Pinet | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||||
Provincia | provincia de Valencia | ||||
Comarques | Valle de Albaida (es) | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Pinet (es) | Juan Ramón Chismol Mahiques | ||||
Nome oficial | Pinet (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
46838 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 38°59′00″N 0°20′17″W / 38.983333333333°N 0.33805555555556°O | ||||
Superficie | 12 km² | ||||
Altitú | 180 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población |
155 hab. (2023) - 76 homes (2019) - 81 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 100% de Valle de Albaida (es) | ||||
Densidá | 12,92 hab/km² | ||||
pinet.es | |||||
Pinet ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.
Asitiar nel sector nordeste del valle de Albaida. El relieve constituyir un valle de forma circular, con fondu de margas acolorataes deposistadas pola erosión de les agües dende los montes que cierra esti valle pol nordeste y el norte.
El clima ye clima mediterraneu típicu, con branos calorosos ya iviernos daqué fríos con dos nevaes al añu. Les precipitaciones bazcuyen alredor de los 600 mm añales, anque nos últimos años tán superándose los 1000mm, debíu principalmente a los grandes acumulaos que recibe la zona nos meses serondiegos pola gota fría.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40 y la CV-60 pa rematar na CV-610 y CV-608.
El términu municipal de Pinet parte coles siguientes llocalidaes: Bárig, Quatretonda, Gandia y Llutxent, toes elles de la provincia de Valencia.
Históricamente perteneció a la baronía de Llutxent, exerciendo'l señoríu, la familia Maza y depués les cases de Mandes y Dos Aguas.
En 1530, el papa Clemente VII creó la vicaria de Pinet, que tuvo rexentada polos dominicos de Llutxent hasta 1835.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
268 | 249 | 252 | 235 | 228 | 212 | 207 | 192 | 185 | 190 |
Los cultivos son toos de secanu; el más estendíu ye la olivar, siguíu pola ciruela almendral y algarrobo. Los ceberes d'iviernu que d'antiguo s'entrepolaben ente l'arboláu, sumieron anguaño. La ganadería cunta más de 20 granxes avícoles y dalguna granxa porcina.
La falta d'industria provocó un progresivu despoblamientu.