Enrique Dupuy de Lome y Paulín

Enrique Dupuy de Lome y Paulín

Biografia
Naixement	23 agost 1851 València
Mort	1r juliol 1904 (52 anys) París
Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893
← José Iranzo Presencia Manuel Iranzo Benedito →
22 d'abril de 1899 – 20 de novembre de 1900
← Manuel Iranzo Benedito Manuel Iranzo Benedito →
Circumscripció	Albaida
Ambaixador d'Espanya als Estats Units[1]
29 de juliol de 1883 – 29 de gener de 1884
← Francisco Barea del Corral Juan Valera y Alcalá Galiano →
30 de setembre de 1892 – 2 de març de 1893
← José Felipe Sagrario Railie de Muruaga →
6 de maig de 1895 – 11 de febrer de 1898
← José Felipe Sagrario Juan Du Besu →
Ambaixador d'Espanya al Regne d'Itàlia
1903 – 1904
← Cipriano del Mazo y Gherardi Luis Polo de Bernabé Pilón →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	Partit Conservador
Premis
Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Carles III Orde del Toisó d'Or Orde de l'Àguila Vermella Legió d'Honor
Llista Diputat al Congrés dels Diputats

Enrique Dupuy de Lome y Paulín (València, 1851 - París, 1904) era un empresari, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era fill de Santiago Lluís Dupuy de Lôme i germà de Federico Dupuy de Lome y Paulín. Estudià dret a la Universitat de Madrid i el 1872 ingressà al cos diplomàtic. El 1873 fou enviat a l'ambaixada espanyola al Japó, i després fou destinat a Brussel·les, Montevideo, Buenos Aires, París i Washington DC.

Membre del Partit Conservador, mercè la seva amistat amb Francisco Silvela fou cap de llista per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1891, i fou elegit diputat. Fou ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica poc abans de la Guerra Hispano-estatunidenca, i es va veure obligat a dimitir a causa d'una carta (coneguda com a carta De Lome) que va enviar a José Canalejas, interceptada per un espia cubà i publicada al New York Journal el febrer de 1898, on desqualificava greument el president William McKinley, i que el magnat William Randolph Hearst presentà com una greu insult al poble nord-americà.^[2]

Després de guerra Silvela el nomenà subsecretari del Ministeri d'Estat i fou escollit novament diputat per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1899, tot i que no arribà a ocupar l'escó perquè fou nomenat ambaixador a Itàlia. Va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica, de l'Orde de Carles III, l'Orde del Toisó d'Or, l'Orde de l'Àguila Vermella i la Legió d'Honor.^[3]

Referències

1. De fet el seu títol oficial era encarregat de negocis (chargé d'affaires)
2. Reasoner, Harry (Narrator). (1991). The World's Political Hot Spots: The Philippines. (The Audio Classics Series) [Audio Recording]. Nashville, TN: Knowledge Products. Carmichael and Carmichael Inc.
3. Juan Manuel López de Azcona, Ignacio González Casasnovas, Esther Ruiz de Castañeda Minería iberoamericana: Biografías mineras, 1492-1892, S. 145, Juan Felipe Leal, Carlos Arturo Flores Villela, Eduardo Barraza, Anales del cine en México, 1895-1911: 1898: Primera parte. Una guerra

Bibliografia

• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.184. ISBN 9788495484802. 
• Mario G. Losano, Viaggiatori spagnoli nel Giappone occidentalizzato. Spanish travelers in Japan westernized, “Revista de Historiografía” (Madrid), 2012, n. 2, pp. 150–168.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)