Lluís Francesc Ladària Ferrer (Manacor, 19 d'abril de 1944), cardenal, arquebisbe i jesuïta mallorquí, és l'arquebisbe titular de Tibica, el prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe i el president de la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica.[1]
Va cursar el batxillerat al Col·legi Nuestra Señora de Montesión de Palma.[2]
És llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid i també va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas a Madrid i a la Facultat de Filosofia i Teologia Sankt Georgen a Frankfurt del Main, Alemanya. El 1975 es va doctorar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi titulada L'Esperit Sant en Sant Hilari de Poitiers.
L'any 1966 va ingressar a la Companyia de Jesús i va ser ordenat prevere el 29 de juliol de 1973.
Fou professor de Teologia Dogmàtica a la Universitat Pontifícia de Comillas i més endavant, l'any 1984, a la Pontifícia Universitat Gregoriana d'on en fou vicerector entre el 1986 i el 1994.
Durant el pontificat de sant Joan Pau II fou nomenat membre de la Comissió Teològica Internacional (1992-97), consultor de la Congregació de la Doctrina de la Fe (1995-2008) i secretari general de la Comissió Teològica Internacional (2004-09) on va conduir l'avaluació de la comissió sobre el concepte teològic dels llimbs, a partir de 2006, que va concloure que hi ha camins més adequats per afrontar la qüestió del destí de les ànimes dels infants morts abans de ser batejats i que, per aquests, no se'n pot excloure l'esperança de la salvació.[3][4][2]
El 9 de juliol de 2008, el papa Benet XVI el va nomenar secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe i li va assignar la seu titular de Tibica amb dignitat d'arquebisbe.[4] Va rebre la consagració episcopal el dia 26 de juliol per part del cardenal Tarcisio Bertone a la basílica de Sant Joan del Laterà.[5] El mateix any va ser nomenat consultor de la Congregació per als Bisbes, el 2009 del Consell Pontifici per la Unitat dels Cristians i el 2011 del Pontifici Consell per la Pastoral de la Salut.
El 2014 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pontifícia de Salamanca i per la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid.[6][7] El mateix any li fou dedicat un llibre homenatge titulat La unción de la gloria: en el Espíritu, por Cristo, al Padre.[8]
El papa Francesc el va nomenar president de la Comissió d'Estudi sobre el Diaconat de les Dones, el 2016, i prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe i, per extensió, president de la Comissió Ecclesia Dei, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica, l'any 2017.[9][10] El 2018 va ser nomenat membre del Pontifici Consell per la Promoció de la Unitat dels Cristians.[11]
El 20 de maig de 2018, el papa Francesc va anunciar que li atorgava la dignitat de cardenal i el dia 28 de juny el va proclamar a la basílica de Sant Pere del Vaticà amb el títol de cardenal diaca de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio.[12][13]
Precedit per: Ramón Alfredo Dus (fins al 26 de març de 2008) |
![]() Bisbe titular de Tibica amb dignitat d'arquebisbe Des de 2008 |
Succeït per: En el càrrec |
Precedit per: Angelo Amato |
![]() Secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe 2008 - 2017 |
Succeït per: Giacomo Morandi |
Precedit per: Gerhard Ludwig Müller |
![]() Prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe Des de 2017 |
Succeït per: En el càrrec |
Precedit per: Roberto Tucci (fins al 2015) |
![]() Cardenal prevere de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio Des de 2018 |
Succeït per: En el càrrec |