Subra |
---|
Tipus | estrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | F8-G0III+A7m[1] |
---|
Constel·lació | Lleó |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 41,3264 pc [2] |
---|
Magnitud absoluta | 0,51 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,52 (banda V)[3] |
---|
Massa | 2,12 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 6.800 K[4] |
---|
Paral·laxi | 25,7594 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | −37,338 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −142,621 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 16 km/s[4] |
---|
Velocitat radial | 26,18 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 1.740 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 9h 41m 9.033s[8] |
---|
Declinació (δ) | 9° 53' 32.3102''[8] |
---|
Metal·licitat | 0,3[4] |
---|
|
|
Subra (Omicron Leonis / ο Leonis / ο Leo / 14 Leonis) és el novè estel més brillant a la constel·lació del Lleó amb magnitud aparent de +3,52.[9] S'hi troba a 135 anys llum de distància del sistema solar.
Subra és un estel binari amb els seus dos components tan propers que no poden ser resoltes amb telescopi, sent una estrella binària espectroscòpica. La component principal, Subra A, és un estel gegant o subgegant groc, de tipus espectral F6 a F9. La seva massa és poc més del doble de la massa solar, té un radi 5,5 vegades més gran que el radi solar i llueix amb una lluminositat equivalent a 37 sols. Subra B és un estel blanc de la seqüència principal 15,5 vegades més lluminosa que el Sol amb una temperatura superficial de 7.600 K.[10]
Separades entre si només 0,17 ua, orbiten al voltant del centre de masses comú cada 14,5 dies en una òrbita pràcticament circular.[11] Ambdós estels estan classificats com a estels amb línies metàl·liques, presentant una abundància d'elements pesats major de l'habitual, així com una menor abundància de calci i escandi. De fet, Subra A és l'estel més fred que presenta aquestes anomalies químiques, característiques d'alguns estels blancs de tipus espectral A.[10]
- ↑ «Spectral Classification of the Hot Components of a Large Sample of Stars with Composite Spectra, and Implication for the Absolute Magnitudes of the Cool Supergiant Components». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 12-2002, pàg. 513–537. DOI: 10.1086/342942.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ «Carbon and oxygen abundances across the Hertzsprung gap» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1, 8-2014. DOI: 10.1088/0004-637X/791/1/58.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Omicron Leonis - Spectroscopic binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Subra» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ Hummel, C. A.; Carquillat, J.-M.; Ginestet, N.; Griffin, R. F.; Boden, A. F.; Hajian, A. R.; Mozurkewich, D.; Nordgren, T. E. «Orbital and Stellar Parameters of Omicron Leonis from Spectroscopy and Interferometry». The Astronomical Journal, 121, 3, 2001. pp. 1623-1635.