Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacques Raymond Doniol-Valcroze 15 març 1920 6è districte de París (França) |
Mort | 6 octubre 1989 (69 anys) Canes (França) |
Activitat | |
Lloc de treball | França |
Ocupació | actor de cinema, actor, periodista, crític de cinema, director de cinema, guionista, realitzador |
Ocupador | France Inter Cahiers du cinéma |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Françoise Brion |
Jacques Doniol-Valcroze (París, 15 de març de 1920 - Canes, 6 d'octubre de 1989) va ser un actor, guionista, i director de cinema francès.
D'antuvi treballà com a periodista i crític de cinema a La Revue du cinéma entre 1947 i 1949. El 1951 va ser co-fundador de Cahiers du cinéma amb André Bazin, Joseph-Marie Lo Duca i el suport financer de Léonide Keigel. A finals dels anys 1950 es dedicà a la direcció de cinema amb pel·lícules de tonalitat càustica llevat el seu darrer La Maison des bories, més romàntica. En 1964, va ser membre del jurat al 14è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] També treballà com a actor tant a la televisió com al cinema, alhora que va fer de narrador a Le Bel Âge de Pierre Kast. El 1960 va signar el Manifest dels 121, declaració sobre el « dret a la insubmissió » en el context de la guerra d'Algèria.
Va defensar Alain Robbe-Grillet[2] i era amic de François Truffaut, qui va filmar la pel·lícula Une Visite.[3] El 1982 va realitzar el vídeoclip de Dalida "Confidences sur la fréquence".
Va morir d'una aneurisma el 1989 quan assistia en qualitat del president del jurat del festival del Festival Internacional de Programes Audiovisuals de Biarritz (FIPA) a la projecció d'Une saison de feuilles de Serge Leroy.
Va estar casat amb l'actriu Françoise Brion, amb qui va tenir dos fills, l'actor Simon Doniol-Valcroze i la directora i guionista Diane Doniol-Valcroze.[4]