Rafael Caldera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Rafael Antonio Caldera Rodríguez  24 gener 1916 San Felipe (Veneçuela) | ||
| Mort | 24 desembre 2009 (93 anys) Caracas (Veneçuela) | ||
| Causa de mort | malaltia de Parkinson | ||
| Sepultura | East Cemetery (en)  | ||
 President de Veneçuela | |||
| 2 febrer 1994 – 2 febrer 1999 ← Ramón José Velásquez – Hugo Chávez → | |||
 Membre de la Cambra de Diputats de Veneçuela | |||
| 12 març 1974 – 2 febrer 1994 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universitat Central de Veneçuela | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, advocat, sociòleg, professor d'universitat, personal acadèmic | ||
| Ocupador | Universitat Central de Veneçuela | ||
| Partit | Comitè Organitzat de Participació Político Electoral Independent | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Alicia Pietri | ||
| Fills | Juan José Caldera | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
.svg) | |||
| Lloc web | rafaelcaldera.com | ||
 | |||
Rafael Antonio Caldera Rodríguez (San Felipe, Estat de Yaracuy, 1916 – Caracas, 2009) fou un advocat, sociòleg, escriptor, orador i polític veneçolà, President de la República en dues ocasions,[1]
Amnistia als militars de la rebel·lió de 1992
[modifica]Durant el segon govern de Caldera foren amnistiats i queden en llibertat els militars involucrats en l'intent colpista de 1992,[2] que s'agruparen en el partit polític Movimiento V República (MVR), dirigit per Hugo Chávez, per aconseguir el suport dels grups d'esquerres al seu precari govern de minoria parlamentària.
D'alguna forma es podria dir que el període de govern de Caldera assentà les bases per l'ascens de Hugo Chávez a la magistratura nacional. Caldera guanyà les eleccions presidencials després d'haver-se separat del seu partit i haver creat un moviment polític denominat Convergencia amb suport de grups d'esquerres, que finalment derrotà als partits socialdemòcrata i democratacristià, que havien alternat en el governo durant 35 anys (des de 1959 fins a 1994) i havien perdut la major part de la seva influència en el panorama polític de Veneçuela. La caiguda dels partits tradicionals i el moviment populista iniciat per Caldera, donaren peu a Chávez per iniciar el seu propi moviment, el qual es cristal·litzà al legalitzar el partit MVR provinent del MBR-200, que assolir una clara victòria en les Eleccions Presidencials de Veneçuela l'any 1998.
Referències
[modifica]- ↑ Morón, Guillermo. Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979 (en castellà). Caracas Venezuela: S. A. Meneven, 1979.
- ↑ Vinogradoff, Ludmila. «De la amnistía a la dictadura» (en castellà). ABC, 07-09-2023. [Consulta: 1r octubre 2023].
