José Ángel Sánchez Asiaín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r març 1929  Barakaldo (Biscaia) |
| Mort | 31 desembre 2016 (87 anys) Madrid |
| Formació | Universitat Central de Madrid |
| Es coneix per | Fou president del Banco de Bilbao |
| Activitat | |
| Ocupació | Empresari i economista |
| Ocupador | Universitat de Deusto Universitat de Valladolid Banco de Bilbao Universitat del País Basc |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Marquis d'Asiaín (fr)  (2010–) |
| Premis | |
_-_Knight_2nd_Class_BAR.png){kind=small}
José Ángel Sánchez Asiaín (Barakaldo, 1 de març de 1929-31 de desembre de 2016)[1] és un empresari, professor universitari i economista espanyol. Marquès d'Asiaín des de 2010.[2]
Biografia
[modifica]Es va llicenciar en Dret per la Universitat Comercial de Deusto, doctorant-se en Economia el 1958 per la Universitat Central de Madrid.
Va iniciar la seva marxa professional com a professor a la Universitat de Deusto al mateix temps que començava a treballar al Banco de Bilbao, obtenint la càtedra d'Hisenda Pública i Dret Fiscal a la en la de Valladolid. En aquest temps es va incorporar com a Secretari General Tècnic en el Ministeri d'Indústria. El 1968 va obtenir la càtedra en la Universitat de Bilbao, abandonant el treball en el Ministeri i rellançant la seva activitat al Banco de Bilbao, on passa per la Direcció d'Estudis, és nomenat Director General i arriba a ser President del Consell d'Administració, ja que va ocupar fins a 1988, quan es produeix la fusió amb el Banco de Vizcaya, passant a ser President de la nova entitat (Banco Bilbao Vizcaya) fins a 1990, moment en el qual abandona l'activitat bancària i és nomenat President de la Fundació BBV, antecessora de la Fundació BBVA.
Ha format part de l'equip directiu de diferents empreses, entre les quals mereix destacar-se Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, Banco de Crédito Industrial i United International Bank, entre altres.
De la resta de les seves activitats, destaca la seva condició de President del Patronat del Museu del Prado de 1990 a 1993, i també la seva labor al capdavant de la Fundació Cotec, que va presidir des de la seva creació el 1990 fins a 2012, quan va ser substituït per Juan Miguel Villar Mir.
Des que es va retirar de l'activitat bancària, a més de ser President d'honor de la Fundació BBVA, és conseller de diverses entitats espanyoles i estrangeres, destacant l'Istituto per le Opere di Religione (Vaticà), presideix el Consell Social de la Universitat Politècnica de Madrid, la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción i el Colegio Libre de Eméritos.
Honors
[modifica]És doctor honoris causa per la Universitat del País Basc i la Universitat Miguel Hernández. És acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts i la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i membre honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Posseeix, entre altres, la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi i la Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Henrique de Portugal; és Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana i Gran Comanador de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia. Està distingit amb el Lan Onari del Govern Basc i el premi Juan Lladó de suport a la cultura i la recerca.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Sánchez Asiaín, l'expresident del BBVA que va iniciar la concentració de la banca espanyola». Diari Ara. [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Prutkov, Kozma, Annuaire de la Noblesse Moderne des Maisons Principales de l'Europe, Montréal, 2010 (ISSN 1925-5594) (fr) Arxivat 2020-04-13 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa biogràfica Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine.
- Biografia en la Fundació COTEC Arxivat 2011-09-14 a Wayback Machine.
- Recopilació de treballs llibres, articles i col·laboracions de José Ángel Sánchez Asiaín a Dialnet
- Obres de Sánchez Asiaín, en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Elías Terés Sádaba |
 Medalla 6 1989-2016 |
Succeït per: Pedro Tedde de Lorca |
| Precedit per: Antonio Polo Díez |
 Acadèmic de la RACEF Medalla 40 1994-2016 |
Succeït per: vacant |
| Precedit per: Ramón Areces Rodríguez |
Premi Juan Lladó 1987 |
Succeït per: Juan March Delgado |
| Precedit per: José María de Oriol y Urquijo |
 Medalla 1 1987-2016 |
Succeït per: Vacant |
| Precedit per: Ricardo García Cárcel La herencia del pasado |
Premio Nacional de Historia de España 2013 |
Succeït per: Carmen Sanz Ayán Los banqueros y la crisis de la monarquía hispánica de 1640 |