Moneda de 100 lliures del 2003 | |
Territoris d'aplicació | |
---|---|
Característiques | |
Codi ISO 4217 | LBP |
Abreviació o símbol | LL, £L (o ل.ل) |
Fracció | 100 piastres |
Monedes | 50, 100, 250 i 500 lliures |
Bitllets | 1.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 lliures |
Banc central | Banc del Líban |
Taxa de canvi | 1 EUR = 1.924,65 LBP
(04-07-2006)Canvi actual |
La lliura libanesa, coneguda també com a lira libanesa (àrab: ليرة لبنانية, līra lubnāniyya, o, simplement, ليرة, līra, pl. ليرات, līrāt), és la moneda del Líban. El codi ISO 4217 és LBP i s'utilitzen les abreviacions LL i £L (en àrab ل.ل). Tradicionalment s'ha subdividit en 100 piastres (en àrab قرش, qirx, pl. قروش, qurūx), tot i que actualment, a causa del poc valor de la moneda, la fracció ja no s'utilitza.
Abans de la Primera Guerra Mundial, al Líban es feia servir la lira otomana. Arran de la caiguda de l'Imperi Otomà, la unitat monetària en ús va passar a ser la lliura egípcia el 1918. En agafar el control de Síria i del Líban, els francesos van substituir la lliura egípcia per una nova moneda per a tots dos països, la lliura síria, amb canvi fix respecte al franc francès. El 1937, el Líban va començar a encunyar la seva pròpia moneda, encara lligada al franc francès i intercanviable amb la moneda síria. El 1941, amb la derrota francesa sota l'Alemanya nazi, la moneda va passar a dependre, en termes canviaris, de la lliura esterlina arran de la invasió del Líban per part de les forces aliades. Amb l'obtenció de la independència el 1943, el Líban va arribar a un acord monetari amb França el 1948 per separar definitivament la lliura libanesa dels seus lligams amb l'inestable franc francès.
Emesa pel Banc del Líban (en àrab مصرف لبنان, Maṣraf Lubnān), en circulen monedes de 50, 100, 250 i 500 lliures, i bitllets de 1.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 lliures.
Tant les monedes com els bitllets tenen les inscripcions en àrab i en francès, herència del passat colonial, llengua en què la lliura és anomenada livre.