Francisco Vallejo Pons

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Vallejo Pons

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
es Castell (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat Illes Balears
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Membre de
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1996)
Gran Mestre Internacional (1999) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.724 (2011)<
Identificador FIDE2205530 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
2000Olimpíada d'escacs de 2000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1999)
Campió del món Sub-18 (2000)
5 cops Campió d'Espanya
Lloc webwww.gmvallejo.com
FIDE: 2205530 ChessGames: 49085 365Chess: Francisco_Vallejo_Pons Chess.com: francisco-vallejo-pons OlimpBase homes: 1vxpjnpn
Facebook: francisco.vallejopons X: chessidharta Modifica el valor a Wikidata

Francisco Vallejo Pons (Es Castell, Menorca, 21 d'agost de 1982) és un jugador d'escacs menorquí, el més fort jugador de tots els temps nascut a Espanya[1][2] i habitual número 1 del rànquing espanyol (durant alguns anys número 2 estatal després de la nacionalització del russo-letó Aleksei Xírov). El 1999 li fou atorgat el títol de Gran Mestre, essent el més jove de l'Estat espanyol en rebre aquest títol amb només 16 anys.

A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2022, hi tenia un Elo de 2710 punts, cosa que en feia el jugador número 1 de l'estat espanyol, i el 29è millor jugador del rànquing mundial.[3] El seu màxim Elo va ser de 2724 punts, a la llista de juliol de 2011 (posició 21 al rànquing mundial).[4]

Resultats destacats en competició

[modifica]

Els primers anys de carrera

[modifica]

El 1998, amb només 15 anys, fou subcampió d'Espanya rere el català Miquel Illescas, a Linares.

Vallejo fou un prodigi dels escacs, assolint el títol de GM el 1999, a l'edat de 16 anys i 9 mesos,[2] cosa que en fa el 20è jugador més jove del món que mai hagi esdevingut Gran Mestre.[5] L'any 2000, aconseguí el subcampionat d'Europa Sub-20 a Avilés, i aquell mateix any es proclamà Campió del món sub-18, a Orpesa;[6] caldria esperar divuit anys per tal que un altre espanyol guanyés un mundial per edats: Pedro Ginés el 2018.[7] Guanyà, a més, l'obert d'escacs de Palma.

Jugador d'elit

[modifica]

Després d'haver estat un dels millors jugadors del món en edat júnior, Vallejo va entrar al Top-100 mundial l'any 2001, i s'hi ha mantingut de forma continuada des de llavors.[8] El gener de 2005 va arribar a ocupar la 18a posició mundial, amb un Elo de 2686 punts.[9]

El 2001 va vèncer al torneig Memorial Capablanca a l'Havana.[2] El 2002 fou novament subcampió d'Espanya, a Ayamonte (Huelva) rere Aleksei Xírov,[10] i va guanyar el torneig de Dos Hermanas. Va participar en el Campionat del món de la FIDE de 2002, on després de superar en primera ronda en Stanislav Sàvtxenko, fou eliminat en segona ronda per Emil Sutovsky.[11]

Va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, on tingué una bona actuació; tot i que perdé en vuitens de final contra el campió del torneig Levon Aronian, aconseguí ser finalment 12è, a només dues posicions de les places (10) que donaven accés al Torneig de Candidats.[12][13][14]

Paco Vallejo, el 2011

El 2006 va ser un gran any per Vallejo: va guanyar el torneig Young Master World Chess, mundial oficiós sub-24, per davant de Ruslan Ponomariov. El 25 de febrer del mateix any, aconseguí vèncer el campió del món, el búlgar Vesselín Topàlov en 56 moviments amb negres al Torneig d'elit de Linares-Morelia, una partida que va rebre el premi de bellesa del torneig.[15] Aquell mateix any, Vallejo col·laborà com a analista amb Topàlov en el seu enfrontament amb el rus Vladímir Kràmnik en la lluita pel títol mundial que acabà amb el cisma als escacs.[16][17] També el 2006 empatà al primer lloc amb Ruslan Ponomariov al torneig de Cuernavaca, Mèxic. El mateix any 2006 es proclamà per primer cop campió d'Espanya absolut, a León,[18] tot superant a la final en Salvador Del Río Angelis per un resultat de 1½-½[19]

El 2008, empatà al segon lloc amb Vladímir Malakhov, rere Krishnan Sasikiran, a la 18a edició del Torneig Internacional de Pamplona.[20]

El 2009, a Cala Major, Palma, guanyà el seu segon Campionat d'Espanya absolut, per davant de Josep Manuel López,[21][22][23][24] i acabant imbatut, amb 8 punts de 9 possibles (+7 =2).[25] Fou subcampió al Campionat d'Espanya de 2010; Vallejo liderava la competició a la novena i última ronda, però no va poder passar de les taules, i va veure com finalment Miquel Illescas es proclamava campió.[26]

Degut als seus bons resultats esportius, el 2009 el conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, Mateu Cañellas, signà un contracte de patrocini entre la Fundació Illesport i Paco Vallejo, corresponent a la temporada 2009.[27]

El gener de 2011, fou segon al Torneig de Cap d'Any de Reggio Emilia, un Categoria XVIII, empatat a punts amb el campió, Vugar Gaixímov.[28] L'abril de 2011 empatà als llocs 2n-5è al fort Festival de Nakhchivan, a l'Azerbaidjan, amb Aleksandr Ipàtov, Zoltán Almási, i Ivan Sokolov (el campió fou Anton Kórobov).[29]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[30][31] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Lázaro Bruzón (1½-2½).[32]

En contrast amb les Grand Slam Masters Finals dels darrers anys, els organitzadors decidiren de tornar a un torneig a doble volta de sis jugadors, sense cap torneig especial de classificació. La primera meitat del torneig es jugà a São Paulo entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre, i la segona meitat a Bilbao entre el 5 d'octubre i l'11 d'octubre.

Entre setembre-octubre de 2011 participà en la Grand Slam Masters Final a Bilbao, on participaven els millors del món, i on tingué una actuació raonable, malgrat quedar en darrera posició.[33]

El març de 2012 fou 8è al Campionat d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària) (el campió fou Dmitri Iakovenko).[34][35] Fou sisè al Campionat d'Europa d'escacs individual de 2013 a Legnica, Polònia, empatat amb altres jugadors amb 8 punts d'11 possibles (el campió fou Oleksandr Moissèienko).[36][37]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[38] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Le Quang Liem 1½-2½.[39]

El setembre de 2014 es proclamà per tercer cop en la seva carrera campió d'Espanya absolut, a Linares, en un torneig que fou el més fort d'aquest tipus de la història.[40][41]

El febrer del 2015 fou 2-5è a l'Obert de Moscou amb 7 punts de 9 empatat amb Tigran L. Petrossian, Anton Kórobov i Vladislav Artémiev (el campió fou Ernesto Inàrkiev).[42] El setembre de 2015 revalidà el títol de campió d'Espanya absolut a Linares amb 7 punts de 9 partides i en tenir millor desempat que David Antón i Mikel Huerga.[43]

El maig 2016 fou 3-5è (cinquè en el desempat) del Campionat d'Europa individual, a Đakovica (Kosovo), amb 8 punts d'11, els mateixos punts que Baadur Jobava i David Navara (el campió fou Ernesto Inàrkiev).[44] L'agost de 2016 revalidà el títol de campió d'Espanya liderant la classificació en solitari amb 7½ punts.[45]

El març de 2018 es va fer públic que estava molt afectat per un conflicte amb la hisenda espanyola, que li reclamava més de mig milió d'euros derivats d'unes apostes al pòquer en línia que havia fet el 2011. Això li va fer retirar-se del Campionat d'Europa de 2018,[46] celebrat a Batumi, i que va guanyar Ivan Šarić.[47]

El novembre de 2019 empatà als llocs 1r-7è, tot i que acabà segon pel desempat, al campionat d'Espanya absolut a Marbella (el campió fou Aleksei Xírov).[48][49] L'agost de 2021 fou tercer al campionat d'Espanya (el campió fou Eduardo Iturrizaga).[50]

Participació en competicions internacionals per equips

[modifica]

Vallejo ha participat, representant Espanya, en quatre Campionats d'Europa per equips entre els anys 2001 i 2009 (amb un total de 24,5 punts de 36 partides, un 68,1%). Hi ha obtingut dues medalles individuals: medalla d'or al segon tauler (edició de 2003), i medalla d'argent al segon tauler (edició de 2009).[51]

També ha participat, representant Espanya, en cinc Olimpíades d'escacs entre els anys 2000 i 2008 (amb un total de 36 punts de 57 partides, un 63,2%).[52] Hi ha aconseguit una medalla d'argent per la seva actuació individual en el segon tauler de l'equip espanyol a l'edició de 2008.[53]

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[54] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv. 		Posició
equip
2000 XXXIV Olimpíada Istanbul 2554 2n 10 3 3 4 45,0% 78 23
2002 XXXV Olimpíada Bled 2635 1r 12 5 3 4 54,2% 52 19
2004 XXXVI Olimpíada Calvià 2678 2n 12 7 3 2 70,8% 8 10
2006 XXXVII Olimpíada Torí 2666 2n 12 4 7 1 62,5% 24 10
2008 XXXVIII Olimpíada Dresden 2664 2n 11 7 4 0 81,8% Medalla de plata 10
Taula de participacions en Campionats d'Europa per equips
Any Europeu[55] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv. 		Posició
equip
2001 XIII Europeu per equips Lleó 2630 2n 9 5 3 1 72,2% 4 7
2003 XIV Europeu per equips Plòvdiv 2662 2n 9 4 4 1 66,7% Medalla d'or 7
2007 XVI Europeu per equips Heraklion 2660 2n 9 4 5 0 72,2% Medalla de plata 11
2009 XVII Europeu per equips Novi Sad 2696 2n 9 3 5 1 61,1% 6 6

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Francisco Vallejo Pons» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 23 desembre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Francisco Vallejo Pons: Nota biogràfica» (en anglès). gibraltarchesscongress.com, 2010. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 23 desembre 2014].
  3. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 2 agost 2022].
  4. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Francisco Vallejo Pons «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 19 novembre 2011].
  5. ↑ «Chess Prodigies». Chess.ac. [Consulta: 8 juliol 2009]. (anglès)
  6. ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 5 febrer 2014].
  7. ↑ Boyero, Jesús «EL zaragozano Pedro Ginés, campeón del mundo sub-14 de ajedrez». Marca, 30-10-2018 [Consulta: 18 abril 2020].
  8. ↑ «Arxiu de llistes d'Elo, Top-100 de la FIDE». Fide.com. [Consulta: 7 setembre 2010].
  9. ↑ «Arxiu de llistes d'Elo, Top-100 de la FIDE de gener 2005». Fide.com, 01-01-2005. [Consulta: 7 setembre 2010].
  10. ↑ Campionat d'Espanya de 2002 al lloc web de la Federació Sevillana. (castellà)
  11. ↑ Weeks, Mark. «World Chess Championship 2001-02 FIDE Knockout Matches» (en anglès). Mark-Weeks.com. [Consulta: 19 novembre 2011].
  12. ↑ Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  13. ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  14. ↑ The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
  15. ↑ «Super GM Linares-Morelia». ChessBase. [Consulta: 8 juliol 2009]. (anglès)
  16. ↑ Avui, 22 de setembre del 2006, Es busca el campió de la reunificació Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Un rey ruso, peones españoles» (en castellà). ABC (diari), 28-10-2006. [Consulta: 18 març 2011].
  18. ↑ Torneig celebrat a l'Hotel Conde Luna de León, del 22 al 30 de novembre, en dos grups per sistema lliga a una volta. Els dos primers de cada grup es classificaren per a les semifinals, per sistema KO. «Vallejo e Illescas, primeros cabezas de serie del Campeonato de España» (en castellà). Marca.com, 02-11-2006. [Consulta: 11 abril 2010].
  19. ↑ Reportatge i classificacions del Campionat d'Espanya de 2006 Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine. a The Week In Chess núm 630. (anglès)
  20. ↑ «XVII Torneig Internacional de Pamplona 2008: Classificació i partides» (en anglès). Chessgames.com, 2008. [Consulta: 28 abril 2011].
  21. ↑ ChessBase:: Entrevista a Francisco Vallejo, campió d'Espanya 2009 [Consulta 01 desembre 2009] (castellà)
  22. ↑ FEDA:: Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine. Classificació final al lloc web de la FEDA [Consulta 7 setembre 2010] (castellà)
  23. ↑ ChessResults:: Dades del torneig [Consulta 01 desembre 2009]
  24. ↑ Partida de Paco Vallejo al Campionat d'Espanya, 01/10/2009 Article a El País (castellà)
  25. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  26. ↑ «Reportatge fotogràfic i classificació final del Campionat d'Espanya de 2010» (en castellà). chessbase.com, 13-09-2010. [Consulta: 27 setembre 2010].
  27. ↑ «El conseller Cañellas ha signat un conveni de patrocini amb els Grans Mestres Internacionals d'escacs, Monica Calzetta i Paco Vallejo i la waterpolista Blanca Gil». deportebalear.com, 01-12-2009. [Consulta: 11 abril 2011].
  28. ↑ Crowther, Mark. «Gashimov wins Reggio on tie-break from Vallejo» (en anglès). The Week in Chess, 06-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-30. [Consulta: 24 maig 2011].
  29. ↑ «Korobov wins Nakhchivan Open» (en anglès). chessvibes.com, 04-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 20 novembre 2011].
  30. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  31. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  32. ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  33. ↑ «Anand, Carlsen, Aronian, Nakamura, Ivanchuk and Vallejo will contest the Masters Final | Bilbao Chess Masters Final 2011». Bilbaofinalmasters.com. [Consulta: 30 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  35. ↑ «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  36. ↑ Mark Crowther. «14th European Individual Championships 2013» (en anglès), 16-05-2013. [Consulta: 28 gener 2014].
  37. ↑ «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 28 gener 2014].
  38. ↑ En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  39. ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
  40. ↑ García, Leontxo. «Vallejo, campió el 2014» (en castellà). chessbase.com, 03-09-2014. [Consulta: 6 octubre 2014].
  41. ↑ «Vallejo, campió d'Espanya» (en castellà). El País, 03-09-2014. [Consulta: 6 octubre 2014].
  42. ↑ «Ernesto Inarkiev convincing in Moscow Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  43. ↑ «Vallejo y Vega, campeones de España 2015». chessbase.com. [Consulta: 7 setembre 2015]. (castellà)
  44. ↑ «17th European Individual Chess Championship». chess-results.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  45. ↑ «LXXXI Campeonato de España Individual Absoluto». feda.org. [Consulta: 14 agost 2016].
  46. ↑ «El desgarrador mensaje del número uno español de ajedrez, hundido por Hacienda y por el póker». La Vanguardia [Consulta: 23 març 2018].
  47. ↑ McGourty, Colin «Ivan Saric wins 2018 European Championship» (en anglès). chess24.com, 29-03-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  48. ↑ «Candelario, sexto en el Campeonato de España Individual Absoluto y Femenino de Ajedrez» (en castellà). RegiónDigital.com, 25-11-2019 [Consulta: 4 desembre 2019]. Arxivat 4 de desembre 2019 a Wayback Machine.
  49. ↑ «Campionat d'Espanya absolut i femení de 2019». info64.org. [Consulta: 24 novembre 2019].
  50. ↑ Martín Bellón, Federico «Iturrizaga y Sabrina Vega, campeones de España de Ajedrez 2021». diari ABC, 25-08-2021 [Consulta: 24 desembre 2021].
  51. ↑ Olimpbase:: Fitxa de Francisco Vallejo Pons Competicions per equips [Consulta 8 de setembre de 2010]
  52. ↑ Olimpbase:: Fitxa de Francisco Vallejo Pons Competicions per equips [Consulta 8 de setembre de 2010]
  53. ↑ Olimpbase:: Fitxa de l'equip espanyol: Olimpíada de Dresden, 2008 [Consulta 8 de setembre de 2010]
  54. ↑ OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
  55. ↑ OlimpBase :: Base de dades de competicions per equips d'escacs (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Vallejo Pons
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 23 gener 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Francisco Vallejo Pons a «chessmetrics.com». [Consulta: 23 gener 2010]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Dmitri Kókarev 		Campió del món Sub-18
2000 		Succeït per:
Dmitri Iakovenko
Precedit per:
Miquel Illescas Córdoba 		Campió d'Espanya absolut
2006 		Succeït per:
Miquel Illescas Córdoba
Precedit per:
David Lariño Nieto 		Campió d'Espanya absolut
2009 		Succeït per:
Miquel Illescas Córdoba
Precedit per:
Iván Salgado López 		Campió d'Espanya absolut
2014-2016 		Succeït per:
Iván Salgado López