Samper del Salz | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Aragón | ||||
Provincia | provincia de Zaragoza | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'Aragón | ||||
Alcalde de Samper del Salz (es) | Adolfo Fortun Claveria | ||||
Nome oficial | Samper del Salz (es)[1] | ||||
Códigu postal |
50134 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°14′05″N 0°49′29″W / 41.2347°N 0.8246°O | ||||
Superficie | 11.491084 km² | ||||
Altitú | 552 m | ||||
Llenda con | Letux, Lagata, Moneva y Azuara | ||||
Demografía | |||||
Población |
92 hab. (2023) - 62 homes (2019) - 48 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0.01% de provincia de Zaragoza | ||||
Densidá | 8,01 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
samperdelsalz.com | |||||
Samper del Salz ye un conceyu español de la provincia de Zaragoza, comunidá autónoma d'Aragón. Tien una área de 11,36 km² con una población de 107 habitantes (INE 2008) y una densidá de 9,42 hab/km².
Pertenez a la Contorna del Campu de Belchite. El so términu municipal ye estremeru con Letux, Lagata, Moneva, y Azuara. Ta asitiáu xunto al ríu Aguasvivas (afluente del ríu Ebro), a una altitú de 552 metros.
Les fiestes celebren el día d'El Santu Escayu, el 10 de mayu.
1991 | 1996 | 2001 | 2004 | |||
---|---|---|---|---|---|---|
107 | 149 | 147 | 130 |
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Adolfo Gracia Baquero[2] | UCD | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | |||
2007-2011 | Adolfo Fortún Clavería | PAR | |
2011-2015 | |||
2015-2019 | Alberto Gómez Moliner[3] | PP |
|
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PP | 1 | 1 | 1 | 4 | ||||
PAR | 4 | 4 | 4 | 1 | ||||
CHA | - | |||||||
PSOE | - | - | - | |||||
IX | - | |||||||
INAR | - | |||||||
Total | 5 | 5 | 5 | 5 |
Son destacables l'antiguu molín, del sieglu XIII, l'acueductu medieval y los cálceres del Remexu y la Presa Vieya y los Moyuelos, del sieglu XIII.
Tocantes a arquiteutura relixosa, atopamos la ilesia de San Pedro, del sieglu XVII, d'estilu neoclásicu, con planta de cruz griega. Al pie de ella alza una torre barroca de lladriyu. Queden tamién restos d'otra ilesia que pudo ser la primitiva parroquial.