Són generalment petits: algunes espècies arriben fins als 40 cm de longitud, però la majoria no fan més dels 15. Tenen dues aletes dorsals; la primera amb 7-10 espines i la segona amb, possiblement, una espina i 8-10 radis tous. L'aleta anal té 2-3 espines. Aletes pelvianes amb una espina i cinc radis tous. Brànquies amb 7 solcs. opercle amb dues espines arrodonides. Línia lateral completa. 25 vèrtebres. El gènereAcropoma té òrgans luminescents i l'anus a prop de la base de l'aleta pelviana.[3][4][5]
↑Temminck & Schlegel, 1843. Pisces, Fauna Japonica Parts 2-4: 21-72.
↑Ogilby J. D., 1896. On a new genus and species of fishes from Maroubra Bay. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 21 (pt 1). 23-25.
↑Steindachner, F. & L. Döderlein, 1883. Beiträge zur Kenntniss der Fische Japan's. (I.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 47 (1. abth.): 211-242, Pls. 1-7.
↑Hilgendorf, F. M., 1879. Einige Beiträge zur Ichthyologie Japan's. Sitzungsberichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 1879: 78-81.
↑Steindachner, F. & L. Döderlein, 1883. Beiträge zur Kenntniss der Fische Japan's. (I.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 47 (1. abth.): 211-242, Pls. 1-7.
↑Gilchrist, J. D. F., 1922. Deep-sea fishes procured by the S.S. "Pickle" (Part I). Rep. Fish. Mar. Biol. Surv. Union So. Afr. Rep. 2 (art. 3): 41-79, Pls. 7-12.
↑Günther, A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57): i-lxv + 1-268, Pls. 1-66.
↑Mejía, L.S., A. Acero P., A. Roa i L. Saavedra, 2001. Review of the fishes of the genus Synagrops from the tropical Western Atlantic (Perciformes: Acropomatidae). Caribb. J. Sci. 37(3-4):202-209.
↑ 14,014,1Poey, F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.