Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca
Biografia
Naixement	25 novembre 1640 ; Madrid
Mort	2 febrer 1716 (75 anys); Madrid
Governador dels Països Baixos espanyols
	1670 – 1675
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Inés Francisca de Zúñiga
Pare	Luis de Haro

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey^[1] (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Originalment anomenat Juan Domingo Méndez de Haro y Sotomayor, era fill de Luis Méndez de Haro, 6è marquès del Carpio, el primer ministre del rei Felip IV d'Espanya, i Catalina Fernández de Córdoba. Es va casar amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey, i la filla major de Fernando de Ayala, tercer comte d'Ayala. Juan Domingo va prendre els títols de la seva dona.

El 1667 es va anar als Països Baixos espanyols i es va convertir en Capità General de la Cavalleria el 1669. El 1670 es va convertir en governador dels Països Baixos espanyols i Capità General en absència de Joan Josep d'Àustria. El 1671, quan la guerra amenaçava entre França i els Països Baixos, Espanya es va aliar als Països Baixos i Zúñiga y Fonseca es va convertir en comandant suprem espanyol al Nord. Organitzar defenses, enfortint les fortaleses a la frontera francesa. Això no va poder evitar que Espanya i les seves defenses van tenir un paper menor en la següent guerra francoholandesa (1672-1678). Va ser cridat a Espanya el 8 de febrer del 1675. El 25 de maig de 1677 va ser nomenat Virrei de Catalunya, on també s'enfronta a una invasió francesa. El 1678 va tornar a Madrid on es va convertir en President de Flandes. Va ser admès en el Consell d'Estat el 1693. Va acatar l'entronització de Felip V d'Espanya però el 1705 i per oposició a la dominació dels enviats francesos, el rei manà al marquès de Mancera que no assistís més al consell, i de resultes d'això el comte de Monterrey i duc de Montalto dimitiren dels seus càrrecs. Se l'acusà després que buscava interessos personals i fou desterrat de la cort fins al 1707, quan amb motiu del naixement del primer fill de Felip V es donà amnistia. El 10 de maig de 1710 queda vidu sense haver tingut fills. Amb més de setanta anys s'ordenà sacerdot.

Referències

↑ er casament amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey

Bibliografia

Biografia Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine. (en castellà)

Vegeu també

Decrets de Nova Planta

Precedit per: Vincenzo Gonzaga e Doria	Virrei de Catalunya 1677-1678	Succeït per: Diego Mesía Felípez de Guzmán
Precedit per: Íñigo Melchior Fernandez de Velasco y Tovar	Governador dels Països Baixos 1670-1675	Succeït per: Carlos de Gurrea Aragón y de Borja

[1] r casament amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey

[1]