Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez

Retrat de l'any 1997
Biografia
Naixement	14 setembre 1923 Portbou (Alt Empordà)
Mort	31 gener 2012 (88 anys) Lleó (Espanya)
Causa de mort	atac de cor
Sepultura	Canyamars
President
2002 – 2012 – Lluís Maria de Puig i Olivé →
Procurador a Corts
23 novembre 1974 – 23 desembre 1976 ← Jorge Carreras i Llansana Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Rector de la Universitat de Barcelona
1974 – 1976 ← Jorge Carreras i Llansana – Manuel Jiménez de Parga Cabrera →
Procurador a Corts
29 desembre 1969 – 29 març 1970 ← Manuel Albaladejo García – Arturo Caballero Lopez → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Rector de la Universitat de Barcelona
1969 – 1970 ← Manuel Albaladejo García – Artur Caballero i López →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Universitat de Madrid
Director de tesi	Luis García de Valdeavellano
Activitat
Camp de treball	Economia i política econòmica
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	economista, escriptor, professor d'universitat, polític
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat de Saragossa Universitat Pompeu Fabra
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia Europea de Doctors
Obra
Estudiant doctoral	Josep Fontana i Làzaro, Antón Costas Comesaña, Miquel Izard i Llorens, Ernest Lluch i Martín i Josep Jané i Solà
Família
Fills	Isabel Estapé Tous
Parents	Marian Rojas Estapé, neta
Premis
(2010)  fill predilecte de Centelles. (1995)  Premi Rei Jaume I a l'Economia (1990)  Creu de Sant Jordi (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1971)  Orde civil d'Alfons X el Savi (1963)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Legió d'Honor

Fabià Estapé i Rodríguez (Portbou, 14 de setembre de 1923 - Lleó, 31 de gener de 2012) fou un economista, polític, professor universitari català.^[1] Fou rector de la Universitat de Barcelona en dos períodes (1969-1971 i 1974-1976).

Biografia

Nasqué el 14 de setembre de 1923 a Portbou, Alt Empordà. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1946. L'any 1953 es doctorà a la Universitat Central de Madrid. El 1954 fou nomenat professor d'Història econòmica de la Universitat de Barcelona,^[2] de la qual posteriorment en fou catedràtic, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976). Durant aquest període va encarregar pintures de rectors per actualitzar la col·lecció de la galeria de la Universitat de Barcelona. Durant els seus rectorats, d'altra banda, també es publicaren nombroses obres sobre la història de la Universitat de Barcelona.^{[cal citació]}

Fou comissari adjunt del pla de desenvolupament (gener-juny del 1972), membre del Consejo Superior de Hacienda Pública (1974)^[1] i difusor de l'escola històrica i institucionalista (Galbraith).^[1] Fou professor convidat de la Universitat Pompeu Fabra. Entre 1959 i 1961, sent president Francesc Miró-Sans, fou comptable de la directiva del Futbol Club Barcelona.^[2] L'any 1979 fou distingit col·legiat d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'any 1997 fou nomenat vicepresident d'ENHER.

Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com membre del sindicat Comissions Obreres (CCOO).^[1][3] Guardonat amb la Legió d'Honor pel Govern francès i amb la Creu d'Alfons X el Savi, l'any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.^[3]

Fou autor de nombroses monografies i articles a publicacions periòdiques i realitzà nombrosos articles en premsa, així com participà en debats tertúlies a televisió i ràdio, on destacà com a bon orador, ben documentat i amb un personal sentit de l'humor.^[1]

Morí el 31 de gener de 2012 a Lleó (Espanya), als vuitanta-vuit anys, a causa d'un atac de cor.^[4][5]

Activitat econòmica

Considerat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith,^[1] el 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. Entre 1972 i 1974 fou assessor de la Comissió Consultiva que va desenvolupar el Plan de desarrollo durant el franquisme.

Obres

És autor entre altres títols:^[1]

• 1959: La quiebra de Barcelona Traction
• 1963: Las inversiones en enseñanza y el desarrollo económico
• 1971: La reforma tributaria de 1845
• 1971: 'Ensayos sobre historia del pensamiento económico. Barcelona: Ariel, 1971. Laurena Figuerola.
• 1990: Una perspectiva española
• 1999: De tots colors: memòries. Barcelona: Edicions 62. Biografies i memòries, 42., Premi Gaziel
• 2001: Vida y obra de Ildefonso Cerdá
• 2002: Agoreros y demagogos: la economía de España desde 1996 [artículos]. Barcelona: Debolsillo. ISBN 8484508323.
• 2004: El joc de viure
• 2006: Deu Grans Catalans

Publicacions

• Estapé, Fabià. Algunos comentarios a la publicación del "Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general" de Cantillón. Madrid: [s.n.], 1951.
• Estapé, Fabià. Consideraciones en torno al presente y al futuro de la economía de Aragón. S.l: s.n., 1959.
• Estapé, Fabià. Converses amb Fabian Estapé: gravacions per una biografia. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1989. ISBN 8474883938.
• Estapé, Fabià. Ensayos sobre economía española. Barcelona: Ariel, 1972. Laureano Figuerola.
• Estapé, Fabià. La Herencia que recibe el año 2000 de los investigadores económicos más destacados del siglo actual. Madrid: Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, 2000.

Referències

1. «Fabià Estapé i Rodríguez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Mor l'economista Fabián Estapé als 88 anys». Ara, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
3. «S'ha mort l'economista Fabià Estapé». Vilaweb, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
4. «El professor Fabià Estapé mor a Lleó d'un atac de cor als 88 anys». 324.cat, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
5. «Mor l'economista Fabià Estapé». El 9 Nou, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].

Enllaços externs

• Registre d'autoritat de Fabià Estapé i Rodriguez. CRAI. Universitat de Barcelona Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
• TV3.cat - Vídeo de Fabià Estapé Arxivat 2012-02-02 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Albadalejo i García	Rector de la Universitat de Barcelona 1969-1970	Succeït per: Artur Caballero i López
Precedit per: Jorge Carreras i Llansana	Rector de la Universitat de Barcelona 1974-1976	Succeït per: Manuel Jiménez de Parga Cabrera
Premis i fites
Precedit per: Joan Sardà i Dexeus	Premi Rei Jaume I d'Economia 1995	Succeït per: Juan Velarde Fuertes
Precedit per: Eduard Junyent i Subirà	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VIII 1993-2012	Succeït per: Sergio Vila-Sanjuán
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 41 1989-2012	Succeït per: Ramón Tamames Gómez