El Camp de Mirra

El Camp de Mirra

el Camp de Mirra (ca)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 41′ 12″ N, 0° 46′ 49″ O / 38.686666666667°N,0.78027777777778°O / 38.686666666667; -0.78027777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alt Vinalopó
Capital	El Camp de Mirra
Població humana
Població	442 (2023) (20,28 hab./km²)
Gentilici	mirrenca, mirrenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada
Superfície	21,8 km²
Altitud	590 m
Limita amb	Beneixama Villena la Canyada Biar Fontanars dels Alforins
Partit judicial	Villena
Dades històriques
Dia de mercat	Dilluns
Festa patronal	Del 21 al 27 d'Agost
Organització política
• Alcalde	Juan Sempere Esteve
Identificador descriptiu
Codi postal	03469
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03051
Codi ARGOS de municipis	03051
Lloc web	elcampdemirra.es

El Camp de Mirra (castellà: Campo de Mirra, oficialment «el Camp de Mirra / Campo de Mirra»)^[1][2][3] és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet. Durant el període medieval cristià el llogaret va ser inclòs a la jurisdicció de Biar; en l'època foral va pertànyer a la Governació de Xàtiva (fins al 1707), també comarca històrica de l'Alcoià, subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana. La casa de la Caragoleta és el monument que més destaca.

Geografia

El terme, travessat pel riu Vinalopó, abasta una superfície de 21,8 km² en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són les Graelletes, Sant Bartomeu i la Fantasmeta.

Història

S'han trobat restes de l'edat del bronze al tossal de Sant Bartomeu, al castell d'Almizra i al poble iber del cabecet de la Fantasmeta.^[4] La població té origen en el castell d'Almizra, veu àrab que s'ha interpretat com a 'frontera' o com a 'camp', suposant un tautopónim, a partir del qual va nàixer una alquería de l'Iqlim de Medina Bilyana (Villena). Va ser conquistada el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) de Scals que va véncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Aragó i l'infant de Castella (futur Alfons X de Castella) el Tractat d'Almizra, pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del tossal assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època medieval es conserva una gran pedra, les Graelletes, coberta de petròglifs. El 1510 és vila de senyoriu; des del segle xv al xviii pertany al terme de la vila de Biar, junt amb la Canyada de Biar i Beneixama. El 1795-1797 Beneixama es segrega de Biar i el Campet passa a dependre de Beneixama fins al 1836, data en què va aconseguir la independència i es va unir a la Canyada de Biar fins que les dues poblacions es separaren l'any 1943.

Representació del Tractat d'Almizra a Camp de Mirra

Economia

L'economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinya i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts mirrencs.

Demografia

Evolució demogràfica del Camp de Mirra[5]
	1860	1900	1930	1960	1981	1991	2000	2003	2009
Població	798	945	671	538	390	368	410	414	424

Edificis d'interés

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (les cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, de Taboné) i casalots nobiliaris dels quals destaquem la Torre dels Marco, que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del Tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. A més:

• Església de Sant Bertomeu. 1820-1875.
• Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicada al tossal de Sant Bartomeu.
• Castell d'Almizra. En estat de ruïna, conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
• Ermita de Sant Bertomeu,^[4] del segle xv. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins a l'edat mitjana.
• Casa de la família Colomer, del segle xvi. En lamentable estat.
• Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis; modernista, del 1920.
• Monument al Tractat d'Almizra, del 1977.
• Cases antigues que seguien el curs del riu Vinalopó: les cases de Galleta i de la Solana.

• 
  Ermita de Sant Bertomeu
• 
  Castell d'Almizra

Gastronomia

En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres suggestius guisats com l'olla del Camp, el guisat de bacallà, les coques fregides, les facedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, olla amb fesols, penques i mondonguilles de bacallà, borra, pericana, entre altres. La rebosteria també és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotllets d'aiguardent, coquetes d'oli i, en època de collita, dolç de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantaueso, herbero o café licor, begudes tradicionals de la contornada.

Festes

Les festes majors se celebren a l'agost en llaor de sant Bertomeu i els Santets de la Pedra. Antigament responien al tipus de festa conegut a la Vall de Biar com de balls i corregudes, és a dir les danses, les corregudes i altres jocs populars. Des de l'any 1973 s'hi celebren Festes de Moros i Cristians (22-27 d'agost), les quals han relegat les anteriors danses i els jocs a un pla secundari. Dins de les festes cal destacar la Representació del Tractat d'Almisrà, en la qual es rememora anualment aquell esdeveniment històric tan important per a la història dels valencians.

Cal ressenyar que entre Nadal i Cap d'Any s'hi celebra la Festa dels Folls, una festivitat molt antiga que gairebé ha desaparegut dels costums de la població. Durant un cap de setmana dimiteixen l'alcalde, els regidors i el rector, i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls.

Política i govern

Alcaldia

Des de 2019 l'alcalde del Camp de Mirra és Juan José Espadas Guerola del Partit Popular (PP).^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Agustín Calabuig Martínez	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Jerónimo Martínez Serrano	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Jerónimo Martínez Serrano	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Ramón Salvador Alfaro	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Ramón Salvador Alfaro	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Ramón Salvador Alfaro	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Ramón Salvador Alfaro	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Ramón Salvador Alfaro	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Sempere Esteve	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Juan Sempere Esteve	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Juan José Espadas Guerola	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Eleccions municipals de 2011

Resultats electorals - El Camp de Mirra, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Juan Sempere Esteve	175	4
	Partit Socialista del País Valencià	Ramón Salvador Alfaro	168	3
Total		343		5

Referències

1. «Noms dels municipis valencians». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 23-04-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
2. «Disposición de denominación de municipio (Camp de Mirra (El)/Campo de Mirra)». Diputación de Alicante. [Consulta: 31 juliol 2024].
3. «Datos del registro de Entidades Locales». Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática, Gobierno de España. [Consulta: 31 juliol 2024].
4. «Nomenclàtor Toponímic Valencià». Institut Cartogràfic Valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 31 juliol 2024].
5. Font: Institut Nacional d'Estadística: Xifres de població i censos Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine. (castellà)
6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Camp de Mirra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 novembre 2020].

Bibliografia

• Lacreu, Josep. Manual d'ús de l'estàndard oral. 10. Publicacions Universitat de Valencia, 2012. ISBN 978-8437087788. 

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.