Fitxa | |
---|---|
Direcció | Garry Marshall |
Protagonistes | |
Producció | Arnon Milchan, Steven Reuther i Gary W. Goldstein |
Dissenyador de producció | Albert Brenner |
Guió | J. F. Lawton |
Música | James Newton Howard |
Fotografia | Charles Minsky |
Muntatge | Raja Gosnell i Priscilla Nedd-Friendly |
Productora | Touchstone Pictures i Silver Screen Partners IV |
Distribuïdor | InterCom, Buena Vista Distribution, Disney+, Ivi.ru i Xfinity Streampix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 23 març 1990 |
Durada | 119 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | San Francisco, Pittsburgh i Hotel Ambassador |
Color | en color |
Pressupost | 14.000.000 $ |
Recaptació | 463.406.268 $ |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i novel·la sentimental |
Tema | prostitució |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Pretty Woman és una comèdia romàntica feta als Estats Units, que va aconseguir ésser una de les pel·lícules amb més recaptació del 1990. La protagonista principal és Vivian Ward, interpretada per Julia Roberts, qui va rebre un Globus d'Or per aquest paper i la seva primera nominació als Oscars en la categoria d'actriu principal.[1] El principal paper masculí s'anomena Edward Lewis i és interpretat per Richard Gere. La pel·lícula, que es podria titllar de "versió moderna de La Ventafocs", és una barreja entre la passió romàntica i la guerra de classes socials dels seus personatges: una prostituta de Los Angeles i un home de negocis sense escrúpols.
El Sr. Lewis, un important home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix buscant el seu hotel a una prostituta anomenada Vivian, qui respon a l'estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econòmics i en una situació de desesperació, envoltada en un món marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.
A causa de la seva situació, ella és crítica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res més que clients. En contra però de tots els estereotips, ella és intel·ligent i amb classe quan en té l'oportunitat, i ell pot sentir escrúpols i ser romàntic quant en té l'ocasió.
El món de tots dos trontolla quan l'amor apareix entre ells i fa aparèixer la tensió i les desavinences que comporta una relació entre persones tan semblant però que els diners fan tan diferents.
La banda sonora del film inclou temes com "Oh, Pretty Woman" de Roy Orbison i que dona nom a la pel·lícula, o l'èxit dels 90 de Roxette "It Must Have Been Love". Altres cançons que apareixen són "The King of Wishful Thinking" de Go West i "Wild Women Do" Natalie Cole.
La pel·lícula està rodada a Los Angeles, i inclou localitzacions com l'Hotel Regent Beverly Wilshire, el Passeig de la Fama de Hollywood, el Voltaire French Restaurant, Rodeo Drive i Eldorado Polo Club.[1]