Gard | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Organización territorial | Francia metropolitana | ||||
Rexón | ![]() | ||||
ISO 3166-2 | FR-30 | ||||
Tipu d'entidá | departamentu de Francia | ||||
Capital | Nîmes | ||||
President of the departmental council of Gard (en) ![]() | Didier Lauga | ||||
Nome oficial | Gard (fr) | ||||
División |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 44°07′41″N 4°04′54″E / 44.1281°N 4.0817°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 5853 km² | ||||
Llenda con |
Ardèche, Aveyron (es) ![]() ![]() ![]() | ||||
Puntu más altu |
Mont Aigoual (en) ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población | 756 543 hab. (1r xineru 2021) | ||||
Densidá | 129,26 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 y UTC+02:00 | ||||
Fundación | 4 marzu 1790 | ||||
gard.fr | |||||
![]() |
Gard (30) ye un departamentu francés asitiáu na parte sur del país. Forma parte de la rexón d'Occitania.[1][2] Los sos habitantes denominar, en francés, Gardois.
El departamentu de Gard foi creáu mientres la Revolución francesa, el 4 de marzu de 1790 —n'aplicación de la llei de 22 d'avientu de 1789— a partir d'una parte de l'antigua provincia del Languedoc.
1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
---|---|---|---|---|---|---|
300.144 | 357.283 | 376.062 | 408.163 | 419.697 | 422.107 | 429.747 |
1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
420.131 | 423.804 | 415.629 | 417.099 | 419.388 | 416.036 | 420.836 |
1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
421.166 | 413.458 | 396.169 | 402.601 | 406.815 | 395.299 | 380.837 |
1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
396.742 | 435.107 | 478.544 | 494.575 | 530.478 | 585.049 | 623.125 |
Les mayores ciudaes del departamentu son (datos del censu de 1999):