Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur | |
---|---|
aeropuertu internacional, aeropuertu, aeródromu y aeródromu de tráficu comercial | |
Llocalización | |
País | Malasia |
Estáu federáu | Selangor (es) |
Distrito (es) | Sepang |
Coordenaes | 2°44′44″N 101°42′35″E / 2.74556°N 101.70972°E |
Altitú | 21,6 m |
Historia y usu | |
Apertura | 1998 |
Dueñu | Government of Malaysia (en) |
Xestión | Malaysia Airports Holdings Berhad (es) |
Orixe del nome | Kuala Lumpur |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Kuala Lumpur |
Instalaciones | |
Formáu por | Kuala Lumpur International Airport Main Terminal (en) y Kuala Lumpur International Airport KLIA2 Terminal (en) |
Web oficial | |
L'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur (KLIA, IATA: KUL, OACI: WMKK) ye'l principal aeropuertu internacional de Malasia y ta allugáu nel distritu de Sepang, nel sur del estáu de Selangor, a 50 km de la capital, Kuala Lumpur. Construyida a un costu d'alredor de 3.5 billones de dólares, l'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur foi inauguráu'l 27 de xunu de 1998. El so eslogan foi "Averando'l mundu a Malasia y Malasia al mundu (Bringing the World to Malaysia and Malaysia to the World)".
L'aeropuertu ye operáu por Malaysia Airports y ye el principal centru de conexón de Malaysia Airlines, Malaysia Airlines Cargo y Air Asia.
La planificación del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur empezó en 1990 cuando'l gobiernu decidió que l'esistente Aeropuertu Internacional de Subang (actual Aeropuertu Sultan Abdul Aziz Shah) nun sería abondu pa enfrentar la demanda futura. El Primer Ministru de Malasia, Mahathir bin Mohamad foi'l principal impulsor del proyeutu, que foi vistu como un importante componente de la Multimedia Super Corridor (Supercorredor Multimedia).
La decisión foi bien revesosa en dellos aspeutos: L'allugamientu, a más de 50 km de Kuala Lumpur foi vista como un inconveniente; l'asuntu del preciu, y la diferencia coles estimaciones orixinales foi considerable; y les crítiques aducíen que, contrariamente a les afirmaciones del gobiernu, l'Aeropuertu Internacional de Subang entá podía ser ampliáu. Inclusive, les obres en Subang siguieron conxuntamente a les del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur. La nueva Terminal 3 de Subang foi habilitada n'avientu de 1993 y la Terminal 2 foi anovada en 1995, apenes trés años antes de l'apertura del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur.
La inauguración del aeropuertu tuvo llugar el 27 de xunu de 1998, (una selmana primero que'l nuevu Aeropuertu Internacional de Hong Kong) con importantes problemes. Los sistemes de los puente d'embarque y de asignación de badees dexaron de funcionar, formándose files per tol aeropuertu, lo mesmo asocedió col sistema de manexu d'equipaxes, con equipaxes tresmanaos y esperes de más de cinco hores. Munchos d'estos inconvenientes fuéronse solucionando, pero'l sistema de manexu d'equipaxes siguió llaráu de problemes y foi finalmente reemplazáu por unu dafechu nuevu nel 2006.
L'aeropuertu nun tuvo al marxe de la "Crisis Financiera del Sureste Asiáticu", qu'empezara en 1997, y de resultes d'ello'l tráficu de pasaxeros en Malasia y la rexón menguó. La crecedera de pasaxeros foi de primeres negativu y les aereollinies qu'empezaren a volar al Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur, incluyendo All Nippon Airways, British Airways, Lufthansa y Northwest Airlines, llueu suspendieron los sos servicios por cuenta de que dexaron de ser rentables. La primer fase del aeropuertu foi diseñada pa una capacidá de 25 millones de pasaxeros per añu, pero al cabu del primer añu d'operaciones, la cifra apenes llegó a 13.2 millones de pasaxeros. A pesar d'ello, el tráficu eventualmente recuperar hasta algamar los 21.1 millones nel 2004 y 23.2 millones de pasaxeros nel 2005; seya comoquier, abondo per debaxo de les estimaciones orixinales de 25 millones pal añu 2003.
Dende l'añu 2000, l'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur ganó numberosos premios, los más recién fueron, ente otros, "Meyor Aeropuertu na Categoría de 15 a 25 millones de pasaxeros añales", "Tercer Meyor Aeropuertu del Mundu" y "Tercer Meyor Aeropuertu n'Asia/Pacíficu", toos apurríos pol so desempeñu mientres el 2005 por AETRA.
El nome d'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur foi primeramente utilizada como un nome alternativu pal Aeropuertu Internacional de Subang (actual Aeropuertu Sultan Abdul Aziz Shah).
L'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur foi diseñáu pol arquiteutu xaponés Kisho Kurokawa. L'aeropuertu foi diseñáu usando'l conceutu de "Aeropuertu na selva, selva nel aeropuertu", según el cual ta arrodiáu per espacios verdes. Foi realizáu cola cooperación del Forest Research Institute of Malaysia (Institutu d'Investigaciones Forestales de Malasia). Una completa seición de la selva foi tresplantada, incluyendo los sos raigaños y tou lo demás, dende la selva mesma y dispuestos metanes la terminal satélite.
L'aeropuertu foi diseñáu pa recibir a 100 millones de pasaxeros per añu. A pesar de les sos dimensiones, ta diseñáu pa esvalixar el tráficu humanu a tolos rincones del edificiu, con una distribución y señalización en malayu, inglés, mandarín, xaponés y árabe. Les facilidaes pa les persones con capacidad amenorgaes amás cumplen colos estándares internacionales. Amás cunta con un automated people mover (trasladador de pasaxeros automáticu) y corredores móviles pa dexar un rápidu y bon desplazamientu nel aeropuertu.
Les pistes y edificios cubren una superficie total de 100 km cuadraos, y colos sos 75 puente d'embarque ye en teoría, capaz de remanar 100 movimientos d'aviones nun determináu momentu. Hai 216 mostradores pal check-in, arrexuntaos en seis pasillo pal check-in. L'aeropuertu ye'l primeru nel mundu n'utilizar el Total Airport Management System (Sistema d'Alministración Total d'Aeropuertu) -magar el sistema foi criticáu polos recurrentes problemes del aeropuertu pol Ministru de Tresporte Ling Liong Sik.
La torre de 130 m d'altor ye anguaño, la segunda torre de control aereu más alta del mundu, detrás de la del Nuevu Aeropuertu Internacional de Bangkok. Tien la forma d'una llapada olímpica y alluga los sistemes de control del tráficu aereu y l'equipamientu de radar.
L'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur tien dos pistes paraleles. Dambes tienen un llargor cimeru a los 4,000 m y un anchu de 60 m. Cada pista tien tamién 10 calles de rodaxe con un tiempu de rodaxe que bazcuya ente los 2 y 11 minutos aproximao. Los dos pistes de serviciu completu tienen una capacidá d'operación de 120 movimientos per hora cuando una de les pistes utilizar pal despegue y la otra pal aterrizaxe. Dambes pistes tamién cunten con una cai de rodaxe dafechu paralela xunto a una segunda cai de rodaxe paralela. Les pistes del aeropuertu van ser anovaes al envís d'afaeles al Airbus A380. Futures espansiones del Plan Maestru inclúi la construcción d'otros dos pistes.
El sistema de manexu d'equipaxes del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur tien un check-in d'equipaxes compartíu en cualesquier de los 216 mostradores, les 24 hores del día ya incorpora un control automáticu de clasificación por códigu de barres, monitoreo en llinia de 3 niveles de seguridá pa equipaxes, y cintes tresportadores d'alta velocidá.
El sistema foi construyíu por Toyo Kanetsu; y nel 2006 un contratu pa estender el sistema dende la Terminal Satélite a la plataforma del Express Rail Link na Terminal Principal foi concedida a Siemens AG.[2]
Casos de robu d'equipaxes tamién fueron frecuentemente reportaos, y nel 2006, ocho trabayadores del aeropuertu fueron condergaos por dichos robos.[3]
Los servicios de quema y rescate tán preparaos pa trepar colos accidentes qu'asocedan nel aeropuertu o na so redoma.
Hai siete Vehículos Llanzadores d'Espluma Ultra Grandes (que cuesten cada unu, 3.8 millones de rupiahs), un Comandu y control, una Escalera xiratoria, un vehículu de primeros auxilios, dos Llanzadores d'agua, un vehículu pal Oficial a cargu, y un vehículu de rescate.
La seguridá del aeropuertu recái nel ámbitu de la División de Seguridá d'Aviación del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur, entrenada pola Polis DiRaja Malaysia (PDRM) o Academia Real de Policía de Malasia. A partir de los Atentaos del 11 de setiembre de 2001, la seguridá del aeropuertu foi reforzada por aciu inspeiciones más esixentes nos puestos de control de seguridá, nuevos equipos de rayos X y sistemes de vixilancia más sofisticaos. El personal de seguridá nel Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur recibió l'autorización pa vistir el mesmu uniforme azul fácilmente identificable de los sos pares de l'Academia Real de Policía de Malasia.
Estes midíes implicaron que los pasaxeros tengan de faese cargu de parte de los costos en forma d'un recargu por seguridá.
En vista de les alertes de máxima seguridá que imperan nel Reinu Xuníu y nos Estaos Xuníos, los controles de seguridá monitoreados fueron estendíos a los mesmos pasaxeros y el so equipaxe de mano, como asina tamién al equipaxe destináu a les bodegues de los aviones nos vuelos con destinos nel Reinu Xuníu y Estaos Xuníos dende l'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur.
Los pasaxeros tanto internacionales como domésticos qu'utilicen l'aeropuertu tendrán de pagar, 6 rupiahs los primeres y 3 rupiahs los que utlilicen vuelu de cabotaxe, cobraos pol operador del aeropuertu como parte del costu de los pasaxes.[4]
El Centru Avanzáu de Cargues del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur toma un terrén de 108 acres y puede remanar 1 millón de tonelaes de cargues per añu, cola posibilidá d'ampliar la capacidá a 3 millones per añu. El Centru Avanzáu de Cargues ta diseñáu como un centru de conexón de transbordo integráu dientro d'una Zona Franca. Ente les sos instalaciones inclúi:
L'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur asegura ser el primer hotel p'animales de "seis estrelles" pa mascotes y animales pal so usu mientres les paraes de transbordo.
El Complexu de Terminales de Pasaxeros foi construyíu poniendo énfasis en dexar que la lluz natural fluya escontra l'interior del Complexu. Pa ello, hai una gran estensión de vidriu per tol edificiu, y l'espectacular techu tien una estructura que dexa que la lluz natural penerar escontra l'interior. El Complexu de Terminales de Pasaxeros consiste en tres edificios -l'edificiu de la Terminal Principal, l'edificiu de la Terminal Satélite y el Muelle de Contautu. Amás del hotel de 80 habitaciones na Terminal Satélite, ta l'hotel Pan Pacific KLIA de 5 estrelles y 450 habitaciones al cual apuértase caminando per zones cubiertes o por aciu un serviciu de tresporte gratuitu. Tamién hai una zona comercial que toma unos 85,000 metros cuadraos.
La Terminal Principal encargar de les partíes y arribos pa vuelu de cabotaxe (sacante Air Asia. Hai un total de 216 mostradores pal check-in, identificaos con lletres dende l'A a la M (salteando la "I"). Los servicios de check-in múltiples tán disponibles, diseñaos pal usu per parte de los pasaxeros qu'apuerten, parten o que tán en tránsitu. Hai 61 y 69 puestos d'inmigración pa los pasaxeros que parten y apuerten, respeutivamente; 16 mostradores pa tresferencies y 32 puestos d'aduana, como asina tamién 12 carruseles d'equipaxe (10 pa los pasaxeros internacionales y 2 pa los domésticos).
Servicios dientro de la Terminal inclúin:
L'edificiu alluga los vuelos internacionales qu'apuerten y parten dende l'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur. Los pasaxeros tienen que viaxar escontra y dende la Terminal Satélite per mediu del Aerotrain. Hai dellos llocales de ropa nel edificiu, incluyendo numberoses marques internacionales y apocayá, Mango abrió'l so primer local nun aeropuertu na rexón asiática.
El principal oxetivu pa la construcción de la Terminal d'Aereollinies de Baxu Costu foi pa responder al creciente tráficu de pasaxeros de les aereollinies de baxu costu, especialmente de l'aereollinia Air Asia. La construcción de la Terminal foi de calter urxente, empecipiándose en xunu de 2005 a un costu averáu de 108 millones de rupiahs.
La terminal de 3,53 ha ta diseñada y construyida p'allugar el modelu de negociu de les aereollinies de baxu costu que namái rique de servicios básicos na terminal, ensin pasiellos móviles, escaleres mecániques nin puente d'embarque.
La Terminal d'Aereollinies de Baxu Costu ta allugada nel llau opuestu a la Terminal Principal travesando la rampla, próximu al área de cargues. Por ruta, la Terminal d'Aereollinies de Baxu Costu ta asitiada a unos 20 quilómetros de la Terminal Principal.
Les conexones a Kuala Lumpur son posibles por aciu el tren Espresu KLIA (KLIA Ekspres), que tien un costu de 35 rupiahs, taxis (aproximao 60 rupiahs), y autobús. Tolos precios son los vixentes en xineru de 2007.
Dos Conexones Ferroviaries Espresu (Express Rail Link) dirixir escontra l'Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur:
Nel Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur
Anguaño, autobuses tresporten pasaxeros ente la Terminal Central y la Terminal d'Aereollinies de Baxu Costu.
En Kuala Lumpur Central
Los servicios nel aeropuertu de taxis y limusines son provistos por Airport Llimu. Se -yos reccomienda a los pasaxeros qu'adquieran los sos pasaxes de taxi nos mostradores de Airport Taxis & Airport Limousine y evitar los cazaclientes que quiciabes cobren un sobrepreciu. de Prcios de Taxi pa mayor información.
Autobuses a la Terminal Principal del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur
Autobuses a la Terminal d'Aereollinies de Baxu Costu del Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur
El serviciu d'arriendu d'autos puede contratase nos motradores alcontraos na Escampada de Ariibos na Terminal Central, les 24 hores del día.
L'aeropuertu ye un centru de conexón de Malaysia Airlines, y una de les terminales de la Ponte Aérea Kuala Lumpur-Singapur, operáu por Malaysia Airlines y Singapore Airlines.
Aereollinies | Destinos
|
---|---|
AirAsia | Alor Setar, Bintulu, Johor Bahru, Kota Bharu, Kota Kinabalu, Kuala Terengganu, Kuching, Labuan, Langkawi, Miri, Penang, Sandakan, Sibu, Tawau |
Malaysia Airlines | Alor Setar, Bintulu, Johor Bahru, Kota Bharu, Kota Kinabalu, Kuala Terengganu, Kuantan, Kuching, Labuan, Langkawi, Miri, Penang, Sandakan, Sibu, Tawau |
Malindo Air | Kota Bharu, Kota Kinabalu, Kuching, Langkawi, Penang |
Estadístiques [1] | |||
---|---|---|---|
Movimientu de Pasaxeros | |||
1998 | 6,524,405 | 2002 | 16,398,230 |
1999 | 13,172,635 | 2003 | 17,454,564 |
2000 | 14,732,876 | 2004 | 21,058,572 |
2001 | 14,538,831 | 2005 | 23,213,926 |
Movimientu de Cargues (tonelaes) | |||
1998 | 156,641 | 2002 | 527,124 |
1999 | 417,068 | 2003 | 586,195 |
2000 | 510,594 | 2004 | 651,747 |
2001 | 440,864 | 2005 | 653,654 |
Movimientu d'aeronaves | |||
1998 | 64,123 | 2002 | 127,952 |
1999 | 116,589 | 2003 | 139,590 |
2000 | 109,925 | 2004 | 165,115 |
2001 | 113,590 | 2005 | 182,537 |
Les siguientes aereollinies utilicen l'aeropuertu: