Hazebrouck pertanyia al comtat de Flandes durant l'alta Edat Mitjana. Les primeres mencions a la vila apareixen al segle x, tot i que la llegenda local situa l'origen de la ciutat en temps de Dagobert I, dos segles abans, quan Sant Elogi va venir a evangelitzar la regió.
Al segle xvi la ciutat fou cremada en diverses ocasions, en el marc de les guerres entre espanyols i francesos pels Països Baixos espanyols. La pesta matà gran part de la població, que va emigrar massivament. El 1678, fou definitavament annexada a França i començà de l'ocàs de la llengua neerlandesa, avui només parlada per a la gent gran.
Nous incendis van arrasar les cases, fetes amb sostres de palla, durant la Revolució Francesa. Encara el 1917, els bombardejos alemanys van destruir part dels edificis reconstruïts. El 1941 va ser novament bombardejada, aquest cop per l'aviació anglesa. Fins al 1995 no va poder acabar-se la restauració de l'església gòtica i de moltes de les cases particulars.
Com altres ciutats veïnes, Hazebrouck té diversos gegants, famosos per participar en la Quarta Croada, segons la tradició. Surten en processó per Quaresma.
Destaquen els monuments neoclàssics que van sobreviure a les guerres mundials, com el museu dels agustins o l'ajuntament, ideat per Napoleó.