Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Sabine Florence Azéma ![]() 20 setembre 1949 ![]() 15è districte de París (França) ![]() |
Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique Lycée Carnot Conservatoire de Paris Cours Florent ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de cinema, actriu de cinema ![]() |
Activitat | 1973 ![]() |
Família | |
Cònjuge | Alain Resnais (1998–2014), mort del cònjuge Michel Lengliney (1973–), divorci ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Sabine Azéma (15è districte de París, 20 de setembre de 1949) és una actriu i directora francesa de cinema, de nom complet Sabine Florence Azema.[1]
Filla d'un advocat, després del batxillerat, segueix cursos de teatre amb Jean Périmony; als vint anys, entra al Conservatori[2] amb Antoine Vitez com a professor. També és estudiant del Cours Florent.[3] Va fer els estudis al Lycée Racine (París).[1]
Al principi al teatre li donaven papers de noia entremaliada, però coneix Claude Sainval, director del Teatre dels Champs-Élysées, que li confia el seu primer gran paper a La Valse des toréadors (1974), de Jean Anouilh, on és la filla de Louis de Funès.[4]
Gràcies a aquest paper, les propostes es multipliquen i comença a la televisió el 1975, després al cinema el 1976 amb una comèdia de Georges Lautner, On aura tout vu, al costat de Pierre Richard i Jean-Pierre Marielle.
Després d'una fina interpretació a la Dentellière (1977), té l'oportunitat de filmar amb Alain Resnais, fet que serà un punt d'inflexió en la seva carrera. De fet, el reconegut cineasta francès li va encarregar la interpretació de la majoria de les pel·lícules que va dirigir en aquest període i la seva col·laboració durà gairebé tres dècades. Resnais li confiarà una galeria excepcional de personatges al llarg d'una llarga i fructífera col·laboració: institutriu apassionada a La Vie est un roman el 1983; heroïna tràgica en la fosca L'amour à mort el 1984, després a Mélo el 1987; sis personatges molt diferents, del més cultivat al més rústec, del riure a les llàgrimes, a Smoking / No Smoking el 1993; la viva i enèrgica Odile en el multipremiat als César On connait la chanson el 1997; cantant, a la pel·lícula-opereta Pas sur la bouche el 2003; tan virtuosa com viciosa a Coeurs el 2006.[5]
Va ser amiga del fotògraf Robert Doisneau (1912-1994), a qui va consagrar una pel·lícula-homenatge el 1992.[6]
Azéma es va casar amb el dramaturg Michel Lengliney el 1973. Divorciada al cap d'uns anys, va conèixer Alain Resnais el 1983, i s'hi casà al 1998.[1]
El 17 de juliol de 2015, la ministra de Cultura i Comunicació Fleur Pellerin la va promoure al costat de l'actriu Dominique Blanc al rang de Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres.[9]