Iefim Hèl·ler

Iefim Hèl·ler

Nom original	(ru) Ефим Петрович Геллер
Biografia
Naixement	8 març 1925 Odessa (Ucraïna)
Mort	17 novembre 1998 (73 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Peredélkino
Nacionalitat	Unió Soviètica Ucraïna
Formació	Universitat d'Odessa
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica Rússia
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1949) Mestre Internacional d'escacs (1951) Gran Mestre Internacional (1952)
Punts Elo (màx.)	2.620 (1976)<
Participà en
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
1970	Olimpíada d'escacs de 1970
1968	Olimpíada d'escacs de 1968
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1956	Olimpíada d'escacs de 1956
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
1952	Olimpíada d'escacs de 1952
Premis
Orde de la Insígnia d'Honor  Medalla pel Servei de Combat  Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Orde de l'Amistat dels Pobles  Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe  Mestre emèrit d'esports de l'URSS

Iefim Pètrovitx Hèl·ler (en rus: Ефим Петрович Геллер, en ucraïnès Юхим Петрович Геллер); 8 de març de 1925 - 17 de novembre de 1998), fou un jugador d'escacs jueu ucraïnès, que va desenvolupar la major part de la seva carrera sota bandera soviètica. Ostentava el títol de Gran Mestre, i fou un dels millors jugadors del món en el cim de la seva carrera. Va guanyar el Campionat de l'URSS dos cops (1955 i 1979) i fou Candidat al Campionat del món en sis ocasions (1953, 1956, 1962, 1965, 1968, i 1971). Guanyà també quatre cops el Campionat d'Ucraïna (els anys 1950, 1957, 1958, i 1959) empatà al primer lloc al Campionat del món sènior el 1991, (el campió fou Vassili Smislov) i el guanyà en solitari el 1992.^[1]

Hèl·ler fou també entrenador dels campions del món Borís Spasski i Anatoli Kàrpov, i també va escriure sobre escacs.^[2]

Resultats destacats en competició

El 1952 participà en l'Interzonal de Saltsjöbaden, on hi fou 4t (el guanyador fou Aleksandr Kótov).^[3][4] Això li va servir per classificar-se pel Torneig de Candidats de Zuric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 7è (el guanyador fou Vassili Smislov).^[5] El 1956 participà en el Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1957, on hi acabà en 7a posició.^[6]

Notes i referències

1. Weeks, Mark. «Historial de guanyadors del Campionat del món sènior» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 10 novembre 2011].
2. Hèl·ler publicà Za Shakhmatnoi Doskoi (1962), que contenia una curta autobiografia, i cinc de les seves partides. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1987, p. 127. ISBN 0-19-281986-0. 
3. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 març 2014].
4. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 març 2014].
5. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 març 2014].
6. Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.

Enllaços externs

• Crowther, Mark. «Yefim Petrovich Geller 1925–1998» (en anglès). The Week In Chess 211, London Chess Center, 23-11-1998. Arxivat de l'original el 2008-09-16. [Consulta: 9 novembre 2011].

Títols
Precedit per: Isaac Lipnitskij	Campió d'Ucraïna 1950	Succeït per: Anatolij Bannik
Precedit per: Isaac Lipnitsky	Campió d'Ucraïna 1957-59	Succeït per: Leonid Stein
Precedit per: Vassili Smislov	Campió del món sènior 1992	Succeït per: Mark Taimànov