Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Vall d'Albaida | ||||
Capital | Beniatjar | ||||
Població humana | |||||
Població | 217 (2023) (19,04 hab./km²) | ||||
Gentilici | beniatjarina, beniatjerí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 11,4 km² | ||||
Altitud | 417 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Ontinyent | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Raquel Calatayud Bataller | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46844 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46056 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46056 | ||||
Lloc web | beniatjar.es |
Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Està situat en la vessant nord de la Serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida. El terme, que té una extensió de 114 km², és allargat de nord a sud; el sector nord és suaument ondat, mentre que pel sud està limitat pel Benicadell. El riu de Micena circula d'est a oest, per tot el límit nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que fa de límit per l'oest.
De la població ix un sender de petit recorregut, el PR-CV 213, que conduïx fins a l'emblemàtic cim del Benicadell (1.104 m).
Al poble es conserva una monumental olivera centenària.[1]
El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i llevant. Les pluges les porta el de llevant, generalment de la tardor a la primavera. En els alts de la serra del Benicadell sol nevar al gener i febrer.
Des de València, s'accedix a Beniatjar a través de l'A-7. Cal enllaçar amb la CV-40 i accedir a la CV-60, per a finalitzar en la CV-611.
El terme municipal de Beniatjar limita amb les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, el Ràfol de Salem, Salem (Vall d'Albaida), totes de la Vall d'Albaida; i Beniarrés i Gaianes, de la comarca del Comtat.
Tot i que s'hi ha trobat restes de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscos que depengué eclesiàsticament del Ràfol de Salem fins a l'any 1535; nogensmenys no serà fins a 1574, quan es convertí en parròquia independent.
L'economia es basa en l'agricultura, organitzada en camps abancalats en els contraforts de la serra. En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i muntanya baixa. Predominen els cultius de secà com la vinya, arbres fruiters i l'olivera. Així mateix, aprofitant l'aigua de diverses fonts mitjançant basses, es cultiven creïlles i hortalisses.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
253 | 258 | 262 | 245 | 240 | 231 | 229 | 240 | 235 | 260 | 271 |
Des de 2015 l'alcalde de Beniatjar és Francisco Giner Monzó del Partit Popular (PP).[2]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Cortell Cortell | AIB[a] | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Cortell Cortell | IND | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Cortell Cortell | GIB[b] | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | German Constant Moltó | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Cortell Cortell | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | José Cortell Cortell | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Francisco Giner Monzó | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Francisco Giner Monzó | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Raquel Calatayud Bataller | Compromís | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Francisco Giner Monzó | PP | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Francisco Giner Monzó | PP | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[2] |