Izraïl Moisséievitx Gelfand

Izraïl Moisséievitx Gelfand

Nom original	(ru) Израиль Моисеевич Гельфанд (yi) ישׂראל געלפֿאַנד (uk) Ізраїль Мойсейович Гельфанд
Biografia
Naixement	20 agost 1913 ^(Julià) Okny (Ucraïna)
Mort	5 octubre 2009 (96 anys) New Brunswick (Nova Jersey)
Sepultura	Cementiri Floral Park ^40° 23′ 50″ N, 74° 30′ 02″ O / 40.39719°N,74.500634°O / 40.39719; -74.500634
Formació	Universitat Estatal de Moscou (1932–1938)
Tesi acadèmica	Абстрактные функции и линейные операторы  (1935 )
Director de tesi	Andrei Kolmogórov
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, àlgebra, topologia, teoria d'equacions diferencials, teoria de la probabilitat, anàlisi numèrica, matemàtiques, biologia, pedagogia, teoria de grups i teoria de la representació
Ocupació	matemàtic, biòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Rutgers (1990–) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1990–1990) Universitat Harvard (1989–1990) Universitat Estatal de Moscou (1941–1989) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1935–1941) Institut Steklov de Matemàtiques Institut Kéldix de Matemàtiques Aplicades
Membre de	Acadèmia del Japó (membre honorari) (1989–) Accademia Nazionale dei Lincei (1988–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1984–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1977–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1976–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1974–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1970–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1964–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1953–)
Professors	Andrei Kolmogórov
Alumnes	David Kajdan, Màxim Kontsevitx, Eugene Dynkin, Ilya Piatetski-Shapiro, Georgy Adelson-Velsky, Felix Berezin, Joseph Bernstein, Alexei Gvishiani, Andrei Zelevinski, Aleksandr Kiríl·lov, Victor Lidskii, Albert Moltxanov, Vladimir Retakh, Endre Szemerédi, Yakov Khurgin, Mikhail Tsetlin ^(en) , Georgi Shilov, Emmanuel Schnol, Yuli Shreider i Alexander Abramov
Obra
Obres destacables teorema de Gelfand-Mazur equació de Liouville-Bratu-Gelfand parell de Gelfand Representació de Gelfand teorema de Gelfand-Naimark anell de Gelfand
Estudiant doctoral	Georgy Adelson-Velsky, Joseph Bernstein, Endre Szemerédi, Andrei Zelevinski, Felix Berezin, Aleksandr Kiríl·lov, Georgi Shilov, Alexander Gontxarov, Victor Lidskii, Albert Moltxanov, Vladimir Retakh, Yuli Shreider, Vitali Ditkin, Emmanuel Schnol, Maxim Zyskin, Tanya Khovanova, Juan Carlos Álvarez-Paiva, Mikhail Smirnov, Mikhail Fedoryuk, Vladímir Borovikov, Leonid Diky, Valentin Krinsky, Valentina Golubeva, Alexei Gvishiani, Yakov Khurgin, Alexander Abramov i Mikhail Tsetlin ^(en)
Família
Fills	Sergej Izrailevič Gelʹfand, Vladimir I. Gelfand
Parents	Mikhail Gelfand, net
Premis
(2005)  Premi Steele a la trajectòria (1994)  Beques MacArthur (1989)  Premi Kyoto de ciències bàsiques (1980)  Medalla Wigner (1978)  Premi Wolf en Matemàtiques (1975)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1975)  doctor honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie (1963, 1983)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1961)  Premi Lenin (1954, 1956, 1973)  Orde de Lenin (1953)  Orde de la Insígnia d'Honor (1951, 1953)  Premi Stalin  doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala  Premi Wolf  Premi Stalin, 2n grau  Premi Estatal de la Federació Russa  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  doctor honoris causa per la Universitat Harvard  Premi Leroy P. Steele
Lloc web	israelmgelfand.com

Izraïl Moisséievitx Gelfand (rus: Израиль Моисеевич Гельфанд) (Okny, 20 d'agost de 1913 ^(Julià) - New Brunswick, 5 d'octubre de 2009), també conegut com a Israel Gelfand, va ser un matemàtic que va contribuir de manera substancial en diferents branques entre elles teoria de grups, teoria de representació, àlgebra lineal, etc. Gélfand va ensenyar durant molts anys a la Universitat Estatal de Moscou, Unió Soviètica i a la Universitat Rutgers, als Estats Units d'Amèrica. Va ser guanyador de premis i honors incloent l'Orde de Lenin i el Premi Wolf. Va ser un membre de la Royal Society.

Biografia

Va néixer en una família jueva a Okny, Kherson de l'Imperi rus (ara Okny, Ucraïna).

Va realitzar treballs de postgrau a la Universitat Estatal de Moscou, on el seu assessor va ser Andrei Kolmogórov.

Va ser considerat per molts com la principal figura de l'escola soviètica de la matemàtica, i ha exercit una enorme influència en el camp tant a través de les seves pròpies obres i les dels seus alumnes. Va dictar un famós seminari a la Universitat Estatal de Moscou. El 1935, va defensar la tesi: Funcions abstractes i operadors lineals.

El 1990 va emigrar als EUA i va ser considerat un visitant distingit en la càtedra del Dte. de matemàtica a la Universitat Rutgers a Nova Jersey, on va ser membre associat de la facultat.

Era el seu fill el matemàtic Serguei Guelfand. Entre els seus alumnes figuren els matemàtics Endre Szemerédi i Aleksandr Kirílov.

Les memòries d'I.Gelfand es compilen a la pàgina especial creada per la seva família.^[1]

Treball

Va ser conegut per diverses recerques, entre elles:

• La representació Guelfand en la teoria d'àlgebra de Banach
• El Teorema Guelfand–Naimark (amb Mark Naimark)
• La construcció Guelfand-Naimark-Segal (amb Mark Naimark i Irving Segal)
• La teoria de representació dels grup de Lie complexos clàssics
• Contribucions a la teoria de mòdul de Verma en la teoria de representació d'àlgebra semisimple de Lie (amb I.N. Bernstein i S.I. Guelfand)
• La teoria de representació de grups clàssics.

Influència fora de la matemàtica

La base Guelfand-Tsetlin (també en comú l'ortografia Zetlin) és un àmpliament utilitzat en l'eina física teòrica i el resultat dels treballs de Guelfand en la teoria de la representació de grup unitari i grups de Lie en general.

Durant molt temps va tenir molt interès en biologia cel·lular.

Va treballar extensament en l'ensenyament de la matemàtica, en particular l'educació per correu. El 1994, li va ser atorgada la beca MacArthur per a aquesta tasca.

Honors i premis

Guelfand va ser guardonat amb el Premi Orde de Lenin tres vegades per a les seves recerques. El 1977 va ser elegit membre estranger de la Royal Society. Va guanyar el premi Wolf el 1978, Premi Kyoto el 1989 i la beca de la Fundació MacArthur el 1994. Va ocupar la Presidència de la Societat Matemàtica de Moscou entre 1968 i 1970, i ha estat triat membre estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències, de l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, la Reial Acadèmia d'Irlanda, la Societat Americana de Matemàtiques i la Societat Matemàtica de Londres. Està en possessió de diversos títols honorífics.

Publicacions destacades

• Gelfand, I. M.. Lectures on linear algebra. Courier Dover Publications, 1998. ISBN 978-0-486-66082-0. 
• Gelfand, I. M.; Fomin, Sergei V. Calculus of variations. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall Inc., 1963. ISBN 978-0-486-41448-5. 
• Gelfand, I.; Raikov, D.; Shilov, G. Commutative normed rings. Nova York: Chelsea Publishing Co., 1964. ISBN 978-0-8218-2022-3. 
• Gel'fand, I. M.; Shilov, G. E.. Generalized functions. Vol. I: Properties and operations. Boston, MA: Academic Press, 1964. ISBN 978-0-12-279501-5. ^[2]
• Gelfand, I. M.; Shilov, G. E.. Generalized functions. Vol. 2. Spaces of fundamental and generalized functions. Boston, MA: Academic Press, 1968. ISBN 978-0-12-279502-2. ^[2]
• Gelfand, I. M.; Shilov, G. E.. Generalized functions. Vol. 3: Theory of differential equations. Boston, MA: Academic Press, 1967. ^[2]
• Gelfand, I. M.; Vilenkin, N. Ya.. Generalized functions. Vol. 4: Applications of harmonic analysis. Boston, MA: Academic Press, 1964. ISBN 978-0-12-279504-6. ^[2]
• Gelfand, I. M.; Graev, M. I.; Vilenkin, N. Ya.. Generalized functions. Vol. 5: Integral geometry and representation theory. Boston, MA: Academic Press, 1966. ISBN 978-0-12-279505-3. ^[2]
• Gelfand, I. M.; Graev, M. I.; Pyatetskii-Shapiro, I. I.. Representation theory and automorphic functions. Philadelphia, Pa.: W. B. Saunders Co., 1969. ISBN 978-0-12-279506-0. 
• Gelfand, Izrail M. Collected papers. Vol. I. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1987. ISBN 978-3-540-13619-4. 
• Gelfand, Izrail M. Collected papers. Vol. II. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1988. ISBN 978-3-540-19035-6. 
• Gelfand, Izrail M. Collected papers. Vol. III. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1989. ISBN 978-3-540-19399-9. 
• Gelfand, I. M.; Kapranov, M.M.; Zelevinsky, A.V.. Discriminants, resultants, and multidimensional determinants. Boston: Birkhäuser, 1994. ISBN 978-0-8176-3660-9. ^[3]
• Gelfand, I. M.; Gindikin, S. G.; Graev, M. I.. Selected topics in integral geometry. 220. Providence, R.I.: American Mathematical Society, 2003. ISBN 978-0-8218-2932-5. 
• Borovik, Alexandre V.; Gelfand, I. M.; White, Neil. Coxeter matroids. 216. Boston, MA: Birkhäuser Boston, 2003. ISBN 978-0-8176-3764-4. 

Vegeu també

• Parell de Gelfand
• Àlgebra de Virasoro

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} http://israelmgelfand.com/ site dedicated to Israel M. Gelfand (en ingles)
2. Guillemin, Victor «Review: Generalized functions, by I. M. Gel'fand and G. E. Shilov». Bull. Amer. Math. Soc. (N.S.), 3, 1, Part 1, 1980, pàg. 758–762. DOI: 10.1090/s0273-0979-1980-14813-2.
3. Catanese, Fabrizio «Review: Discriminants, resultants, and multidimensional determinants, by I. M. Gelfand, M. M. Kapranov, and A. V. Zelevinsky». Bull. Amer. Math. Soc. (N.S.), 37, 2, 2000, pàg. 183–198. DOI: 10.1090/s0273-0979-99-00858-7.

Enllaços externs

• Izraïl Moisséievitx Gelfand al Mathematics Genealogy Project.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Izraïl Moisséievitx Gelfand» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Faculty appointments at Rutgers Math, Including Gelfand Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine..
• List of publications Arxivat 2008-03-08 a Wayback Machine..
• Steele Prize citation.