Unukalhai
Unukalhai (α Ser / α Serpentis / 24 Serpent) és un estel a la constel·lació del Serpent. S'hi troba situada a la part occidental d'aquesta constel·lació (Serpens Caput), de la que n'és l'estel més brillant.
Nom
[modifica]El nom d'Unukalhai, així com les seves variants Unuk, Unuk al Hay o Unuk Elhaia, procedeix de l'àrab عنق الحية, cunuq[o] al-ħayya[h], i significa «el coll de la serp».[10] Un altre nom menys freqüent, Cor Serpentis, prové del llatí i significa «el cor de la serp».[10]
Aquest estel pot haver estat la Lucidus Anguis que apareix en les obres Ovidi i Virgili.[11]
Característiques físiques
[modifica]Situada a 73 anys llum del sistema solar, Unukalhai és una gegant taronja de tipus espectral K2IIIb, molt similar a Hamal (α Arietis) i Cebalrai (β Ophiuchi).[12] De magnitud aparent +2,63, la seva lluminositat —inclosa la radiació que emet a la regió infraroja— és 70 vegades major que la lluminositat solar. Amb un radi aproximadament 15 vegades més gran que el del sol, la seua energia prové de la transformació d'heli en carboni i oxigen.[13] La seva temperatura efectiva de 4.300 K permet qualificar-la com a gegant taronja «calenta» i, com a tal, emet raigs X, a diferència de gegants taronges més fredes que no ho fan.[13] Amb una massa un 79% major que la massa solar, la seva metal·licitat és gairebé un 50% més elevada que la trobada al Sol ([Fe/H] = +0,17).[14]
Visualment Unukalhai té una companya de magnitud +11,8 a 58 segons d'arc de l'estel principal que no sembla estar físicament vinculat a ella.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Gerard T. van Belle «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
- ↑ 5,0 5,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. V. Molybdenum: The p-process element». Astronomy and Astrophysics, 10-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202244013.
- ↑ 10,0 10,1 Unukalhai (The Fixed Stars)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ «Unukalhai» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ 13,0 13,1 «Unukalhai» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 553-566.
- ↑ Unukalhai Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
