Raymond Depardon

Plantilla:Infotaula personaRaymond Depardon

Raymond Depardon (16 de juny de 2012, París)
Biografia
Naixement6 juliol 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Villefranche-sur-Saône (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança França
Activitat
Ocupaciófotògraf, guionista, director de fotografia, fotoperiodista, director de cinema, realitzador de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGamma, director (1973–)
Gamma, fundador (1967–)
Paris Match Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Agència Magnum (1978–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeClaudine Nougaret Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0220019 Allocine: 347 Allmovie: p87518 TMDB.org: 56836
Instagram: rdepardon Musicbrainz: 8f36f057-d350-4294-a98b-87027c1447fa Discogs: 2399445 Modifica el valor a Wikidata

Raymond Depardon (6 de juliol de 1942, Villefranche-sur-Saône, França) és un fotògraf, realitzador i fotoperiodista francès, cofundador de l'agència de fotografia Gamma.[1]

Als dotze anys s'inicia en el món de la fotografia prenent fotos de la granja familiar.[2] L'any 1956 entra a treballar com a ajudant a l'estudi de fotografia i òptica del seu poble i posteriorment inicia un curs per correspondència fins que l'any 1958, amb setze anys, es trasllada a París i comença a col·laborar, com a fotògraf independent, amb l'agència Dalmas.

A 1966 coneix a Gilles Caron i funda amb ell i d'altres fotògrafs l'agència Gamma, fet que els portarà a viatjar junts per tot el món, començant per l'Àfrica i Orient Pròxim.

El 1969 realitza el seu primer documental dedicat al txec, Jan Palach[1] i el següent any és fet presoner al Txad amb en Gilles Caron, qui desapareixerà poc després a Cambodja, fet que porta a en Raymond a abandonar el reportatge fotogràfic durant un parell d'anys.

L'any 1973 es fa càrrec de la direcció de l'agència Gamma i realitza un llibre, en col·laboració amb Chas Gerretsen i David Burnett, dedicat al Xile de Pinochet amb el que guanyaran el premi Robert Capa. Entre els anys 1974 i 1977, va cobrir el segrest de l'etnòloga francesa, Françoise Claustre, al nord del Txad.[2] L'any 1978 deixa Gamma i s'uneix a Magnum Photos

El 1984 és convidat a participar en un important projecte consistent en inventariar el paisatge rural i urbà francés (DATAR).

Com a director de cinema, ha rebut tres Premis César i ha estat candidat als Oscar.

Filmografia

[modifica]
  • 1963: Venezuela
  • 1967: Israel
  • 1968: Biafra
  • 1969: Jan Palach
  • 1970: Tchad 1 - l'Embuscade
  • 1973: Iemen - Arabie heureuse
  • 1974: 1974, una festa al camp
  • 1975: Tchad 2
  • 1976:
    • Tibesti Too
    • Tchad 3
  • 1980:
    • Dix minutes de silence pour John Lennon
    • Numéros zéro
  • 1981: Reporters
  • 1982:
    • Piparsod
    • Sant Clement
  • 1983: Faits divers
  • 1984: Els Années déclic
  • 1985: Una dona a Àfrica (Une Femme en Afrique)
  • 1986: New York, N.I.
  • 1988: Urgences
  • 1989: Une Histoire très simple
  • 1990:
    • Contacts
    • La Captive du désert
  • 1991: Contre l'oubli (segment, "Pour Alirio de Jesus Pedraza Becerra, Colombie")
  • 1994:
    • Montage
    • Délits flagrants
  • 1995: À propos de Nice, la suite
  • 1996:
    • Malraux
    • Afriques, Comment ça va avec la douleur ?
    • Lumière et compagnie
  • 1998: Paris
  • 1999: Muriel Leferle
  • 2001: Profils paysans, l'approche
  • 2002: Un homme sans l'Occident
  • 2004:
    • Quoi de neuf au Garet ?
    • 10i chambre, instants d'audience
  • 2005: Profils paysans, le quotidien
  • 2007: col·lectiu: Chacun son cinéma, amb Theodoros Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Ethan Coen, Joel Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Manoel d'Oliveira, Atom Egoyan, Amos Gitai, Alejandro González Iñárritu, Hou Hsiao-hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami
  • 2008: La vida moderna
  • 2012: Journal de France

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Raymond Depardon (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006, p. 44. ISBN 9788447105489. 
  2. 2,0 2,1 Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 128. ISBN 9788497858281. 

Enllaços externs

[modifica]