Alberto Fujimori
Alberto Fujimori (en japonès: Ken'ya Fujimori (藤森 謙也, Fujimori Ken'ya)) (Lima, 26 de juliol de 1938 — Lima, 11 de setembre de 2024)[1] va ser un enginyer agrònom, físic, matemàtic i polític peruano-japonès. Va ser president del Perú des del 28 de juliol de 1990 fins al 17 de novembre de 2000. Va ser la segona persona d'ascendència asiàtica que va esdevenir cap d'estat d'un país d'Amèrica del Sud, després que Arthur Chung fos president de Guyana.
Alberto Fujimori va fundar quatre agrupacions polítiques: el moviment Cambio 90, el partit Nueva Mayoría, l'aliança Perú 2000 i el moviment Vamos Vecino i Sí cumple. Un important col·laborador seu va ser Vladimiro Montesinos, que va sotmetre els mitjans de comunicació a un fort control. Precisament el mateix Montesinos va aparèixer en diversos vídeos en què subornava a membres d'altres partits per tal que donessin suport a Fujimori i va causar la seva dimissió.[2]
Eleccions de 1990
[modifica]Les eleccions generals peruanes de 1990 es van dur a terme durant la pitjor crisi econòmica en la història del Perú amb recessió econòmica, descens del consum, retall de la despesa pública, suspensió de gran part del pagament del deute extern, devaluació de la moneda,[3] i una insòlita hiperinflació,[4] el retorn de la violència política de Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del govern d'Alan García que van repercutir en un gran descontentament social.
A la primera volta de les eleccions d'abril de 1990, Fujimori, encapçalant la llista de Cambio 90 va obtenir el 29,9 % dels vots i va passar a la segona volta contra Mario Vargas Llosa, que liderava el Front Democràtic. El 10 de juny de 1990, Fujimori va derrotar Vargas Llosa en la segona volta amb el 62,40% dels vots.[5]
President del Perú
[modifica]
El govern de Fujimori va iniciar el 28 de juliol de 1990.[6] Després d'assumir el poder, Fujimori va abandonar la plataforma econòmica de la seva campanya i va adoptar polítiques neoliberals més agressives que les que havia proposat el seu competidor.[7] Per enfrontar la crisi econòmica i la hiperinflació, Fujimori va aplicar l'anomenat fujishock, seguint les directives del Fons Monetari Internacional.[8] En l'aspecte polític, va desenvolupar un discurs contra els partits polítics anomenats “tradicionals”, als quals va culpar de la mala situació del país.[9]
Autocop d'estat
[modifica]Enmig de denúncies de corrupció contra membres dels parents presidencials, el 5 d'abril de 1992, va encapçalar un cop d'Estat anomenat l'autocop de 1992 amb suport de les Forces Armades,[10] mitjançant el qual va dissoldre el Congrés i va intervenir al Poder Judicial. Després va convocar un Congrés constituent, que va promulgar la Constitució del 1993.[11]
Durant el seu govern es realitza la captura del líder de Sendero Luminoso Abimael Guzmán el 12 de setembre de 1992,[12] resultat d'una gran tasca de seguiment realitzada per la DINCOTE (Direcció Nacional contra el Terrorisme).[13] A més, Fujimori va aplicar reformes liberals a l'economia que van plantar els fonaments necessaris per a la recuperació de la malmesa economia peruana i la seva ulterior enlairament,[14] va augmentar la prevenció del tràfic de drogues per apaivagar el govern dels Estats Units, i es va aplicar un control dels mitjans de comunicació projectant un ambient d'autocensura.
Eleccions de 1995
[modifica]Alberto Fujimori va aconseguir novament la Presidència del Perú, i va obtenir majoria absoluta al Congrés en imposar-se a la primera volta de les eleccions generals peruanes de 1995 amb el 53% dels vots emesos i el 64,43% dels vots vàlids, quedant a molta distància Javier Pérez de Cuéllar amb el 21,5% dels vots.[15]
Entre 1995 i 2000 Fujimori ordenà l'esterilització involuntària de les dones d'ètnies natives. En total foren esterilitzades 331.600 dones.[16]
Durant el seu govern, a partir de l'Operació Chavín de Huántar de 1997 començaria la desarticulació gairebé total del Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA).[17] Des de llavors i fins a l'actualitat les seves activitats són mínimes.
Eleccions de 2000
[modifica]A les eleccions generals peruanes de 2000, Fujimori es va presentar per tercera vegada consecutiva com a candidat presidencial. A la primera volta realitzada el 9 d'abril, Fujimori va obtenir el 49,8 % dels vots davant del 40,3 % aconseguit per l'economista Alejandro Toledo del partit Perú Possible, que va decidir no anar a la segona volta cridant la població a votar en blanc[18] i Fujimori es va presentar en solitari a la segona volta el 28 de maig. L'oposició va intentar evitar la juramentació de Fujimori el 28 de juliol, però no va aconseguir el seu objectiu.[19] Durant la protesta, es va incendiar una seu del Banc de la Nació a Lima, morint-hi sis empleats.[20]
Dimissió i exili
[modifica]El 14 de setembre de 2000, es va difondre un vídeo on es mostrava Vladimiro Montesinos entregant 15.000 dòlars al congressista de l'oposició Alberto Kouri, perquè es passés a les files del fujimorisme. També es va saber de l'existència de més vídeos d'altres congressistes d'oposició i empresaris subornats perquè afavorissin el Govern precipitant la caiguda del règim. L'escàndol va fer que Fujimori escurcés el seu mandat, convocant eleccions anticipades.[2] Aprofitant l'assistència a la cimera de l'organització Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic a Brunei, va anar al Japó, des d'on dimití el 21 de novembre com a president via fax.[2] El Congrés de la República decidí declarar vacant la presidència de la República, adduint «incapacitat moral» i l'inhabilità per exercir qualsevol càrrec públic en un període de deu anys.[21]
Problemes amb la justícia
[modifica]Després de dimitir va viure autoexiliat entre Japó, aprofitant la seva nacionalitat japonesa com a paraigua per evitar l'extradició sol·licitada pel Perú el 2003,[2] i el 7 de novembre de 2005, durant una visita a Xile, fou detingut.[2] Poc després va començar el procés d'extradició al Perú, fins que el 21 de setembre de 2007 la Cort Suprema de Xile en va donar el vistiplau.
Violació dels drets humans
[modifica]El 7 d'abril de 2009 va ser condemnat a 25 anys de presó per un tribunal per crims de terrorisme d'estat durant el seu govern. El tribunal penal especial presidit per César San Martín va considerar com a fets provats que Fujimori va encobrir com a mínim 25 dels 50 assassinats per part de militars que formaven el grup Colina produïts entre 1991 i 1992, a més dels segrestos de l'empresari Samuel Dyer i el periodista Gustavo Gorriti.[22]
Ronald Alex Gamarra Herrera va tenir un important paper —com a advocat defensor dels familiars de les víctimes— en la condemna per 25 anys contra Alberto Fujimori per delictes de lesa humanitat.[23]
Corrupció
[modifica]El 21 de juliol de 2009, la Cort Suprema del Perú el va condemnar a set anys i mig de presó per haver lliurat quinze milions de dòlars provinents de fons públics al seu antic assessor Vladimiro Montesinos, per tal d'evitar que donés un cop d'Estat. Addicionalment, fou condemnat al pagament d'un milió de dòlars i dos anys i deu mesos d'inhabilitació de funcions públiques, en concepte d'indemnització a l'Estat.[24]
Suborn i espionatge
[modifica]El 30 de setembre de 2009, va ser condemnat per suborn i espionatge telefònic a membres de l'oposició, després d'haver admès la culpabilitat. Just després de conèixer la sentència, Fujimori va expressar la seva desconfiança amb la justícia peruana i demanà la nul·litat del procés.[25]
Indult
[modifica]En desembre de 2017 Fujimori fou indultat pel president del país, Pedro Pablo Kuczynski, com a intercanvi perquè el sector fujimorista votara a favor d'investir-lo president al Congrés del Perú.[16]
Mort
[modifica]Alberto Fujimori va morir a Lima l'11 de setembre de 2024 a causa d'un càncer de llengua.[26]
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'expresident peruà Alberto Fujimori als 86 anys». Al Dia, 12-09-2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «La huida de Fujimori duró 81 meses» (en castellà). El Periódico, 22-09-2007. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «El triunfo populista de Alberto Fujimori en Perú en el año de 1990» (en castellà). InterNaciones, 11, maig-agost 2017, pàg. 86 [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «La hiperinflación de Alan García 1985-1990» (en castellà). BCRP. [Consulta: 18 setembre 2010].
- ↑ «¿Cuál fue el resultado de los procesos de segunda vuelta desde 1990?» (en castellà). RPP, 01-06-2016. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ «Hoy 28 de Julio de 1990 Alberto Fujimori asume el cargo de presidente» (en castellà). Efemerides Pedro Beltran. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Gouge, Thomas. Exodus from Capitalism : the end of inflation and debt (en anglès). iUniverse, Inc, 2003, p. 363. ISBN 9780595265657. OCLC 62126709.
- ↑ «"Que Dios nos ayude": el "Fujishock" en Perú» (en espanyol europeu), 25-01-2022. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «"Fujimori desperdició oportunidad de consolidar la democracia"» (en castellà). Ppulegal. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «¿Qué sucedió el 5 de abril de 1992 en el Perú?» (en castellà). El Comercio, 06-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-07-08. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Constitución del 93: ¿cuántas modificaciones ha sufrido en casi 30 años de vigencia?» (en castellà). El Comercio, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-10. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «12 de setiembre: Captura de Abimael Guzmán, cabecilla del grupo terrorista Sendero Luminoso» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-07-16. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Muere Abimael Guzmán, el líder del grupo guerrillero peruano Sendero Luminoso» (en castellà). BBC News Mundo. Arxivat de l'original el 2022-07-16 [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «Alberto Fujimori » Reforma Económica» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Menéndez, Carmen. «Muere Javier Pérez de Cuéllar, el peruano que dirigió la ONU durante una década» (en castellà). Euro News, 05-03-2020. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ 16,0 16,1 «En libertad el dictador que se cebó contra las mujeres del Perú». eldiario.es, 26-12-2017 [Consulta: 27 desembre 2017].
- ↑ «U.S. Embassy in Peru Sprayed With Gunfire» (en anglès). The New York Times, 29-09-1984.
- ↑ «La oposición de Perú denuncia que Fujimori ejecuta un golpe en las urnas» (en castellà). El Pais, 12-04-2000. [Consulta: 17 setembre 2024].
- ↑ Relea, Francesc «Fujimori jura como presidente de Perú en medio de una fuerte batalla campal en Lima» (en castellà). El País [Madrid], 28-07-2000. Arxivat de l'original el 2022-08-05. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «Estos fueron los incendios más devastadores en Lima en el siglo XXI» (en castellà). RPP, 16-11-2016. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «El Congreso inhabilita por diez años a Fujimori» (en castellà). El País, 23-02-2001. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Bilbija, Ksenija; Payne, Leigh A.; Whitehead, Neil L. Accounting for Violence: Marketing Memory in Latin America (en anglès). Duke University Press, 2011, p.86. ISBN 0822350424.
- ↑ «Equipo Nizkor - Sentencia de casación por crímenes contra la humanidad en contra del ex presidente Alberto Fujimori Fujimori.». derechos.org. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ «Fujimori, condemnat a set anys i mig de presó per corrupció». Vilaweb, 21-07-2009. Arxivat de l'original el 2009-07-23. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ Fujimori, condemnat a sis anys de presó per espionatge telefònic i suborn[Enllaç no actiu], Vilaweb.cat, 30 de setembre 2009 (data d'accés: 30-9-09).
- ↑ «Mor l'expresident del Perú Alberto Fujimori, condemnat per crims contra la humanitat». 324, 12-09-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]