Titaguas (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Capital | Titaigües | ||||
Població humana | |||||
Població | 505 (2023) (7,99 hab./km²) | ||||
Gentilici | Titaigüenc, titaigüenca | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 63,21 km² | ||||
Altitud | 720 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Llíria | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Primers de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Ramiro Rivera Gracia | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46178 | ||||
Codi INE | 46241 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46241 | ||||
Lloc web | titaguas.es |
Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Titaigües és un poble amb terreny accidentat amb les muntanyes meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part de la Serra de Javalambre, i és regat pel riu Túria.
Envolten el poble els turons de la Lámpara (1.072 m), Hontanar del Ferrer (1.240 m), l'Alt del Pomer, Mola Modorra i el Castell de la Cabrera. Tots ells a les serres abans mencionades.
El terreny està configurat a partir de sorres i calcari, i està regat per diverses fonts com la Font de l'Or, la de l'Hontanar, que subministra aigua a la població, la del Rebollo, la de la Zarza... Popularment es considera que algunes d'elles tenen propietats curatives.
Cal destacar el pou d'aigua que va ser trobat en l'Alt del Barraco amb sistemes artesanals per trobar aigua subterrània, amb el qual s'han superat tots els problemes d'escassetat d'aigua que hi va haver en els anys 70 i que actualment a fora 5.600 litres per minut.
La major part del terme municipal és forestal de titularitat municipal amb utilitat pública. Aproximadament 4.500 Ha estan cobertes per boscos, majoritàriament de pins, alzines i savines.
El clima és continental, d'hiverns freds i llargs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents a la primavera, i són en forma de tempesta a l'estiu i de neu en algun moment de l'hivern.
El terme municipal té 63,14 quilòmetres quadrats d'extensió i limita amb Xelva, Toixa, Alpont i Aras de los Olmos (a la mateixa comarca); i, a l'oest, amb Santa Creu de Moia, població castellanomanxega que pertany a la província de Conca.
Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.
L'origen de Titaigües no es coneix amb exactitud. Els documents conservats són escassos; però se sap que hi va haver assentaments prehisòrics, ja que en el seu terme municipal han estat trobats diversos assentaments ibers i romans, així com les pintures rupestres del "Tío Escribano", d'una antiguitat de 9.000 anys. A les proximitats s'han trobat vestigis de presència musulmana. Si ens basem en el testimoni històric, el seu origen no va més enllà del llarg període de la Reconquesta.
La primera dada històrica documentada és la divisió dels regnes feta pel rei Jaume I el Conqueridor l'any 1240, que va decretar que els llogarets de La Iessa, Aras i Titaigües estigueren sota la jurisdicció d'Alpont. Entre 1230 i 1260 es va produir l'assentament definitiu dels cristians. La població va formar part del terme d'Alpont fins al 1729, quan Felip V li va concedir el privilegi de Vila Reial.
El 1520, el bisbe de Sogorb va erigir la vicaria de Titaigües, dependent de la parròquia d'Alpont. Això mostra una especial consciència religiosa i geogràfica que explica per què la història de la vila gira al voltant de l'evolució com a parròquia.
A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Titaigües passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]
Segons Pascual Madoz, Titaigües era el 1842 "una población de 290 casas de media fábrica, las que se distribuyen en 30 calles y 4 plazas, casa de ayuntamiento,..., y escuela donde concurren 50 niños, dotada de 1500 reales; otra de niñas con 60 de asistencia y 1.100 reales de dotación... Producciones: trigo, centeno, cebada, avena, maíz, algo de seda, cáñamo, vino, cera, miel, patatas, judías, garbanzos, almortas, aceitunas y verduras; mantiene ganado lanar y poco cabrío... Industria: l'agrícola, 5 tejedores de lienzos comunes, un batán, una alfarería y 4 molinos harineros".
L'emblema heràldic d'aquest poble mostra una ara sobre la qual descansa una columna i unes aspes que la coronen. A dreta i esquerra del conjunt hi ha uns xiprers i sobre la cara anterior de l'ara, tres creus. El seu origen pot ser romà.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
622 | 613 | 609 | 556 | 554 | 555 | 543 | 544 | 535 | 541 |
L'economia és essencialment agrícola i ramadera. Els cultius principals són cereals, ametllers i vinyes, de les quals s'obté un vi jove i afruitat que ha aconseguit una bona fama. La ramaderia més desenvolupada és la porcina, la cunicultura i l'avicultura. La indústria és escassa, encara que és digne de mencionar els tallers artesanal. També s'elaboren tota mena de pastes i productes de reposteria.
El turisme rural és un dels sectors en desenvolupament i compta amb gran suport institucional.
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Ramiro Rivera Gracia | 198 | 68,51% | 5 () | ||
Partit Popular | Ramón Solaz Polo | 83 | 28,72% | 2 () | ||
Vots en blanc | 8 | 2,77% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 289 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 7 | 2,36% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 296 | 75,13%** | ||||
Abstenció | 98* | 24,87%** | ||||
Total cens electoral | 394* | 100 %** | ||||
Alcalde: Ramiro Rivera Gracia (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: JEC,[2] JEZ Llíria,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 1999 l'alcalde de Titaigües és Ramiro Rivera Gracia, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Fernando Collado Polo | IND | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Miguel Andrés Rubio | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Manuel Polo Monleón | UV | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Manuel Polo Monleón | UV | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Genaro Polo Aguilar | UV | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[5] |
En el nucli antic de la vila han perdurat diverses edificacions que són testimonis d'èpoques de creixement i desenvolupament de la població.
Titaigües conserva un ric folklore conservat i heretat dels seus avantpassats.
Una altra dada interessant en la història de Titaigües és l'existència de la banda de música "La Lira", fundada l'any 1840 i catalogada com la segona banda més antiga del País Valencià.
A Titaigües es poden degustar els plats típics de la zona:
També al destacar la fabricació de pastes mantecades i pastes de Titaigües, així com un excel·lent vi blanc amb subdenominació d'origen Alt Túria.