Carlos Asensio Cabanillas
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Carlos Asensio Cabanillas (Madrid, 14 de novembre de 1896 - Madrid i carrer de Blasco de Garay, 1969)[1][2] va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.
Biografia
[modifica]Amb quinze anys es va incorporar a l'Acadèmia d'Infanteria, que el va destinar a l'Exèrcit d'Àfrica, on va combatre les rebel·lions rifenyes al comandament d'un batalló de Regulars i va ser nomenat comandant en cap de les Forces Regulars Indígenes de Melilla.[3]
Durant la Guerra civil espanyola, després del Cop d'estat de juliol de 1936, Asensio Cabanillas i el coronel Sáenz de Buruaga van assegurar fàcilment el domini de Tetuan per als rebels. En el primer mes de la guerra la seva columna, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, va realitzar extraordinaris avanços des de Sevilla a Madrid, i va prendre a l'assalt les ciutats de Badajoz, Toledo i Talavera, on les seves unitats es van destacar pel seu especial sadisme, continuades d'una brutal repressió que va tenir el seu punt culminant amb la massacre de Badajoz, on van executar a unes 4.000 persones. Segons detalla l'historiador Paul Preston a L'holocaust espanyol[4] durant la presa d'Almendralejo:
| « | ...D'acord amb els informes de la premsa, més de mil persones (d'elles 100 dones) van ser afusellades en aquesta localitat maleïda. Abans dels afusellaments, a moltes dones les van violar i a d'altres les van rapar el cap i les van obligar a beure oli de ricí. Als homes els donaven a escollir: a Rússia o a la Legió. Rússia significava execució. | » |
Asensio acabaria sent ministre de l'Exèrcit i cap de la Casa Militar de Franco, un seu amic personal segons Preston. El seu sagnant avanç cap a la Ciutat Universitària, durant la batalla de Madrid, va marcar el major avanç del Bàndol nacional cap a la ciutat fins al final de la guerra en el que serà batalla de la Ciutat Universitària de Madrid. Ja com coronel i durant la batalla del Jarama, la seva columna va encapçalar l'atac a l'altre costat del riu, però es va estancar davant la resistència de les Brigades Internacionals.
Després de la guerra durant dictadura franquista ocuparia importants llocs militars o polítics: Alt Comissari d'Espanya al Marroc, ministre de l'Exèrcit (1942-1945), cap de l'Alt Estat Major, capità general de Balears, cap de la Casa Militar de Franco i procurador a les Corts.
Imputació en la causa contra el franquisme
[modifica]Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[5][6][7]
Condecoracions
[modifica]Va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. En complir-se el XX aniversari del cop d'estat, li va ser atorgada la Gran Creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític.[8] Fins al 2016 va romandre fill adoptiu de València,[9] quan el nou govern va proposar la retirada d'honors franquistes, en acord amb la Llei de Memòria Històrica, després d'anys d'incompliment pel Partit Popular.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Anoche fallecio en Madrid el Teniente general Don Carlos Asensio Cabanillas» (en castellà). ABC, 28-04-1970, pàg. 43.
- ↑ «Ayer falleció en Madrid el tenient general don Carlos Asensio Cabanilla». La Vanguardia, 19-04-1970, pàg. 7.
- ↑ [Enllaç no actiu] Memoria Republicana: Biografía de Carlos Asensio Arxivat 2008-02-08 a Wayback Machine.
- ↑ Preston, Paul. L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Editorial Base, 2013, p. 912 (Base Històrica Número 74). ISBN 9788415267232.
- ↑ Text de l'aute de 16 d'octubre de 2008
- ↑ Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
- ↑ Yoldi, José «Garzón reparte la causa del franquismo» (en castellà). El País, 19-11-2008.
- ↑ «Con motivo del 18 de julio han sido concedida condecoraciones a distintas personalidat españolas i extranjeras» (en castellà). ABC, 18-07-1956, pàg. 51.
- ↑ Ferret, Alèxia L. «El Món | 'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort | Política». El Món, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-19 [Consulta: 19 abril 2017]. Arxivat 2017-04-19 a Wayback Machine.
- ↑ Ep «L'Ajuntament tramita la retirada d'honors i distincions per la guerra civil i la dictadura». Levante-EMV, 18-07-2016.
Enllaços externs
[modifica]- Guerra Civil en Galeón: Biografías Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine.
- Memoria Histórica: Zafra, espejo del holocausto.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Luis Beigbeder Atienza |
Alt Comissari al Marroc 1939-1941 |
Succeït per: Luis Orgaz Yoldi |
| Precedit per: José Enrique Varela Iglesias |
Ministre de l'Exèrcit 1942-1945 |
Succeït per: Fidel Dávila Arrondo |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Francisco Gómez-Jordana Sousa/José Félix de Lequerica Erquiza (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía/Eduard Aunós Pérez (Justícia) • Carlos Asensio Cabanillas (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento) | |
(← III FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← V FRANCO) | ||
