En l'escriptura japonesa, els caràcters し (hiragana) i シ (katakana)[1] són dues mores que ocupen la 12a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre さ i す; i la 38a en el poema iroha, entre み i ゑ.[2] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a l'esquerra), es troba en la tercera columna (a la que dona nom, さ行,«columna SA») i la segona fila (い段,«fila I»). Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
- し, シ es romanitzen com a «shi».
- じ, ジ es romanitzen com a «ji».
|
La し s'escriu amb un sol traç, que baixa verticalment i gira cap a la dreta, com una ena d'ela arrodonida
|
|
Escritura de la シ amb tres traços
- Un petit traç oblic, que descendeix de l'esquerra a la dreta
- Un segon traç de la mateixa forma més baix i cap a l'esquerra
- El tercer és més llarg, comença sota el segon i puja en diagonal gairebé cap a la altura del primer
|
|
---|
- あ (a)
- い (i)
- う (u)
- え (e)
- お (o)
- か (ka)
- き (ki)
- く (ku)
- け (ke)
- こ (ko)
- さ (sa)
- し (shi)
- す (su)
- せ (se)
- そ (so)
- た (ta)
- ち (chi)
- つ (tsu)
- て (te)
- と (to)
- ん (n)
- な (na)
- に (ni)
- ぬ (nu)
- ね (ne)
- の (no)
- は (ha)
- ひ (hi)
- ふ (fu)
- へ (he)
- ほ (ho)
- ま (ma)
- み (mi)
- む (mu)
- め (me)
- も (mo)
- や (ya)
- ゆ (yu)
- よ (yo)
- ら (ra)
- り (ri)
- る (ru)
- れ (re)
- ろ (ro)
- わ (wa)
- ゐ (wi)
- ゑ (we)
- を (wo / o)
- ヶ
- ー
|
|
---|
- ア (a)
- イ (i)
- ウ (u)
- エ (e)
- オ (o)
- カ (ka)
- キ (ki)
- ク (ku)
- ケ (ke)
- コ (ko)
- サ (sa)
- シ (shi)
- ス (su)
- セ (se)
- ソ (so)
- タ (ta)
- チ (chi)
- ツ (tsu)
- テ (te)
- ト (to)
- ン (n)
- ナ (na)
- ニ (ni)
- ヌ (nu)
- ネ (ne)
- ノ (no)
- ハ (ha)
- ヒ (hi)
- フ (fu)
- ヘ (he)
- ホ (ho)
- マ (ma)
- ミ (mi)
- ム (mu)
- メ (me)
- モ (mo)
- ヤ (ya)
- ユ (yu)
- ヨ (yo)
- ラ (ra)
- リ (ri)
- ル (ru)
- レ (re)
- ロ (ro)
- ワ (wa)
- ヰ (wi)
- ヱ (we)
- ヲ (wo / o)
- ー
|