Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 abril 1869 ![]() Dunedin (Nova Zelanda) ![]() |
Mort | 13 maig 1947 ![]() Dorchester (Anglaterra) ![]() |
Sepultura | Waikanae Cemetery (en) ![]() ![]() |
Residència | Claverton (en) ![]() ![]() |
Nacionalitat | Neozelandesa |
Grup ètnic | Neozelandesos ![]() |
Formació | Columba College (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | París Londres Manchester Corfe Castle (en) ![]() Wellington Saint Ives ![]() |
Ocupació | pintora, dissenyadora, artista ![]() |
Gènere | Paisatge i natura morta ![]() |
Moviment | Art modern ![]() |
Alumnes | Hannah Ritchie, Edith Marion Collier, Edith W Woodhouse (en) ![]() ![]() ![]() |
Família | |
Pare | William Mathew Hodgkins ![]() |
Germans | Isabel Jane Field ![]() |
![]() ![]() |
Frances Mary Hodgkins (Dunedin, Nova Zelanda, 28 d'abril de 1869 - Dorchester, Anglaterra, 13 de maig de 1947) fou una pintora neozelandesa activa principalment a la Gran Bretanya, on s'establí a partir del 1913. Visqué també a París, Florència, Tànger o els Països Baixos.[1][2][3]
Era filla de l'australiana Rachel Owen Parker[4] i de William Matthew Hodgkins (1833-1898), pintor afeccionat que emigrà d'Anglaterra el 1859 i que va tindre un paper important en el desenvolupament de la vida artística a la ciutat de Dunedin, a Nova Zelanda. El seu pare li ensenyà la tècnica de l'aquarel·la i no va començar a pintar a l'oli fins al 1915. Fins llavors, l'obra de Hodgkins havia estat convencional, però gradualment va desenvolupar un estil personal, influït per Matisse i Dufy en els colors brillants, que en la dècada del 1930 la va situar entre els millors artistes d'avantguarda pintant, sobretot, paisatges i natures mortes.[1]
Fou escollida per a representar la Gran Bretanya a la 22a Biennal de Venècia i el 1942 li fou concedida una pensió en reconeixement dels seus serveis a l'art.[5]
El 22 de març del 1947, unes setmanes abans del seu 78è aniversari, Frances Hodgkin, esgotada física i psíquicament per la guerra europea, fou ingressada a Herrison House, un hospital psiquiàtric a prop de Dorchester (Dorset) a causa d'una malaltia terminal i va morir poc menys de dos mesos després, el 13 de maig del 1947. Fou incinerada a Weymouth (Dorset) el 17 de maig i les seues cendres foren retornades a Nova Zelanda, concretament al cementiri de Waikanae (a 60 quilòmetres al nord de Wellington).[4][6]