Psychoda alternata

Infotaula d'ésser viuPsychoda alternata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
FamíliaPsychodidae
GènerePsychoda
EspèciePsychoda alternata Modifica el valor a Wikidata
(Say, 1824)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Psychoda albimaculata (Welch, 1912)
  • Psychoda bengalensis (Brunetti, 1908)
  • Psychoda dakotensis (Dyar, 1926)
  • Psychoda floridica (Haseman, 1907)
  • Psychoda nocturnala (Haseman, 1907)
  • Psychoda schizura (Kincaid, 1899)[2]

Psychoda alternata és una espècie d'insecte dípter pertanyent a la família dels psicòdids.

Descripció

[modifica]
  • Els adults són de color gris fosc i amb el cos i les ales recoberts per una densa capa de pèls llargs.
  • Fan entre 3 i 5 mm de llargària.
  • Ales clapejades, en forma de fulla i amb taques marrons als extrems de la nervadura.
  • Antenes llargues i de 15 artells (els núms. 13 i 14 fusionats, mentre que el 15 està separat).
  • Placa subgenital de la femella en forma de "V".
  • La femella té antenes de 0,8-1,2 mm de llargada (1-1,2 el mascle) i ales d'1,4-3 mm de longitud (1,2-2,3 en el cas del mascle) i 0,7-1,3 d'amplada (0,5-0,9 el mascle).[4][5][6][7][8]

Reproducció

[modifica]

La femella adulta diposita els seus ous (de 30 a 100) en masses irregulars sobre la superfície gelatinosa que cobreix les pedres filtrants de les plantes de tractaments d'aigua o sobre canonades, i on es desenvoluparan tant la larva com la pupa. A 21 °C els ous es desclouen en 32-48 hores, l'estadi larval dura 8 dies i el pupal de 20 a 40 hores. El temps de desenvolupament entre l'ou i l'adult és de 7 a 28 dies depenent de les condicions ambientals. Els adults viuen al voltant de dues setmanes.[9]

Alimentació

[modifica]

La larva es nodreix de la matèria orgànica en descomposició i de la flora i fauna microscòpica (algues, bacteris, fongs, animals microscòpics, etc.).[4][9] En els filtres de les plantes de depuració pot ésser beneficiós perquè les larves hi ajuden a descompondre la matèria orgànica en descomposició.[10][5]

Hàbitat

[modifica]

Les larves viuen sobre una àmplia gamma d'hàbitats, com ara el material gelatinós que cobreix les pedres de filtre de les plantes d'aigües residuals, l'interior de les canonades de drenatge, fruites i verdures transportades a bord dels vaixells, etc., mentre que els adults sovint es troben descansant a les parets (sobretot, de les cambres de bany i dutxes).[4] A més, les larves són força tolerants a la contaminació, als pH baixos, a les altes temperatures i a l'escassetat d'oxigen.[11][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

És cosmopolita a les regions tropicals i temperades de tot el món i hom creu que la seua àmplia distribució mundial, amb poca variació geogràfica, és deguda als intercanvis comercials mundials: Nord-amèrica,[12][13] Europa[14] (com ara, l'Estat espanyol -incloent-hi Catalunya-,[15] Txèquia,[16] les illes Britàniques[17][18][19][20] i Noruega),[21] el Japó (les illes Ogasawara i les illes Ryukyu),[22] l'Índia,[23] Malàisia,[24] Nova Guinea,[25] les illes Filipines,[26] Borneo,[27] la Polinèsia,[7] Austràlia (Nova Gal·les del Sud i Tasmània),[28][29][30][31] Nova Zelanda,[32] Fiji, Samoa, les illes Hawaii, les illes Carolines i les illes Mariannes.[8][33][34][35][2][36][37][38][39]

Observacions

[modifica]

Es pot controlar la seua presència dins de les cases traient el dipòsit de llim on viuen les larves. Això es pot fer abocant aigua bullent en els desguassos i sifons.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 University of Arkansas Arxivat 2012-05-26 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Sanitec[Enllaç no actiu] (anglès), (francès) i (neerlandès)
  6. ↑ El Bardicy S., Tadros, M., Yousif F. and Hafez S., 2009. Predatory Activity of Psychoda alternata Say (Diptera: Psychodidae) Larvae on Biomphalaria glabrata and Lymnaea natalensis Snails and the Free- Living Larval Stages of Schistosoma mansoni. Australian Journal of Basic and Applied Sciences, 3(4): 4503-4509. [1] Arxivat 2012-05-25 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Larry W. Quate, 1959. Synopsis of Polynesian Psychodidae (Diptera). Pacific Insects 1 (4): 431-440. [2]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Quate, L. W., 1959. Diptera: Psychodidae. Insects of Micronesia. 12:435-484.
  9. ↑ 9,0 9,1 Plagiser Arxivat 2013-08-22 a Wayback Machine. (castellà)
  10. ↑ 10,0 10,1 Plagamanía Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine. (castellà)
  11. ↑ La mosca-alevilla y la mosca-de-la-arena (Psychodidae) (castellà)
  12. ↑ Del Rosario, F., 1936. The American species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Philippine Journal of Science 59: 85-148 (93).
  13. ↑ Flyfishing Entomology - North American Aquatic Dipteran Species and Synonyms Arxivat 2012-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ Tonnoir, A. L., 1922. Synopsis des espèces européennes du genre Psychoda (Diptères). Annales de la Société Entomologique de Belgique (Comptes-rendus) 62: 49-88 (72).
  15. ↑ Contribution to the knowledge of Spanish Psychodidae (Diptera) with description of two new species (anglès)
  16. ↑ Jan Jezek i Josef Hájek, 2007. Psychodidae (Diptera) of the Orlické hory Protected Landscape Area and neighbouring areas with descriptions of two new species from the Czech Republic. Acta Entomologica Musei Nationalis Pragae. Vol. 47, pp. 237-285. ISSN 0374-1036. [3][Enllaç no actiu]
  17. ↑ G. H. Satchell, 1947. The larvae of the British species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Parasitology, 38, pp. 51-69. [4]
  18. ↑ Satchell, G.H., 1947. The ecology of the British species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Annals of Applied Biology 34: 611-621 (611).
  19. ↑ An Update of the 1998 Checklist of Diptera of the British Isles (actualitzat el 7 de març del 2012) Arxivat 2015-03-17 a Wayback Machine. (anglès)
  20. ↑ The Diptera of Rye Bay Arxivat 2015-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
  21. ↑ Kvifte, G. M., Håland, Ø. & Andersen, T., 2011. A revised checklist of Norwegian moth flies (Diptera, Psychodidae). Norwegian Journal of Entomology 58, 180–188. [5]
  22. ↑ Quate, L. W., 1966. The Psychodidae of the Ryukyu Islands (Diptera). Pacific Insects. 8:299-318. [6] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  23. ↑ Psychodidae (Diptera) at the Zoological Survey of India Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  24. ↑ Laurence W. Quate, 1962. The Psychodidae of Batu Caves, Malaya (Diptera). Pacific Insects 4 (1): 219-234. [7]
  25. ↑ Quate, L.W.; Quate, S.H., 1967. A monograph of Papuan Psychodidae, including Phlebotomus (Diptera). Pacific Insects Monograph, 15: 1–216. [8]
  26. ↑ Quate, L. W., 1965. A taxonomic study of Philippine Psychodidae (Diptera). Pacific Insects. 7: 815-902. [9] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  27. ↑ Quate, L. W., 1962. A taxonomic study of Borneo Psychodidae (Diptera: Psychodidae). Pacific Insects. 4:1-75. [10]
  28. ↑ Australian Faunal Directory (anglès)
  29. ↑ Atlas of Living Australia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  30. ↑ Duckhouse, D. A., 1965. Psychodidae (Diptera, Nematocera) of Southern Australia, subfamilies Bruchomyiinae and Trichomyiinae. Transactions of the Royal Entomological Society of London, 117: 329-343. [11]
  31. ↑ Checklist to the Australian species - Psychodidae (anglès)
  32. ↑ S. L. Goldson, 1977. Larvae of four New Zealand species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). New Zealand Entomologist. Vol. 6, núm. 3. [12] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. i [13]
  33. ↑ Duckhouse, D.A. & Lewis, D.J., 1989. Superfamily Psychodoidea. 15. Family Psychodidae. Pàgs. 166-179. A: Evenhuis, N.L. (ed.). Catalog of the Diptera of the Australasian and Oceanian Regions. Honolulu i Leiden: Bishop Museum Press i E.J. Brill, 1155 pàgines. (174).
  34. ↑ Jezek, J., 2000. New and interesting moth flies (Diptera, Psychodidae) from the Australian museums of Perth and Sydney. Casopis Národního Musea. Praha 169(4): 23-33.
  35. ↑ G. H. Satchell, 1953. The Australian Psychodidae (Diptera), part 1. Australian Journal of Zoology 1:357-418. [14]
  36. ↑ Global Species Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  37. ↑ GBIF (anglès)
  38. ↑ PESI (anglès)
  39. ↑ Fauna Europaea Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Ali A, Kok-Yokomi ML, Alexander JB., 1991. Vertical distribution of Psychoda alternata (Diptera: Psychodidae) in soil receiving wastewater utilized for turf cultivation. J Am Mosq Control Assoc., 7(2):287-9.
  • Arshad Ali i Moh Leng Kok-Yokomi, 1991. Preliminary Population Assessment of Psychoda alternata (Diptera: Psychodidae) in Soil Irrigated with Wastewater for Turf Cultivation. The Florida Entomologist, vol. 74, núm. 4, pàgs. 591-596. [15]
  • C. L. Turner, 1925. A Mutation in the Moth-Like Fly (Psychoda alternata) and the Method of Its Transmission. Biological Bulletin, vol. 48, Núm. 2, pàgs. 128-138. [16]
  • Gordon M. Fair, 1934. The Trickling Filter Fly (Psychoda Alternata), Its Habits and Control. Sewage Works Journal, vol. 6, núm. 5, pàgs. 966-981. [17]
  • Kamei, M. (Earth Biochemical Co. Ltd., Kawauchi, Tokushima (Japan)); Kamada, A.; Utsumi, Y.; Ishi, T., 1993. Laboratory and field evaluation of methoprene and its slow-release formulation, Altosid(R) 10F, against the sprinkler sewage filter fly, Psychoda alternata Say (Diptera: Psychodidae). Applied Entomology and Zoology, v. 28(1) pàgs. 19-25.
  • Kloter, Kirby O.; Penner, Lawrence R. i Widmer, Wilbur J., 1977. Interactions Between the Larvae of Psychoda alternata and Dohrniphora cornuta in a Trickling Filter Sewage Bed, with Descriptions of the Immature Stages of the Latter. Annals of the Entomological Society of America, vol. 70, núm. 5, pàgs. 775-781(7). [18]
  • Kühne, R., 1989. Beobachtungen zum Lebenszyklus von Psychoda alternata Say (Diptera: Psychodidae). Dtsch. Entomol. Z., 36: 309–317.
  • Tonnoir, A. L., 1934. Notes synonymiques sur quelques Psychodidae (Diptera). Bulletin et Annales de la Société Royale d'Entomologie de Belgique 74: 69-82 (79).

Enllaços externs

[modifica]
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.