Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Louis Jean-Baptiste Alphonse Bachelier 11 març 1870 Le Havre (França) |
Mort | 28 abril 1946 (76 anys) Sant-Maloù (Bretanya) |
Sepultura | Cimetière Sanvic (Le Havre), Div 3 NORD - Place 07 49° 30′ 24″ N, 0° 05′ 32″ E / 49.506561°N,0.092093°E |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Ciències de París - doctorat (–1900) Universitat de Borgonya Universitat de París |
Tesi acadèmica | Théorie de la spéculation (1900 ) |
Director de tesi | Henri Poincaré |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat, matemàtiques i Matemàtica financera |
Ocupació | matemàtic, escriptor de no-ficció, economista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Franche-Comté (1927–1937) Universitat de Rennes (1925–1927) Universitat de Borgonya (1922–1925) Universitat de Franche-Comté (1919–1922) Facultat de Ciències de París (1909–1914) |
Professors | Henri Poincaré |
Família | |
Cònjuge | Augustine Jeanne Maillot |
Pares | Alphonse Bachelier i Cecile Fort-Meu |
Louis Bachelier (Le Havre, 11 de març de 1870 - Sant-Maloù, 28 d'abril de 1946) va ser un matemàtic francès recordat per haver estat el primer en estudiar els processos estocàstics en el món financer.
Bachelier va acabar els seus estudis secundaris a Caen el 1888. La mort dels seus pares en els primers mesos de 1889, el va obligar a fer-se càrrec del negoci financer familiar. No va reprendre els seus estudis fins al 1892, graduant-se a París el 1895.[1] El 1900 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Henri Poincaré, però les coses ja van anar malament des de llavors: no va rebre la qualificació de cum laude, indispensable per començar una carrera acadèmica, i només als cinquanta-set anys va aconseguir un plaça docent titular a Besançon, amb la mala sort que els arxius d'aquesta universitat es van cremar accidentalment i no queda d'ell cap registre, ni tan sols fotografies.[2]
Entre 1909 i 1914 va donar classes lliures a la Sorbona. El 1914 va ser mobilitzat per la Primera Guerra Mundial i no va ser llicenciat fins a la seva finalització el desembre de 1918. Des de 1919 i fins a 1927 va ser professor assistent a Besançon, Dijon i Rennes. I el 1927 va ser nomenat professor de la universitat de Besançon (actual Universitat de Franche-Comté), en la qual es va jubilar el 1937 passant a ser professor emèrit.[3]
El 1997, quan Merton i Scholes van recollir el Premi Nobel d'Economia pel seus treball sobre la valoració de les opcions, van recordar el treball de Bachelier, homenatjant així a un precursor quasi ignorat durant molts anys,[4] tot i que la seva obra va tenir una relativa difusió.[5]
Bachelier va publicar sis llibres sobre teoria matemàtica de la probabilitat, començant per la seva tesi doctoral de 1900 (Teoria de l'especulació) i acabant pels Nous mètodes del càlcul de probabilitats (1937). També va publicar un bon nombre d'articles sobre el mateix tema.[6] El seu treball més destacable és precisament la seva tesi doctoral, dirigida per Henri Poincaré i examinada per Paul Appell i Joseph Boussinesq.[7] En ella considerava que les cotitzacions de la borsa al llarg del temps seguien un procés estocàstic similar al del moviment brownià i demostrava que una distribució normal amb variància creixent amb el temps representa correctament aquest procés.[8]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Bachelier |