havia d'acceptar un resident britànic, un càrrec dotat de poders administratius amplis. El 1875, els diversos caps de Perak assassinaren al resident britànic James W. W. Birch, ocasionant la breu guerra de Perak de 1876. El soldà Abdullah fou exiliat a les Seychelles, i els britànics instal·laren un governant nou. El nou resident nou, Sir Hugh Low, era versat en la llengua malaia i en les costums locals, i demostrà que era un administrador força capaç. També va introduir els primers arbres del cautxú a Malaia.
En 1 de juliol de 1896, Perak fou reunit a Selangor, Negeri Sembilan i Pahang per formar els Estats Malais Federats. El 1935 se li va agregar el districte dels Dindings que depenia de Penang. El sistema de resident britànic va persistir excepte durant l'ocupació japonesa (26 de desembre de 1941 a 12 de setembre de 1945). Després de la guerra el 1946 va formar part (1 d'abril de 1946) de la Unió Malaia esdevinguda Federació Malaia el 1948. Perak com a component d'aquesta federació va esdevenir independent el 31 d'agost de 1957.
Sota les lleis i la Constitució de Perak, aquest estat és una monarquia constitucional, amb un governant hereditari constitucional. El soldà actual és Azlan Muhibbuddin Shah, que era el novè Yang di-Pertuan Agong de Malàisia i anteriorment el President de la Cort Suprema de Malàisia.
El soldà hereditari és Sultan Azlan Muhibbuddin Shah ibni Almarhum Sultan Yussuf Izzuddin Shah Ghafarullahu-Lahu, qui és el novè Yang di-Pertuan Agong de Malàisia i president en cap de la Suprema Cort de Malàisia. El seu primer ministre o Menteri Besar és Dato' Seri Diraja Tajol Rosli bin Mohd Ghazali del Barisan Nasional, de professió mestre.
Després que la coalició de l'oposició va obtenir la victòria a Perak a les eleccions generals de 2008, però Mohammad Nizar Jamaluddin del Partit Islàmic Pan-Malai (PAS) fou nomenat com a Menteri Besar (ministre Principal) de l'estat,[1] tot i que el Partit d'Acció Democràtica (DAP) tenia més escons al Parlament; d'acord amb la constitució el Menteri Besar ha de ser un musulmà excepte especial designació del sultà, i el PAS era de base xinesa i no tenia cap musulmà entre els seus electes. En insistir el sultà a nomenar un musulmà, el primer ministre va haver de ser triat entre els electes del Parti Keadilan Rakyat (PKR) o del PAS, que van haver de formar coalició amb el DAP. El 3 de febrer de 2009, el Barisan Nasional, el partit que governava a nivell de tota Malaísia, va obtenir el control sobre el govern estatal, després de les desercions de tres electes del Pakatan Rakyat.[2] El Mentere Besar amb el suport del Pakatan Rakyat es va negar a dimitir i va manifestar que el seu govern encara era el legal fins a ser deposat a través d'un vot de confiança o noves eleccions. Després de diverses disposicions, protestes, i detencions, el 7 de maig va agafar el control però el seu govern fou declarat il·legal per la Cort Suprema de Kwala Lumpur, que va invalidar la validesa del govern Barisan Nasional, provocant una crisi constitucional (11 de maig de 2009). La Cort Suprema va restaurar el govern anterior.[3] El mateix dia la Cort d'Apel·lacions suspenia la decisió de la Cort Suprema fins a un nou judici de la Cort d'Apel·lació, i el 22 de maig de 2009 aquesta va determinar reconèixer el poder al Barisan Nacional.
Perak es divideix en 10 districtes administratius que es divideixen en Consells municipals (administració local). Segueix una llista dels 10 districtes administratius en termes de població.[4]
Rank | Districtes | Població 2009 |
---|---|---|
1 | Kinta | 846,300 |
2 | Larut & Matang i Selama | 320,100 |
3 | Manjung | 239,400 |
4 | Hilir Perak | 232,800 |
5 | Kerian | 196,500 |
6 | Batang Padang | 191,900 |
7 | Kuala Kangsar | 176,000 |
8 | Perak Tengah | 116,500 |
9 | Ulu Perak | 114,900 |
10 | Kampar | 98,534 |
Cal notar que els districtes de Kerian i de Larut & Matang i Selama, estan intercanviats al mapa a la dreta.
Abans fou l'estat més populós de Malàisia, però actualment Perak encara s'ha de recuperar d'un alentiment econòmic provocat per la decadència en la mineria de l'estany. La dèbil economia ha conduït a un trasllat massiu de la mà d'obra a estats de creixement més alt com Penang, Selangor i el Territori Federal de Kuala Lumpur. La població de Perak té un índex anual de creixement d'un 0,4%.
La composició ètnica del 2001 era:
I el 2010:
Perak cobreix una àrea de 21.035 km²,[6] constituint un 6,4 per cent de les terres totals de Malàisia.[7] És el segon estat malai més gran a la Península de Malaia, i el quart en tota Malàisia.
Els clima de Perak és càlid i amb molt de sol al de dia, mentre que les nits són fresques tot l'any, amb pluges ocasionals als vespres. La temperatura és bastant constant, és a dir, des de 23 °C a 33 °C, amb la humitat sovint més d'un 82,3 per cent. Les precipitacions anuals són de 3.218 mm.[7]
Perak era un dels estats més rics de Malàisia durant el període colonial de Malaia, mentre molts dels jaciments de Malaia se situaven aquí. La indústria de l'estany va florir sota els auspicis dels britànics durant la Revolució Industrial en curs llavors. La indústria de l'estany en conjunt va col·lapsar durant els anys 1980, forçant posteriorment el tancament de moltes mines d'estany locals esguerrant l'economia de Perak.
Aquesta volta d'esdeveniments portà el govern estatal local a diversificar la base de l'economia cap a fabricació basada en la mercaderia. A meitat del 1980 hi va haver una gran afluència d'empreses electròniques des de Taiwan cap als polígons industrials de Silibin i Jelapang, però aquestos s'han reubicat a la Xina durant els anys 1990 com a resultat de la subcontractació. Un centre de fabricació local anomenat Ciutat del Protó a Tanjung Malim s'ha desenvolupat amb l'establiment d'instal·lacions de fabricació de cotxes modernes, és el fabricant més gran de cotxes Protó. Tanmateix, l'economia mai s'ha recuperat plenament de la decadència de la indústria de l'estany.
L'agricultura és també una de les indústries principals de Perak, especialment pel que fa al cautxú i a l'oli de palma. El turisme és una indústria de creixement, ja que es donen atraccions naturals abundants a l'estat.[7]
Perak vol convertir-se en el segon estat (després de Kelantan) a introduir el dinar d'or i el dírham de plata com moneda oficial.[8]
El servei de ferrocarril està sofrint actualització amb l'adveniment de trens electrificats que circulen en vies dobles des de Kuala Lumpur fins a Ipoh. L'Estació d'Ipoh és una estructura que s'imposa en el centre de ciutat. Construït en l'estil Morisc, aquesta estructura blanca, sobrenomenat el Taj Mahal d'Ipoh, fou completada el 1935 per reemplaçar la barraca de la plataformes de ferrocarril original construïda el 1917. Es diu que l'Estació de Ferrocarril d'ipoh és la segona estació de ferrocarril més bonica a Malàisia després de Kuala Lumpur. Està situada a Jalan Panglima Bukit Gantang Wahab.
Hi ha uns quants llocs d'interessos a Perak, com la seva capital estatal, Ipoh, llegendaria per als seus fideus de seda en sopa anomenada 'Sar Hor Fun' i l'arros amb pollastre hainanès. Els pomelos Tambun són una altra atracció pels malais d'altres estats.
Kuala Kangsar, només 48 km al nord d'Ipoh, al riu Perak, és la ciutat reial de Perak. Està dominada per tres edificis: Istana Iskandariah, Istana Kenangan i la mesquita d'Ubudiah. L'Istana Iskandariah, situada en un turó que dona sobre el riu, és el palau del soldà de Perak. Istana Kenangan, que fou construïa com una residència provisional durant la construcció de l'Iskandariah, és coneguda per la seva bonica arquitectura. La mesquita d'Ubudiah és una estructura impressionant coberta amb una constel·lació de cúpules daurades brillants.[9]
El Castell de Kellie està situat a Batu Gajah. Fou construït el 1915 i mai no es va completar, ja que el propietari William Kellie Smith va retornar a Anglaterra i va morir allà. Molts creuen que el castell té molts espais secrets i fins i tot un túnel ocult. Avui, s'obre com a atracció turística.
Accessible des de Lumut, l'Illa Pangkor manté una combinació d'assentaments de pesca pintorescos i platges blanques guarnides amb rica vegetació. Les aigües calentes són perfectes per a la natació i capbussament mentre l'atmosfera és relaxant. Molts recursos estan disponibles per a allotjament en aquesta popular illa.
Una aigua blanca descendent està localitzada a Perak a My Gopeng Resort (Gopeng). Molts van allí per fer baixades (rafting) a l'aigua blanca, coses amb les cascades, caminades per camps de flors i per la jungla, i molts altres esports d'aventura.
Lemang, una delicadesa malaia feta d'arròs enganxifós cuit en un tub de bambús sobre foc lent és menja durant les festivitats com Hari Raya Aidilfitri i la festa del sacrifici (Hari Raya Haji), especialment junt amb una mica de rendang. Alguns diuen que el lemang s'originà a partir de dels indígenes que couen el seu arròs utilitzant bambú.
Dúrio és una altra delicadesa popular malaia.
1951 - 1955 I.W. Blelloch (n. 1901)