Arnès (peix)

Infotaula d'ésser viuArnès
Peristedion cataphractum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198742 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaPeristediidae
GènerePeristedion
EspèciePeristedion cataphractum Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Octonus olosteon (Rafinesque, 1810)
  • Peristedion chabrontera (Lacépède, 1801)
  • Peristedion macronema (Cadenat, 1951)
  • Peristedion malarmat (Lacépède, 1801)
  • Trigla cataphracta (Linnaeus, 1758)[1]

L'arnès o malarmat (Peristedion cataphractum) és un peix pertanyent a la família dels peristèdids.

Morfologia

[modifica]
  • Pot fer 40 cm de llargada màxima, tot i que la més comuna és de 18.
  • Cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades i estriades proveïdes cadascuna d'elles d'una espina, cosa que li dona un aspecte cuirassat.
  • Té un perfil piramidal de secció octogonal, amb la base més gran formada de cap.
  • Cap allargat, molt ossificat i amb un rostre molt desenvolupat on hi ha dos lòbuls molt separats.
  • Boca ínfera sense dents i en forma de mitja lluna, amb barbes curtes a la mandíbula inferior.
  • La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca.
  • Ulls grossos separats per un espai còncau.
  • Presenta dues aletes dorsals molt properes: la primera amb els radis centrals més grans, la segona molt llarga.
  • Aleta caudal groguenca, mentre que les pelvianes i l'anal són blanques blavoses.
  • Color vermellós o rosat al dors i argentat al ventre.[2][3][4]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal i habitant dels fons fangosos entre 50-848 m (normalment, fins als 150) de fondària, els quals excava a la recerca d'invertebrats mitjançant els lòbuls del rostre.[5][6][7][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic (des de les illes Britàniques i el Canal de la Mànega fins a Angola)[9][10] i la mar Mediterrània.[11][8]

Costums

[modifica]
  • És gregari[8]
  • Després d'una existència pelàgica, els exemplars immadurs viuen en aigües costaneres abans de migrar a aigües més fondes.[12]

Ús comercial

[modifica]

Té una carn de bona qualitat i semblant a la dels tríglids. És molt freqüent als mercats, car es fa servir per a fer sopes.[5]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «Arnès (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 123.
  4. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  5. 5,0 5,1 Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat.
  6. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  7. Miller, G.C. i W.J. Richards, 1990. Peristediidae. p. 685. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Fishbase (anglès)
  9. Zuev, G.V. i A.R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319.
  10. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  11. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona.
  12. Hureau, J.-C., 1986. Peristediidae. p. 1239-1240.

Enllaços externs

[modifica]