Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
41° 52′ 00″ N, 0° 26′ 00″ E / 41.866666666667°N,0.43333333333333°E / 41.866666666667; 0.43333333333333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital de	Llitera
Capital	Tamarit de Llitera
Conté la subdivisió	Algayón ^(es) La Melusa Tamarit de Llitera el Gaió
Població humana
Població	3.429 (2024) (31,01 hab./km²)
Gentilici	tamarità, tamaritana
Geografia
Superfície	110,578122 km²
Altitud	360 m
Limita amb	Almacelles el Torricó Esplucs Binèfar el Campell Gimenells i el Pla de la Font Sant Esteve de Llitera Lleida Vensilló
Identificador descriptiu
Codi postal	22550
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22225
Lloc web	tamaritedelitera.es

Tamarit de Llitera és un poble que es troba a 475 metres sobre el nivell del mar, encara que no hi acostuma a nevar gaire, sí que és veritat que hi ha hagut anys com el 2001 que va nevar fins a 45 cm.

Tamarit de Llitera és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera. A la frontera entre l'Aragó i Catalunya, i fruit de segles de constant intercanvi cultural, la població de Tamarit comparteix característiques dels dos pobles —reflectides a la seua cultura, llengua i tradicions. La població ronda els 3.000 habitants segons dades de l'INE el 2021. El seu entorn natural, situat entre la plana de l'Ebre i els Prepirineus, ofereix paisatges de gran bellesa, amb serres properes com la Serra de San Marcos.

L'economia local es basa principalment en l'agricultura i la ramaderia, amb cultius de cereals, fruites i hortalisses, a més d'algunes indústries relacionades amb la transformació de productes agrícoles. Pel que fa al patrimoni, hi destaca l'Església de Sant Pere, d'estil romànic, i l'ermita de Sant Cristòfol, mentre que el nucli antic conserva vestigis del passat medieval.

Un passeig per Tamarit

Interior de l'església de Santa Maria la Major

Tamarit està situat al peu de la Serra de la Gesa, dominat per una torre de construcció àrab al tossal de la Pleta, que formava part del Castell de Tamarit conegut popularment com a ‘Castell dels Moros'. En l'actualitat aquestes runes són envoltades pel Parc Forestal del Castell on hi ha una àrea recreativa i la Roca la Botella (monument megalític) i des d'on es pot contemplar tot Tamarit.

El nucli antic del municipi es va anar construint sota la protecció del Castell i encara avui es pot apreciar la seva estructura medieval. Al centre històric està el carrer Caballeros amb cases que daten dels segles XVII i XVIII, la Plaça Major amb l'església de Santa Maria la Major d'estil romànic originalment i amb reformes posteriors (la darrera la de l'any 2010), el carrer Sant Antoni i el Carrer Bisbe Miranda. El centre comercial del poble se centra amb el Passeig de l'Hortàs i la Plaça Espanya amb la Casa de la Vila que va ser reformat l'any 1992 i que encara conserva l'estructura de l'antiga façana d'estil aragonès.

Fora del nucli urbà es troba la ciutat iberica ‘Los Castellassos', ja que l'origen de Tamarit data dels temps dels ibers. La comarca de la Llitera gràcies a la tenacitat de Joaquin Costa va ser el bressol de la construcció del Canal, que en un principi es va anomenar de Tamarit, però que en inaugurar-se va ser anomenat d'Aragó i Catalunya.

Història

La vila tal vegada tingué una existència prehistòrica; en l'època romana fou pas d'importants comunicacions. Els àrabs, que s'apoderaren de la població el 714, en fortificaren el primer dels dos castells que llavors ja hi havia, si bé hi restaren cristians mossàrabs que més endavant demanaren auxili a Sanç Ramírez, llavors ocupat per la presa de Barbastre, i que per fi assoliren apoderar-se de Tamarit lo 1065; encara que els àrabs la recobraren dos anys més tard, fou per poc temps. “El Cid” la conquerí el 1071, en la campanya en què també s'apoderà de Fraga, Montsó i Escarp.^[1] Alfons II d'Aragó, el 1169, l'atorgà Carta de poblament, donant-li el Fur de Saragossa, elegí lloc pel seu palau i es reservà 4 jugades (1 hectàrea) de terra de sembrat, més d'altres 3 per a sengles capellans, i els forns, los banys i les carrerades.

L'any 1174 Alfons lo Cast donà la vila en dot a Sança de Castella; l'any següent confirmà i addicionà la Carta-poble. En tres ocasions ajudaren els de Tamarit a Jaume el Conqueridor a sufocar altres tantes rebel·lions. L'any 1316 el rei disposà i establí el règim i govern de la vila, i sis anys després se li permeté l'elecció dels seus Jurats, que el 1323 se fixaren en 3 i els consellers en 30.

El 1356, Pere el Cerimoniós donà Tamarit al comte Enric de Trastàmara, i allí, en l'anomenat Palau, nasqueren el seu fill Joan, futur rei de Castella, la infanta Joana de Castella. L'any 1373, el rei incorporà de nou la vila a la Corona d'Aragó. El 1414 es convertiren los jueus de Tamarit.

El 1591, fra Andreu, germà del rei de Portugal, fundà un convent de l'Orde dels Agustins Descalços amb auxili de Felip II de Castella. El 1640, durant la Guerra dels Segadors, la major part de l'exèrcit de Felip IV de Castella estava a Tamarit, Fraga i Tortosa. Els de Lleida sorprengueren a Tamarit les host de Navarra. El 1641 entra en la vila el general francès Philippe de La Mothe-Houdancourt, i havent tornat el 18 de maig de 1642, la vila es posà en armes i matà un nebot de La Motte, pel qual este prengué grans represàlies. A l'església les seues tropes donaren mort a 33 persones i la vila fou saquejada i cremada en part que, l'any següent, estava quasi deshabitada i el 1647 només comptava amb 43 veïns.

El 1664 es confirmà la qualitat de cavallers als veïns de Tamarit. El 1696, el comissari reial Jeroni Torrellas feu ordenació per al règim de la vila. Hi havia un cos de 20 consellers, i abans existia un batlle que administrava justícia, un jurat de l'estat pla i un altre de llogarets; una alna que entenia de pesos i mesures, un racional per la fidelitat dels contes, i un clavari o tresorer, més 10 consellers de la borsa de Nobles.

El 1716 se celebrà una concòrdia entre el bisbe de Lleida, la vila i les monges del monestir de Sant Hilari de Lleida d'aquella ciutat (abans del Pedregal, de Tàrrega), en virtut del qual s'instal·laren en el monestir de Nostra Senyora del Patrocini, conservant totes les rendes que tenien a Catalunya. El 1740, el rei concedí a Tamarit els quatre oficis de regidors, dos de l'estat noble i dos de l'estat pla, elegits i sortejats, amb la sola obligació de la “media annata” cada quinze anys. El mateix any fou la fundació dels Escolapis. L'any 1809, les tropes de la vila, recolzades per altres partides comanades per l'aragonès Perena i el català Baget, obligaren al general francès a retirar-se del país. L'1 d'abril los francesos ocuparen la vila, que passà diverses vegades a mans d'uns i altres.

Pedanies

• Cornovis, situat al sud del cap de municipi.^[2]
• El Gaió, llogaret situat a 293 metres d'altitud.^[3]
• Manenta, despoblat.^[4]
• La Melusa, situat al sud del municipi.^[5]
• Solaner, despoblat.^[6]
• El Tossal, despoblat.^[7]
• Ventafarines. L'any 1960 tenia 200 habitants.^[8]

Festes i tradicions

Corpus Christi, se celebra tots els anys el 30 de maig i l'associació de Mestresses de Casa i voluntaris surten als carrers fent aquestes obres.

Tamarit de Llitera celebra diverses festes al llarg de l'any, com les festes en honor a Sant Antoni al juny i les festes en honor a Sant Pere a l'agost. La localitat compta amb associacions culturals i esportives que dinamitzen la vida social i cultural del municipi amb activitats com a concerts, exposicions i competicions esportives.

Les festes majors de Tamarit de Llitera són un esdeveniment destacat al calendari local, generalment dedicat a la celebració d'un sant patró o una figura religiosa important. Aquestes festivitats solen tenir lloc en un període específic de l'any, amb dates que poden variar depenent de la tradició i la història local. La durada de les festes es pot estendre al llarg de diversos dies o setmanes, durant els quals s'organitzen una àmplia varietat d'esdeveniments i activitats per gaudir de la comunitat i dels visitants que acudeixen a la localitat.

Entre els esdeveniments més comuns durant les festes majors s'hi inclouen desfilades, processons religioses, concerts, espectacles de música i dansa, fires, activitats esportives, jocs tradicionals i atraccions per a nens. Aquestes celebracions solen involucrar tota la comunitat, amb la participació activa d'associacions locals, penyes, grups culturals i esportius, així com dels mateixos habitants, que contribueixen a l'organització i el desenvolupament de les festivitats.

Són rellevants les fogueres —als carrers de Santa Llúcia, Sant Anton, Sant Sebastià— amb vi, llonganissa, txolleta (cansalada) i coca per a tothom i el Corpus Christi, amb catifes de flors elaborades pels veïns.

Llocs d'interès

• Santuari marià Mare de Déu del Patrocini. En queden restes arquitectòniques.^[9]
• Castell de Monclús. Aquest castell es troba a la localitat de Monclús, molt a prop de Tamarit de Llitera. És una fortalesa d'origen medieval construïda al segle XI sobre restes romanes i àrabs. La torre de l'homenatge n'és l'element més destacat, amb una alçada de més de 20 metres. Actualment, el castell es troba en procés de restauració i no sempre és obert al públic, però les vistes des dels voltants són impressionants.
• Església Parroquial de Sant Pere. Aquesta església, ubicada a la Plaça Major, és un exemple del barroc aragonès. Va ser construïda al segle XVIII sobre una antiga església romànica. El seu interior acull diverses obres d'art religiós, incloent-hi retaules i talles de gran valor històric i artístic.
• Plaça Major. La Plaça Major és el centre neuràlgic de Tamarit de Llitera i un lloc ideal per amarar-se de l'ambient local. Envoltada d'edificis històrics, ofereix l'oportunitat de relaxar-vos en alguna de les terrasses dels seus bars i restaurants, on podeu tastar la gastronomia local.
• Parc del Riu Litera. Aquest parc és un espai natural situat al costat del riu Llitera, que travessa el municipi. Ofereix àrees verdes per al descans, camins per passejar i zones habilitades per a activitats a l'aire lliure. És un lloc popular entre els residents i visitants per gaudir de la natura i fer activitats recreatives.

Referències

1. Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, p. I.XXII. 
2. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
6. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
7. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
8. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

• Taula de Sant Domènec de Guzmán, conservada al MNAC.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa, volum 59, pàgs. 190-191 ISBN 84-239-4559-6.
• «Tamarit de Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Gran Enciclopèdia Aragonesa, Tamarite de Litera. Arxivat 2020-10-25 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Ajuntament de Tamarit de Llitera