Enéas Carneiro

 

Plantilla:Infotaula personaEnéas Carneiro
Imatge
(2004) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Rio Branco (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2007 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
Diputat federal de São Paulo
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, acadèmic, traductor, matemàtic, autor, metge, militar, físic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit de la Reedificació de l'Ordre Nacional Modifica el valor a Wikidata

Enéas Ferreira Carneiro (Rio Branco, Acre; 5 de novembre de 1938 — Rio de Janeiro, 6 de maig de 2007) va ser un anestesiòleg, cardiòleg, militar, matemàtic, físic, docent i polític brasiler. És considerat la major icona del conservadorisme nacionalista en el Brasil i va fundar l'extint Partit de la Reedificació de l'Ordre Nacional (PRONA).[1][2][3][4][5][6] Va ser-ne afiliat de 1989, any de la seva fundació, fins al 2006, quan va unir-se al Partit Lliberal per crear el Partit de la República, al que va pertànyer fins a la data de la seva mort.[7]

Trajectòria política

[modifica]

En la seva joventut, Carneiro es va interessar per la lectura dels textos de Friedrich Engels, esdevenint un entusiasta del socialisme científic. Segons les seves pròpies paraules, somiava amb una Unió Soviètica victoriosa de la Guerra Freda, però va deixar de ser socialista perquè «quan l'Estat pren el control dels mitjans de producció, la competència econòmica desapareix; i, satisfetes les necessitats bàsiques, la societat entra en letargia i no es desenvolupa».[8]

Va ser candidat tres vegades a la Presidència de la República (1989, 1994 i 1998) i és recordat per l'eslògan Meu nome é Enéas! ("El meu nom és Enéas!") que es repetia en la propaganda electoral televisada.[9] Després de la tercera derrota, va presentar-se al càrrec de batlle de São Paulo (2000), candidatura que tampoc va reeixir. El 2002 va ser elegit, finalment, diputat federal per l'estat de São Paulo, rebent una altíssima votació de més de 1,5 milions de vots, la major registrada fins llavors, només superada un cop.[1][10]

Va ser conegut pel seu nacionalisme, el seu conservadorisme, i l'oposició al neoliberalisme i al socialisme.[3][4][5][11][12] Les seves posicions polítiques de vegades han sigut titllades d'extrema dreta,[13][14][15] tanmateix, el mateix Enéas Carneiro va afirmar que és contrari a la classificació esquerra-dreta, afirmant que són "les dues cares de la mateixa moneda", definint-se a si mateix només com a nacionalista.[16][17][18] Fins i tot, alguns crítics van voler associar-ho a una mena de nou símbol del moviment integralista, per les similituds existents amb les opinions de l'electorat del PRONA.[19]

Posicionaments

[modifica]

En el programa especial del PRONA, el candidat va criticar l'estat mínim i la política de privatitzacions, que considerava tripijocs per transferir el patrimoni públic a una minoria privilegiada, representants del sistema financer internacional.[20][11] En aquesta línia, també es va mostrar partidari de suspendre el pagament de deute públic i de cercar aliances amb economies emergents, com Rússia, la Xina o l'Índia (anys abans de formar-se els BRICS).[21] Carneiro va defensar el dret inalienable de vaga, però va criticar aquells que vivien d'organitzar-les.[22]

Entre les polítiques conservadores que propugnava, s'hi trobava una oposició frontal a la legalització de les drogues i a la interrupció voluntària de l'embaràs.[6][23] Va afirmar que l'avortament i l'homosexualitat formaven part d'un projecte mundial neo-malthusià per reduir la natalitat.[23] Sobre la pena de mort va dir que, com a metge, es trobava en contra d'aquesta pràctica; com a polític, era partidari d'organitzar una consulta popular; mentre que com a ciutadà, la creia necessària.[24]

Pel que fa a l'exèrcit, considerava que s'havia d'augmentar significativament el nombre de soldats. No obstant, qualificava de desastrós el resultat dels vint-i-un anys de dictadura, pel que feia al creixement econòmic del país.[25] Va defensar l'obtenció de la bomba atòmica, «no per llançar-la, sinó per ser respectats» i poder «conversar en condicions d'igualtat» amb les potències militars globals.[13]

Militar, metge i mestre

[modifica]

El 1958, va iniciar els seus estudis a Rio de Janeiro, a l'Escola de Salut de l'Exèrcit. El 1959 es va formar com a sergent de tercera auxiliar d'anestesiologia, el primer de la seva promoció. El 1960, va iniciar els seus estudis en l'Escola de Medicina i Cirurgia de Rio de Janeiro, i el febrer de 1962, va iniciar els estudis universitaris de matemàtica i física. Va graduar-se en 1965 i 1968, respectivament.[26] Va llicenciar-se de l'exèrcit i va fundar un centre educatiu de preparació per l'examen d'accés a la universitat, on a més e ser-ne director, impartia lliçons de matemàtiques, física, química, biologia i llengua portuguesa.[26]

El 1969, va fer un curs d'especialització en cardiologia i més tard va enllestir-ne el mestrat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro.[26] El 1975 va elaborar el llibre O Eletrocardiograma, emprat per impartir aules durant dècades i que va ser reeditat sota el títol O eletrocardiograma: 10 anos depois.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Morre o deputado federal Enéas Carneiro» (en portuguès brasiler). G1, 06-05-2007. Arxivat de l'original el 2017-06-28. [Consulta: 17 octubre 2021].
  2. ↑ Fellet, João. «O retorno de Enéas, ícone da extrema-direita e 'herói' de Bolsonaro» (en portuguès brasiler). BBC Brasil, 07-08-2017. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 17 octubre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Lopes, Guilherme Esteves Galvão «Enéas Carneiro e o PRONA: nacionalismo e conservadorismo no Brasil pós-ditadura militar» (en portuguès). Dia-Logos: Revista Discente da Pós-Graduação em História, 10, 2, 2016. Arxivat de l'original el 2023-11-06. ISSN: 2179-121X [Consulta: 6 novembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ryff, Luiz Antonio. «Campeão da rejeição, Enéas prega moralidade» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 21-07-1998. Arxivat de l'original el 2017-03-10. [Consulta: 17 octubre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 Correa Lima, Natasha. «Nacionalista, Enéas Carneiro fez história com bordão e apenas 15 segundos na TV» (en portuguès brasiler). O Globo. Grupo Globo, 28-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 17 octubre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Saiba mais sobre a vida de Enéas» (en portuguès brasiler). Portal da Câmara dos Deputados. Cambra dels Diputats del Brasil, 06-05-2007. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 5 juny 2023].
  7. ↑ Guerreiro, Gabriela. «Prona e PL se unem e criam o Partido da República». Folha de S.Paulo. UOL, 26-10-2006. Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 17 octubre 2021].
  8. ↑ Entrevista Dr. Enéas - Programa Questão de Ordem - 1994
  9. ↑ «'Meu nome é Enéas' era bordão do deputado» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 06-05-2007. Arxivat de l'original el 2018-07-15. [Consulta: 17 octubre 2021].
  10. ↑ «Enéas é recordista de votos para a Câmara dos Deputados» (en portuguès brasiler). TV Câmara. Cambra dels Diputats del Brasil, 08-10-2002. Arxivat de l'original el 2023-11-06. [Consulta: 6 novembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Carneiro, Enéas Ferreira. Um grande projeto nacional (en portuguès brasiler). Partido de Reedificação da Ordem Nacional, 1998.  Arxivat 2023-11-06 a Wayback Machine.
  12. ↑ Dr. Enéas - Tribuna Independente - 1997 - Rede Vida
  13. ↑ 13,0 13,1 Melo, Liana «O cacareco raivoso» (en portuguès brasiler). Isto É!, 13-05-1998. Arxivat de l'original el 2007-03-12 [Consulta: 6 novembre 2023].
  14. ↑ Faria, Glauco. «Bolsonaro e a extrema-direita que quer aparecer» (en portuguès brasiler). Revista Fórum, 28-07-2015. Arxivat de l'original el 2019-09-07. [Consulta: 17 octubre 2021].
  15. ↑ «"Meu nome é Enéas": lenda da extrema-direita influenciou Bolsonaro, diz Le Monde» (en portuguès brasiler). UOL, 10-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 17 octubre 2021].
  16. ↑ Enéas em entrevista no programa Jogo do Poder - 1998 - TV Manchete - Jornalista Carlos Chagas
  17. ↑ Tosta, Wilson. «Enéas quer retomar estatais privatizadas» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 20-04-1998. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 17 octubre 2021].
  18. ↑ Caldeira Neto, Odilon. «Enéas Carneiro em dois tempos: do “voto cacareco” a um dos heróis da “nova direita”» (en portuguès brasiler). Café História, 01-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-04-19. [Consulta: 17 octubre 2021].
  19. ↑ Puls, Mauricio. «Eleitor de Enéas tem perfil conservador; Integralismo» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 28-08-1994. Arxivat de l'original el 2016-12-17. [Consulta: 17 octubre 2021].
  20. ↑ Especial PRONA - Dr. Enéas
  21. ↑ "Dr. Enéas em Brasília (2003-2006)", discurso parlamentar de 27 de março de 2003 às 16:36, p. 18-19
  22. ↑ Entrevista de Dr. Enéas no programa Roda Viva, da TV Cultura, em 1994
  23. ↑ 23,0 23,1 Dr.Enéas-Entrevista a Rede Vida-2006
  24. ↑ Entrevista Dr. Enéas Carneiro - Rio Urgente - 05/1990
  25. ↑ Gomes, Nilo Sérgio «Entrevista» (en portuguès brasiler). Tribuna da Imprensa, 09-02-1998. Arxivat de l'original el 2007-03-12 [Consulta: 6 novembre 2023].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Brasil perde Dr. Enéas Carneiro» (en portuguès brasiler). Partido da República, 06-05-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 novembre 2023].
  27. ↑ Carneiro, Eneas Ferreira. O eletrocardiograma: 10 anos depois (en portuguès). Enéas Ferreira Carneiro, 1997.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enéas Carneiro