Balaguer

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Balaguer
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 47′ 25″ N, 0° 48′ 20″ E / 41.7904°N,0.80557°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital de	Noguera
Capital	Balaguer
Població humana
Població	17.649 (2023) (308,01 hab./km²)
Llars	369 (1553)
Gentilici	Balaguerí, balaguerina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	57,3 km²
Banyat per	Sió, Segre, canal auxiliar d'Urgell, canal de Balaguer i riu de Farfanya
Altitud	233 m
Limita amb	Bellcaire d'Urgell ; Térmens ; Vallfogona de Balaguer ; Menàrguens ; la Sentiu de Sió ; Castelló de Farfanya ; Os de Balaguer ; Camarasa ; Cubells
Dades històriques
1280	Esdeveniment clau
1280	setge de Balaguer
juliol 1413	Setge de Balaguer (1413)
22 juny 1645	Setge de Balaguer
Organització política
• Paera en cap	Lorena González Dios (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25600
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25040
Codi IDESCAT	250404
Altres
Agermanament amb	l'Alguer (2005–)
Lloc web	Balaguer.cat

Balaguer és un poble de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial. És el segon municipi més poblat de les comarques de ponent. La ciutat està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.

Geografia

Llista de topònims de Balaguer (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Època andalusina: Madínat Balaghí

L'origen de la ciutat de Balaguer cal buscar-lo a inicis del segle viii arran de l'arribada de les tropes àrabs i amazigues que havien entrat a la península Ibèrica per l'estret de Gibraltar l'any 711. Possiblement instal·laren un campament militar a l'indret conegut actualment com el Pla d'Almatà de Balaguer. Amb els anys, aquest campament emmurallat esdevindria un barri de Madina Balaguer^[1] La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l'any 863-864. En aquesta el monjo Aimó de Saint-Germain-des-Prés, a petició de l'Abat i els monjos del seu monestir, narra les peripècies del monjo Audald en la "Invenció i translació del cos de sant Vicenç des d'Hispània al monestir de Castres". Les escales del viatge foren a Balaguer, el castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona. La narració explica que a Balaguer va sortir molta gent a rebre el cos del sant i que una dona va recuperar la vista que feia poc havia perdut.^[2]

Diu el cronista Ibn Abū Ahmad que la importància de Balaguer començà en temps dels Banu Qassi, que el castell s'alçà l'any 877 per Llop Ibn Muhàmmad, senyor de l'Emirat de Larida, que ja el 862 construí la Suda. Un altre escrit de la mesquita de Tunis datat l'any 1003 parla de la batalla d'Albesa, prop de "Balagué".

Un text d'al-Udhrí explica que Llop Ibn Muhàmmad, que el 897 havia ferit mortalment Guifré el Pelós, assetjà els castells de Montsó, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebel·laven sovint, com ho demostra l'alçament dels balaguerins el 927 contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans de dels Banū Hūd lleidatans.

La ciutat de Balaguer no es va rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montclús a Montmagastre. En canvi, el seu net Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i morí en la batalla de Mollerussa el 1102^[3] deguda als atacs musulmans resultants. La ciutat caigué definitivament el 1105, abans que Ermengol VI fos major d'edat.^[4] En aquest últim atac van ajudar-lo Ramon Berenguer III de Barcelona i Pedro Ansúrez. En el repartiment posterior el comte d'Urgell seguiria sent vassall del de Barcelona, i el vescomte d'Àger obtingué una part de la ciutat i un dret a l'antiga Suda, ara Castell Formós i residència dels comtes d'Urgell. El 7 de juny de 1111 donà a la catedral d'Urgell i al bisbe Ot un quart de la Suda, i ciutat i termes seus es van incorporar a aquesta diòcesi.

Conquesta feudal: Balaguer

Els successius atacs dels sarraïns de Lleida van alentir la repoblació amb cristians de la zona, començada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudació a Arnau I d'Anglesola els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem el febrer de 1113, amb la concessió d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.

Les primeres repoblacions serioses, però, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Fortés, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famílies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'Àger i de Meià, seguides per altres procedents de la Ribagorça, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliació de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.

Durant la guerra que enfrontà la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaça important del bàndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1280, narrada a la Crònica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es feu vassall del rei, i per herències les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne, més tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.

La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastàmara després del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell a conseqüència de la decisió del Compromís de Casp. El nou rei deixà en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengué possessió l'any 1418.

En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei muntà la seva base d'operacions a la vila, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat passà al seu fill Ferran el Catòlic, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.

Dinastia dels Àustria

Durant aquesta època la vila tenia relacions fluides amb les poblacions veïnes. Carles V li concedí la fira de Sant Pere, i a petició dels paers li concedí el privilegi de no poder ser mai més separada de la corona. Durant tot el segle xvi la pesta primer i més tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Alòs de Balaguer, Arnau Escuder, que el 1589 arribà a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.

Les grans guerres

Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rendí dos anys més tard a l'exèrcit castellà passa a ser atacada des d'Aragó diverses vegades pels francesos, fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652.

En la Guerra de Successió la ciutat acceptà el govern de Carles III el 1706, però va haver de capitular l'any 1711 després de la batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida.

En el temps de la invasió napoleònica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que també conquerí Lleida el 10 de maig. Molts veïns de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la vila, que resistirà fins al 1814.

A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornarà a ser fortificada, però el 1894 les muralles i dos portals són enderrocats.

Durant la Guerra Civil espanyola tingué lloc la batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la República per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb èxit la segona.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
467	417	369	1.620	3.634	5.368	4.742	4.509	4.938	4.800

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
5.325	5.700	6.031	6.469	8.342	11.676	12.432	13.378	13.069	13.069

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
13.103	13.188	13.275	13.718	14.540	15.769	16.341	16.766	16.952	16.485

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
16.530	16.841	17.472	17.460	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Museu de la Noguera^[5]
Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
Flix, enclavament de Balaguer entre la Sentiu de Sió i Cubells regat pel riu Sió.^[6]
Església gòtica de Santa Maria
Jaciment arqueològic del Pla d'Almatà (medina àrab)
Església de Sant Salvador (Balaguer) romànica
Santa Maria de les Franqueses (4,3km) ^[7]
Convent de Sant Domènec (segle XIV)
Xalet Montiu (modernista)
Casa Tarragona (neoclàssica)
Basílica Santuari del Sant Crist
Restes de la Suda (Castell Formós)
Plaça del Mercadal (segle XIV), la plaça porticada més gran de Catalunya
Pont de Sant Miquel (gòtic)
Muralles (segles xi i xii)
Església de la Mare de Déu del Miracle
Masia Casa de Lloreda. És una masia situada a 224,1 metres.^[8]^[9]

Política

Llista d'alcaldes del municipi de Balaguer

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Gregorio Gallego Marin	19/04/1979	--
1983–1987	Miquel Àguila i Barril	23/05/1983	--
1987–1991	Miquel Àguila i Barril	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Borràs i Gené	05/07/1991	--
1995–1999	Miquel Àguila i Barril	07/07/1995	--
1999–2003	Miquel Àguila i Barril	03/07/1999	--
2003–2007	Miquel Àguila i Barril	14/06/2003	--
2007–2011	Miquel Àguila i Barril	16/06/2007	--
2011–2015	Josep Maria Roigé Rafel	11/06/2011	--
2015–2019	Jordi Ignasi Vidal Giné	13/06/2015	--
2019-2023	Jordi Ignasi Vidal Giné	15/06/2019	--
Des de 2023	Lorena González	17/06/2023	--

Composició del consistori des de 2019

Jordi Ignasi Vidal Giné (GM ER-AM), alcalde.
Ester Guarné (GM ER-AM), primera tinent d'alcalde i regidora de promoció Econòmica i Ocupació.
Gemma Vilarasau (GM ER-AM), segona tinent d'alcalde i regidora d'esports, Joventut i Infància.
Gerard Torres Viola (GM ER-AM), tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Seguretat i Obres i Serveis.
Kevin Bruque Domínguez (GM ER-AM), quart tinent d'alcalde i regidor de Governació, Afers Socials i Participació.
Arnau Torrente Capdevila (GM ER-AM), cinquè tinent d'alcalde i regidor de Cultura i Comunicació.
Laura Corsà Forcat (GM ER-AM), regidora d'Educació, Igualtat i Nova Ciutadania.
Maria Pau Ortiga Becerra (GM ER-AM), regidora de Turisme, Fires i Festes.
Xavier Castellà Collado (GM ER-AM), regidor de Medi, Sostenibilitat i Salut.
Laia Vilardell Garcia (GM JxCat-Junts).
Guifré Ricart Real (GM JxCat-Junts).
Mireya Planes Camprodon (GM JxCat-Junts).
Carlos García Gómez (GM PSC-CP).
Lorena González Dios (GM PSC-CP).
Miguel Mateos Cascales (GM PSC-CP).
Josep Maria Colea Garcia (GM CUP-Amunt).

Eleccions Municipals de 2019 al municipi de Balaguer

Resultats electorals - Balaguer, 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	ERC-AM	Jordi Ignasi Vidal Gené	2.989	9	41,99
	Junts	Josep Maria Roigé Rafel	1.247	3	17,52
	PSC-CP	Carlos García Gómez	1.079	3	15,16
	CUP-Amunt	Josep Maria Colea	625	1	8,78
	Balaguer, Ara Sí-ECG	Joan Pla Cubedo	507	1	7,12
	Partit Popular Català	Daniel Barios Seró	269	0	3,78
	Ciutadans	Josefa Martín Nievas	252	0	3,54
	VOX	Juan José Fernández Fernández	60	0	0,84
	Vots en blanc		90		1,26
	Vots nuls		52		0,73
Total		7170			66,11

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 al municipi de Balaguer

Resultats electorals - Balaguer, 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxSí	Josep Maria Forné i Febrer	4.115	10	53,01
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Jorge Soler	970	2	12,50
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Òscar Ordeig i Molist	835	1	10,76
	Candidatura d'Unitat Popular	Ramon Usall i Santa	583	1	7,51
	Partit Popular Català	Marisa Xandri i Pujol	571	1	7,36
	Catalunya Sí que es Pot	Sara Vilà i Galan	350	0	4,51
	Unió Democràtica de Catalunya	Josep Maria Pelegrí i Aixut	225	0	2,90
	Altres		40		0,51
	Vots en blanc		73		0,94
	Vots nuls		41		0,53
Total		7.803			74,14

Ciutats agermanades

Balaguer manté una relació d'agermanament amb les següents localitats:

L'Alguer, Sardenya (Itàlia)
Pacifica, Califòrnia (Estats Units)

Vilatans il·lustres

Pere III el Cerimoniós, sobirà de la corona catalano-aragonesa i autor d'una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, va néixer a Balaguer l'any 1319.
Bernat Langor fou abat del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes del 1611 al 1625
Modest Puig i Bellera (1858-1900): advocat i batlle de Balaguer.
Domènec Carrové i Viola (1896-1969): escriptor, historiador i batlle de Balaguer
Teresa Pàmies (1919-2012): escriptora i periodista
Rafel Santapau: escriptor, pintor i director de teatre, resident a Balaguer.

Robert Martínez: entrenador de la selecció belga i portuguesa de futbol.
Francesc Burguet i Ardiaca (Balaguer, 1955): escriptor, assagista i professor universitari.
Francesc Canosa (Balaguer, 1975): editor, guionista i periodista.

És interessant destacar que el poeta medieval Pere March, pare d'Ausias March, va morir a Balaguer l'any 1413.

Referències

↑ Diversos autors "Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera", Museu de la Noguera ed., p. 21 - 28, 2010
↑ Diversos autors "Catalunya Romànica", XVII, La Noguera, p. 220, Barcelona, 1994
↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258.
↑ Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.
↑ 41° 48′ 40.44″ N, 0° 55′ 18.27″ E / 41.8112333°N,0.9217417°E / 41.8112333; 0.9217417 Coordenades: sobren paràmetres
↑ Vista aèria i Coordenades 41.756, 0.790807 - Google Maps) (Fotografies en Panoramio Arxivat 2014-01-19 a Wayback Machine.
↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ 41° 48′ 10.08″ N, 0° 49′ 29.9″ E / 41.8028000°N,0.824972°E / 41.8028000; 0.824972

Enllaços externs

[1] Diversos autors "Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera", Museu de la Noguera ed., p. 21 - 28, 2010

[2] Diversos autors "Catalunya Romànica", XVII, La Noguera, p. 220, Barcelona, 1994

[3] Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258.

[4] Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.

[5] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.

[6] 41° 48′ 40.44″ N, 0° 55′ 18.27″ E / 41.8112333°N,0.9217417°E / 41.8112333; 0.9217417 Coordenades: sobren paràmetres

[7] Vista aèria i Coordenades 41.756, 0.790807 - Google Maps) (Fotografies en Panoramio Arxivat 2014-01-19 a Wayback Machine.

[icc-alt-8] Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[9] 41° 48′ 10.08″ N, 0° 49′ 29.9″ E / 41.8028000°N,0.824972°E / 41.8028000; 0.824972

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites