Klement Gottwald (23 de payares de 1896, Dědice (en) – 14 de marzu de 1953, Praga) foi un destacáu políticu comunista checoslovacu, qu'a lo llargo de la so carrera ocupó los cargos Secretariu Xeneral y líder del Partíu Comunista de Checoslovaquia (1929-1953), Primer Ministru (1946-1948) y Presidente de la República (1948-1953).
Mientres la Primer Guerra Mundial Gottwald lluchó encuadráu nel Exércitu Austrohúngaru.[9]
Fundador del Partíu Comunista de Checoslovaquia (KSC) en 1921, hasta 1926 foi l'editor del so órganu Rudé právo y lliberáu n'Eslovaquia. Miembru del Comité Central dende 1925, foi Presidente de la Comisión Central Política y de Propaganda (1926-1929), diputáu (1929-1948) y Secretariu de la Internacional Comunista (1935-1943).
Mientres la ocupación nazi del país (1938-1945) se exilió na Xunión Soviética, dende onde siguió dirixendo'l Partíu. En marzu de 1945, Edvard Beneš, Presidente electu de Checoslovaquia (1935-1938) y líder del Gobiernu Checoslovacu nel Exiliu en Londres dende 1941, aportó a formar un gobiernu de coalición basáu nel Frente Nacional xunto a Gottwald. Electu miembru del primer gobiernu checoslovacu de posguerra tres les eleiciones de 1946, nes cualos los comunistes yeren el partíu más votáu, Gottwald foi nomáu Primer Ministru.[10]
El 9 de mayu de 1948, tres el Golpe de Praga de febreru d'esi añu que llevó al Partíu Comunista al poder, l'Asamblea Nacional aprobó una nueva carta magna (la Constitución del 9 de mayu). El Presidente Benes refugó roblar la nueva llexislación y dimitió el 7 de xunu (morrería tres meses dempués). El 14 de xunu, el parllamentu escoyó a Klement Gottwald como Presidente del país.[9] Lleal estalinista, dirigó les nacionalizaciones de la industria y la coleutivización de l'agricultura. Ante les primeres resistencies a la influencies del Partíu Comunista de la Xunión Soviética (PCUS) na política checoslovaca Gottwald socatró una serie de purgues, primero cesando a los dirixentes non comunistes y más tarde a importantes dirixentes del KSC como'l so Secretariu Xeneral, Rudolf Slansky, o'l Ministru d'Asuntos Esteriores, Vlado Clementis, executaos tres los Xuicios de Praga de 1951.
Gottwald finó en 1953,[11] tan solu cinco díes dempués d'asistir al funeral de Stalin en Moscú, el 9 de marzu. Morrió por cuenta de la obstrucción d'una arteria productu d'un enllargáu infartu. Foi releváu como Presidente de la República por Antonín Zápotocký, Primer Ministru dende 1948 y como líder del Partíu por Antonín Novotný. Darréu dar# en embalsamar el so cádaver y empezaron les obres p'alza-y un mausoléu nel llugar del monumentu a Jan Žižka nel distritu Žižkov de Praga. L'embalsamamientu nun dio resultancia y la momia descompúnxose, polo que foi encenráu en 1962.
Dellos llugares fueron renombraos nel so honor: Zlín, ciudá de Moravia, foi renombrada Gottwaldov ente 1949 y 1990; Zmiiv, ciudá del Óblast de Kharkiv n'Ucraína, foi renombrada Hotvald (1976-1990); la Plaza de la Llibertá de Bratislava (capital de Eslovaquia) foi renombrada "Plaza de Gottwald". Tamién se renombró una condecoración, que pasó a llamase Orde de Klement Gottwald pola Construcción de la Patria Socialista.
Predecesor: Zdenek Fierlinger |
Primer ministru de Checoslovaquia 1946 - 1948 |
Socesor: Antonín Zápotocký |
Predecesor: Edvard Beneš |
Presidente de Checoslovaquia 1948 - 1953 |
Socesor: Antonín Zápotocký |