Dietrich Thurau

Plantilla:Infotaula personaDietrich Thurau
Imatge
Biografia
NaixementDietrich Thurau
9 de novembre de 1954
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsDidi
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
Ocupacióciclista de pista, ciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1975-1977. Ti-Raleigh
1978-1979. IJsboerke
1980. Puch-Sem
1981-1982. Hoonved-Bottecchia
1983. Del Tongo
1984. Portas
1985. Hitachi-Splendor
1986. Supermercati Brianzoli
1987. Roland-Skala
1988. Panasonic-Isostar
1989. Brügelmann
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes6 etapes al Tour de França
5 etapes a la Volta a Espanya
2 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un diaCampió d'Alemanya Campió d'Alemanya en ruta
(1975, 1976)
Campionat de Zúric (1978)
Lieja-Bastogne-Lieja (1979)
Família
FillsBjörn Thurau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1974-1977 TI-Raleigh
1978-1979 IJsboerke
1980-1980 Puch-Sem-Campagnolo
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món en ruta Maillot arc iris
Argent San Christóbal 1977 ruta
Argent Valkenburg 1979 ruta
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or Mont-real 1974 Persecució per equips

Dietrich Thurau (Frankfurt del Main, 9 de novembre de 1954) és un ciclista alemany, ja retirat, que fou professional entre 1975 i 1989,[1] durant els quals aconseguí 82 victòries.[2]

Abans de passar al professionalisme va destacar en categoria júnior i amateur en proves de ciclisme en pista. El 1971 i 1974 es proclamà campió d'Alemanya de persecució i el 1973 i 1974 en americana. També guanyà el campionat de ciclisme en ruta de 1972 i el campionat del món de persecució de 1974.[3]

En passar al camp professional, el 1975, Thurau continuà participant en proves de ciclisme en pista, sobretot durant els mesos d'hivern, coincidint amb la finalització de la temporada de ciclisme en ruta. El 1975 i 1976 es tornà a proclamar campió d'Alemanya en persecució, i el 1982 en americana.[3]

En les proves en ruta aconseguí victòries d'etapa a les tres grans voltes: sis etapes al Tour de França, cinc d'elles en l'edició de 1977, cinc a la Volta a Espanya, totes el 1976, i dues al Giro d'Itàlia. El 1975 i 1976 es proclamà campió nacional en ruta.[3]

Palmarès en ruta

[modifica]

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1977. 5è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 15 etapes. Mallot blanc dels joves 1r de la Classificació dels joves
  • 1979. 10è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1980. Abandona (10a etapa)
  • 1982. Abandona (20a etapa)
  • 1985. Abandona (10a etapa)
  • 1987. Abandona (15a etapa)

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 1978. Abandona. Vencedor de 2 etapes
  • 1981. 14è de la classificació general
  • 1982. Abandona
  • 1983. 5è de la classificació general
  • 1986. 18è de la classificació general
  • 1987. 52è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]

Palmarès en pista

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «THURAU Dietrich "Didi"». [Consulta: 28 desembre 2023].
  2. ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Dietrich THURAU» (en italià). [Consulta: 28 desembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Palmarès de Dietrich Thurau (All)». [Consulta: 28 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dietrich Thurau