Gempylus serpens

Gempylus serpens

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	16509126
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Gempylidae
Gènere	Gempylus
Espècie	Gempylus serpens Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims	Gempylus coluber (Cuvier, 1832) Gempylus ophidianus (Poey, 1860) Lemnisoma thyrsitoides (Lesson, 1831)[1]

Gempylus serpens és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Gempylus.^[2]

Descripció

• Pot arribar a fer 100 cm de llargària màxima (normalment, en fa 60).
• Cos allargat, força comprimit i de color marró fosc. Totes les aletes són de color marró fosc amb les vores més fosques encara.
• Boca grossa amb dents semblants a ullals.
• 27-33 espines i 10-14 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 10-12 radis tous a l'anal.
• 48-55 vèrtebres.
• Té dues línies laterals, les quals tenen llur origen per sota de la primera espina de l'aleta dorsal: la superior segueix el contorn dorsal del cos fins a l'extrem de la base de l'aleta dorsal.^[3][4]

Reproducció

Els mascles assoleixen la maduresa sexual en assolir els 43 cm de longitud i les femelles els 50.^[5] Les larves i els ous són pelàgics.^[6][3]

Alimentació

Menja peixos, cefalòpodes i crustacis.^[7]

Depredadors

És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus),^[8] Alepisaurus ferox (a les illes Hawaii),^[9] Istiophorus albicans (al Brasil), el marlí blau (Makaira nigricans) (Brasil), Tetrapturus albidus (Brasil), Tetrapturus pfluegeri (Brasil), la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus), el nodi comú (Anous stolidus) (als Estats Units), el xatrac fosc (Sterna fuscata) (Estats Units) i el dofí de Fraser (Lagenodelphis hosei) (a les illes Filipines).^{[10][11][12][13][14][15][16]}

Hàbitat

És un peix marí, pelàgic-oceànic i oceanòdrom^[17] que viu entre 0-600 m de fondària^[18] i entre les latituds 42°N-40°S i 180°W-180°E.^[19] Els adults migren a la superfície durant la nit, mentre que els joves i les larves romanen a prop de la superfície durant el dia.^[19][3]

Distribució geogràfica

Es troba als mars i oceans tropicals i subtropicals.^[3]

Ús comercial

Es comercialitza congelat i assecat. No és consumit en cru.^[7][20]

Observacions

És inofensiu per als humans i de costums solitaris.^[19][3]

Referències

Il·lustració de Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent de l'any 1804 mostrant un exemplar de Gempylus serpens entre altres dues espècies pescades a l'Atlàntic.

1. Catalogue of Life (anglès)
2. The Taxonomicon (anglès)
3. FishBase (anglès)
4. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
5. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
6. Parin, N.V., 1986. Gempylidae. P. 967-973. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
7. Nakamura, I., 1995. Gempylidae. Escolares. P. 1106-1113. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
8. Gibbs, R.H. Jr. i B.B. Collette, 1959. On the identification, distribution, and biology of the dolphins, Coryphaena hippurus and Coryphaena equiselis. Bull. Mar. Sci. Gulf Caribb. 9(2):117-152.
9. Moteki, M., K. Fujita i H. Kohno, 1993. Stomach contents of longnose lancetfish, Alepisaurus ferox, in Hawaiian and central equatorial Pacific waters. J. Tokyo Univ. of Fish. 80(1):121-137.
10. Dolar, M.L.L., W.A. Walker, G.L. Kooyman i W.F. Perrin, 2003. Comparative feeding ecology of spinner dolphins (Stenella longirostris) and fraser's dolphins (Lagenodelphis hosei) in the Sulu sea. Mar. Mamm. Sci. 19(1):1-19.
11. FishBase (anglès)
12. Hensley, V.I. i D.A. Hensley, 1995. Fishes eaten by sooty terns and brown noddies in the Dry Tortugas, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(3):813-821.
13. Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.
14. Kornilova, G.N., 1980. Feeding of yellowfin tuna, Thunnus albacares, and Bigeye tuna, Thunnus obesus, in the Equatorial zone of the Indian ocean. J. Ichthyol. 20(6):111-119.
15. Matthews, F.D., D.M. Damkaer, L.W. Knapp i B.B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p.
16. Romanov, E.V. i V.V. Zamorov, 2007. Regional feeding patterns of the Longnose Lancetfish (Alepisaurus ferox, Lowe, 1833) of the Western Indian Ocean. Western Indian Ocean J. Mar. Sci. 6(1):37-56.
17. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
18. Cervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p.
19. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
20. Titcomb, M., 1972. Native use of fish in Hawaii. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• AQUATAB