Gustavo Serena

Plantilla:Infotaula personaGustavo Serena

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1970 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0784988 Allocine: 19248 Allmovie: p357225 TMDB.org: 1157071
Find a Grave: 110933823 Modifica el valor a Wikidata

Gustavo Serena (Nàpols, 5 d'octubre de 1881 – Roma, 16 d'abril de 1970) va ser un actor i director cinematogràfic de nacionalitat italiana, actiu en l'època del cinema mut.[1][2]

Biografia

[modifica]

Nascut en Nàpols, Itàlia, en el si d'una família aristocràtica, es va iniciar en el teatre en 1899 debutant al Teatre Manzoni de Roma. Va militar com a actor «amorós» en companyies teatrals d'una certa importància, com les de Giovanni Emanuel i Ferruccio Garavaglia, fins a 1911, any en què va ser contractat per la productora cinematogràfica Film d'Arte Italiana.

En 1912 es va consolidar completament al cinema (en el qual s'havia iniciat en 1909 com a comparsa), interpretant el seu primer paper protagonista a Romeo e Giulietta, mentre que a l'any següent va treballar a Quo vadis?. També va actuar per als estudis Cinemes, i en 1914 va passar a Pasquali Film, productora de Torí.

En 1915 va ser contractat per la casa Caesar Film com primer actor i director artístic. En aquests estudis romans va ser intèrpret i director de moltes pel·lícules, sobretot Assunta Spina, en la qual actuava la diva Francesca Bertini. Serena també va treballar amb altres importants actrius de l'època, entre elles Olga Benetti, Leda Gys, Tilde Kassay i Anna Fougez.

Altres importants actuacions seves van ser La signora dalle camelie (1915), Fedora (1916), Il processo Clémenceau (1917), Tosca (1918) i Dora o le spie (1919).

Passats els anys 1920, a causa de la crisi productiva del cinema italià, l'activitat cinematogràfica de Serena va estar més limitada. Va rodar dos films a Alemanya, Sterbende Völker - 2. Brennendes Meer i Sterbende Völker - 1. Heimat in Not, ambdós el 1922 i dirigits per Robert Reinert, també va treballar en una producció estatunidenca, The White Sister (1923), sota direcció de Henry King.

En 1929 va tornar a treballar en la direcció amb el film Zappatore, dirigint la seva última pel·lícula i única sonora, Zaganella e il cavaliere, el 1932, ccinta d'escàs relleu. En anys següents van disminuir les seves aparicions en la pantalla gran, encara que ocasionalment va treballar com a director de producció.

A partir de 1939 es va retirar a la seva vida privada, i en els primers anys 1940 va dirigir una lleteria. Va tornar al cinema en 1949, encara que fent papers marginals com extra o actor de caràcter, participant en films com I soliti ignoti (1958) i Don Camillo monsignore ma non troppo (1961).

Gustavo Serena va morir el 1970 a Roma, Itàlia.

Filmografia parcial

[modifica]

Actor

[modifica]

Director i actor

[modifica]

Director

[modifica]

Director de producció

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gustavo Serena al BFI
  2. ↑ «Gustavo Serena». MyMovies. [Consulta: 1r desembre 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • G. Canova - Le garzantine: Cinema - Milano, Garzanti, 2008, ISBN 881150516X.
  • R. Poppi - I registi: dal 1930 ai giorni nostri - Roma, Gremese, 2002, ISBN 8884401712.