El nucli urbà està ubicat en un pintoresc emplaçament sobre una muntanya elevada per damunt dels camps i els barrancs, en el sector nord-occidental del Parc natural de la Serra d'Espadà. El poble es troba a una altura de 644 msnm i el terme municipal, molt accidentat, té una altura mitjana de 700 msnm. Entre les seues muntanyes destaquen l'Alt del Pinar, amb una altura de 1047 m, així com el Canabar, el Castillejo, el Cabezo, la Atalaya i la Buitrera.
Gran part del terme (unes 1.650 hectàrees) està poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són el pi, la surera i l'alzina, mentres que 260 hectàrees estan ocupades per cultius.
Els orígens exactes de la població són desconeguts, si bé la fundació s'atribuïx a l'existència d'una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell alçat en les proximitats, de fàbrica islàmica. Documentada des del 1236, aleshores formava part del senyoriu que Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, posseïa estes terres després de la seua expulsió per Abu Abdallah Muhammad Aben Mardanix.
Antic lloc de moriscs (comptava amb 21 cases el 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la primera meitat del segle xvii. Si bé el 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria (al contrari del que va succeir amb la gran majoria dels pobles valencians) cap creixement demogràfic durant el segle xviii, ja que finals d'eixa centúria tenia 135 habitants. Encara que durant el XIX cresqué i arribà a tindre 546 habitants el 1900, a partir d'eixe any la població va iniciar una reculada contínua, que es feu més acusada a partir de 1960.
Vilamalur basa la seua economia en l'activitat agrícola, principalment el cultiu de la cirera, en varietats molt selectes i de qualitat especial, molt afamades als mercats. També s'hi cultiva l'ametler i l'olivera.
Castell de VilamalurDel segle xiii. Es troba a la part alta de la muntanya, a la Partida denominada El Castell, a 759 metres d'altitud, a la part superior del nucli urbà de Vilamalur. El castell va ser conquistat per als cristians per l'últim governador almohade de València, Abú Zayd, el 1236. Posteriorment el va cedir al noble Ferrán Pérez. Era de grans dimensions, de planta poligonal irregular i completament circumval·lat per muralla. Encara que tot el conjunt està molt deteriorat, s'hi conserven grans elements de la muralla i algunes de les torres.
Existixen multitud de forns de calç en els quals es coïa la pedra per a transformar-la en calç, destaca la de la partida de Beniches, el Mas i Jupillo.
Nevera de planta circular a un vessant orientat al nord-est. El dipòsit té un diàmetre exterior d'11 metres. La part exempta és de poca altura en el sector sud-oest i major al nord-est, per la qual cosa està envoltada d'un tarús de subjecció amb el material de l'excavació del pou.
Poblat ibèric
Del segle iv aC, es van trobar restes de ceràmica. Encara es poden admirar deu torretes, datades de l'etapa morisca i fins i tot de les guerres carlistes, que envolten tot el cim de la muntanya.
Trinxeres de VilamalurComprén una muntanya tota envoltada de trinxeres construïdes durant la Guerra Civil. Les altures de les diferents muntanyes i la seua ubicació estratègica van propiciar que es construïren en este lloc durant la guerra. N'hi han a les muntanyes del Lobanar, Nevera, Castillejo i Castillo, però el conjunt més destacat el formen les existents a les partides del Cabezo i Jupillo, on formen una construcció digna de ser vista.
Del 7 al 14 de maig. El segon diumenge del mes de maig, a les 8 del matí, es realitza l'Aurora i posteriorment el Rosari. A les 12, la missa major amb repartiment de Congrete i a la vesprada processó. El Cant de l'Aurora és un dels actes més tradicionals de la localitat. A les 8 del matí es reunixen un grup de tocadors amb acordió, guitarres, bandúrries, llaüt, etc. així com cantadors.
