Dinu Lipatti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 març 1917 Bucarest (Regne de Romania) |
| Mort | 2 desembre 1950 (33 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Causa de mort | limfoma de Hodgkin |
| Sepultura | Cemetery of Chêne-Bourg (en)  , M-42 |
| Formació | École Normale de Musique de Paris Liceu Gheorghe Lazăr |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositor |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Nadia Boulanger, Paul Dukas i Alfred Cortot |
| Alumnes | Marius Constant i Robert Weisz |
| Instrument | Piano |
| Segell discogràfic | EMI |
| Família | |
| Germans | Valentin Lipatti |
    
 | |
Dinu Lipatti (19 de març de 1917 - 2 de desembre de 1950) va ser un pianista i compositor romanès la carrera del qual es tallà tràgicament amb la seva prematura mort a causa de la malaltia de Hodgkin, a l'edat de 33 anys. Malgrat la curta carrera i una quantitat d'enregistraments relativament petita, Lipatti és considerat com un dels millors pianistes del segle xx.
Biografia
[modifica]Lipatti va néixer el 19 de març de 1917 a Bucarest (Romania) en el si d'una família musical: el seu pare era violinista, la seva mare pianista, i el seu padrí era el violinista i el compositor George Enescu. Va estudiar a l'Institut Gheorghe Lazr i al Conservatori de Bucarest quan el dirigia Mihail Jora.[1]
El 1934 va quedar en segon lloc en el Concurs Internacional de Piano de Viena, que presidia el famós pianista Alfred Cortot, que creia que era ell qui havia d'haver guanyat, i va dimitir com a membre del jurat en senyal de protesta. Lipatti després va estudiar a París amb Cortot, Nadia Boulanger –amb qui va enregistrar el Valsos, Op. 39 de Johannes Brahms–, Paul Dukas i Charles Münch.
La carrera de Lipatti va quedar interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Encara que continuà donant concerts per tota Europa, incloent-hi territoris ocupats pels nazis, finalment el 1943 va fugir de Romania i marxà amb la seva dona Madeleine, una notable professora de piano, a Ginebra (Suïssa), on entrà de professor de piano al conservatori, i on entre els seus alumnes tingué l'italo-suís Orazio Frugoni. Els primers símptomes de la seva malaltia van començar a aparèixer i va limitar el seu nombre de concerts.
Lipatti donà el seu darrer recital, que va ser enregistrat, el 16 de setembre de 1950, a Besançon (França). Malgrat la severa malaltia, l'enregistrament és una de les grans joies de la música, amb la Partita núm. 1 de Bach, la Sonata en la menor de Mozart, Impromptus de Schubert, tretze Valsos de Chopin, i la transcripció de Myra Hess del coral Jesu meine Freude de Bach. Moria uns 3 mesos més tard, el 2 de desembre de 1950, a Ginebra (Suïssa). Lipatti està enterrat al cementiri de Chêne-Bourg, al costat de la seva dona.
Repertori
[modifica]Lipatti destaca especialment per les seves interpretacions de Chopin, Mozart i Bach, però també va enregistrar Ravel (Alborada del Gracioso), Liszt, Enescu, i els concerts per a piano de Schumann i Grieg. El seu enregistrament dels Valsos de Chopin són un referent mundial i han estat molt de temps un dels favorits de molts amants de la música clàssica.
Lipatti també va ser compositor, i va escriure en un estil neoclàssic, amb influències franceses i romaneses. El 1997 va ser nomenat pòstumament membre de l'Acadèmia Romanesa.
Enregistraments destacats
[modifica]- 1939 - Johannes Brahms, Valsos Op. 39, amb Nadia Boulanger.
- 1947 - Robert Schumann, Concert per a piano, amb Herbert von Karajan i l'Orquestra Philharmonia
- 1948 - Edvard Grieg, Concert per a Piano, amb Alceo Galliera i l'Orquestra Philharmonia
- 1948 - Frédéric Chopin, Valsos
- 1950 - Robert Schumann, Concert per a piano, amb Ernest Ansermet i l'Orquestra de la Suisse Romande
- 1950 - Darrer recital a Besançon (música de Bach, Mozart, Schubert, i Chopin)
Enllaços externs
[modifica]
- "Dinu Lipatti - The Last Recital"
- "Dinu Lipatti - Princep of Pianists" Arxivat 2015-10-22 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 646. (ISBN 84-7291-255-8)