![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Comarques | Safor | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde d'Almiserà | José Juan Mascarell Camarena | ||
Nome oficial | Almiserà (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46726 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 38°54′55″N 0°17′09″W / 38.915277777778°N 0.28583333333333°O | ||
![]() | |||
Superficie | 7.4 km² | ||
Altitú | 75 m | ||
Llenda con | Alfahuir, Benicolet, Llugar Nuevu de San Jerónimo, Llutxent, Rótova, Terrateig y Castellonet | ||
Demografía | |||
Población |
285 hab. (2024) - 137 homes (2019) - 125 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 100% de Safor | ||
Densidá | 38,51 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
almisera.es | |||
![]() |
Almiserà ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca de la Safor.
El topónimu deriva del árabe المصراد (al-el mioṣrād), «el desiertu».[2]
Asitiáu na carretera de Gandia a Albaida y nes estribaciones sur de la sierra del Buixcarró. La so superficie atópase accidentada por dellos ribayos y montes. Los altores principales son Alto de la Fuente Blanca (549 m.), Picayo (557 m.), Tramús (236 m.). El ríu Vernisa traviesa'l términu d'este a nordeste. Aflúin al mesmu los ribayos de la Figuera y Magrells.
El clima ye templáu predominando los vientos del este y oeste siendo los primeres los que provoquen les agües. El pueblu ta asitiáu na marxe izquierda del ríu, sobre una pequeña pandiella.
Dende Valencia apuértase al traviés de la N-332 pa enllazar cola CV-686 y la CV-60.
El términu municipal de Almiserà parte coles siguientes llocalidaes: Alfauir, Benicolet, Castellonet, Llutxent, Llocnou de Sant Jeroni, Ròtova y Terrateig, toes elles de la provincia de Valencia.
Foi alquería musulmana dependiendo del castiellu de Borro. Antes del despoblamientu producíu pola espulsión de los moriscos, en 1609, cuntaba con 26 families. Foi repoblada pocu dempués. Perteneció al ducáu de Gandía.
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | José Martínez Faus | UCD |
1983-1987 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
1987-1991 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
1991-1995 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
1995-1999 | José Juan Mascarell Camarena (Moción de censura)
Fernando Camarena Climent |
PP |
1999-2003 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP |
2003-2007 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP |
2007-2011 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PP |
2011-2015 | José Juan Mascarell Camarena | PP |
2015-2019 | José Juan Mascarell Camarena | PP |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
210 | 199 | 220 | 255 | 240 | 270 | 266 | 262 | 284 | 291 |
El regadío, cuasi tou destináu al cultivu del naranxal, regar con agües del ríu Vernisa. Hai tamién pozos artesanos. Na zona del secanu hai olivares, almendrales, algarrobos, viña y ceberes. La collecha d'uva utilizar pa la producción de pases.
Anguaño namái pueden apreciase de les sos ruines escasos restos.