Ventura Ruiz Aguilera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1820  Salamanca (Espanya) | ||
| Mort | 1r juliol 1881 (60 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José | ||
| Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Madrid | ||
| Nacionalitat | Espanya | ||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic, poeta i escriptor | ||
| Activitat | Segle XIX | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Poesia i narrativa | ||
Signatura  | |||
Ventura Ruiz Aguilera (Salamanca, 2 de novembre de 1820 - Madrid, 1 de juliol de 1881) fou un escriptor espanyol nascut a Salamanca. Es va graduar en medicina a la mateixa ciutat. En 1844 va desplaçar-se a Madrid, on va treballar de periodista i on va guanyar gran popularitat amb la col·lecció de poemes Ecos Nacionales (1849). També a Madrid va dirigir el Museo Arqueológico Nacional del 16 de novembre dew 1868 al 10 de maig de 1872.[1]
Biografia
[modifica]Durant el seu càrrec com a director del Museu Arqueològic, va organitzar comissions científiques per adquirir objectes amb què augmentar la col·lecció. Va ser també el que va començar l'edició l'any 1872 de la revista Museo Español de Antigüedades, dirigida per Juan de Dios de la Rada y Delgado.[1] Va ser membre de l'Academia de Buenas Letras de Sevilla, oficial del ministeri de la Governació, i redactor polític en diaris com la Prensa, el Sueco i la Nación.[2]
Altres obres seves rellevants foren Elegías y armonías (1863), Sátiras (1874) i Estaciones del año (1879). També Europa marcha, la novel·la El conspirador de á folio, Del agua mansa nos libre Dios, No se venga quien bien ama, Bernardo de Saldaña, Camino de Portugal, La limosna y el perdón, Flor marchita i altres moltes produccions dramàtiques i articles de literatura.
El poeta Víctor Balaguer i Cirera va traduir al català el seu poema Balada de Catalunya. L'hispanista Johannes Fastenrath també va traduir obres seves.
Va morir l'1 de juliol de 1881.
Obra
[modifica]- El grito de la conciencia [3]
- Del agua mansa nos libre Dios, 1847
- Bernardo de Saldaña, 1848 [4]
- Un conspirador de a folio, 1848 [5]
- Camino de Portugal, 1849 [6]
- La limosna y el perdón, 1853
- El beso de Judas, 1860
- Obras poéticas. Elegías, 1862 [7]
- Proverbios ejemplares, 1864 [8]
- Armonías y cantares, 1865 [9]
- El mundo al revés, 1865, 2 v.[10]
- Inspiraciones: poesías selectas, 1865 [11]
- La arcadia moderna, 1867 [12]
- Cuentos del día, 1868 [13]
- "Balada de Cataluña", 1868 [14]
- El libro de la patria, 1869 [15]
- La leyenda de Noche-Buena, 1872 [16]
- Las estaciones del año, 1879 [17]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ventura Ruiz Aguilera» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional de España. Arxivat de l'original el 2017-10-24. [Consulta: 4 gener 2016].
- ↑ Manual de Biografía y de bibliografía de los escritores españoles del siglo XIX - Tomo II segons Manuel Ovilo y Otero. (castellà)
- ↑ El grito de la conciencia: drama original y en tres actos BDH, BNE.
- ↑ Bernardo de Saldaña: drama histórico tradicional en tres actos y en verso BDH, BNE.
- ↑ Un conspirador de a folio: novela burlesca BDH, BDE.
- ↑ Camino de Portugal: drama en un acto, original y en verso BDH, BNE.
- ↑ Obras poéticas. Elegías BDH, BNE.
- ↑ Proverbios ejemplares BDH, BNE.
- ↑ Armonías y cantares BDH, BNE.
- ↑ El mundo al revés: novela de costumbres BDH, BNE.
- ↑ Inspiraciones: poesías selectas BDH, BNE.
- ↑ La arcadia moderna: colección de églogas e idilios realistas y de epígramas BDH, BNE.
- ↑ Cuentos del día BDE, BNE.
- ↑ "Balada de Cataluña" BDH, BNE.
- ↑ El libro de la patria: nuevos ecos nacionales, baladas y cantares BDH, BNE.
- ↑ La leyenda de Noche-Buena Open Library.
- ↑ Las estaciones del año BDH, BNE.
Enllaços externs
[modifica]- Obras digitalitzades de Ventura Ruiz Aguilera a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España